Hansi Flick té raons per emprenyar-se

BarcelonaEl cinquè duel de la temporada entre el Barça i l’Atlètic de Madrid era el primer en competició europea i, per tant, havia de passar pel sedàs d’un col·legiat estranger. L’italià Roberto Rosetti, màxim responsable arbitral de la UEFA, coneixedor de la dificultat de l’enfrontament, va apostar per una de les seves millors cartes: István Kovács. El romanès, de 41 anys, hi arribava amb el bagatge d’haver dirigit recentment una final de la Lliga de Campions entre l'Inter de Milà i el PSG i amb la intenció d’aplicar el seu llibre d’estil: xiular poques faltes, donar continuïtat al joc i demorar la primera targeta fins a l’extenuació. El criteri aplicat, però, no va sostenir el control d’un partit d’alta exigència.

L’acció que va condicionar l’eliminatòria va arribar al minut 41. Giuliano Simeone va guanyar la posició a Pau Cubarsí a pocs metres de l’àrea i el central el va fer caure amb una traveta. Era l’últim defensor i la resta de companys no estaven en disposició real de disputar la pilota. Kovács va xiular la falta, però va mostrar inicialment la targeta groga, una decisió incorrecta segons el criteri disciplinari establert. El VAR, comandat per l'alemany Christian Dingert, va intervenir i, després de la revisió al monitor, l’àrbitre de camp va rectificar i va mostrar la vermella al defensa per ocasió manifesta de gol. L’acció recorda inevitablement la protagonitzada per Ronald Araujo en el Barça-PSG de la temporada 2023-24, en la tornada de quarts de final de la Champions. En aquell cas, també amb Kovács com a àrbitre, l'uruguaià va ser expulsat per una acció similar sobre Bradley Barcola quan aquest es dirigia sol cap a la porteria.

La segona gran acció polèmica del partit va arribar al minut 55. Juan Musso, porter matalasser, va plantar la pilota a l’àrea petita i la va posar en moviment amb el peu. Seguidament, Marc Pubill va agafar l’esfèrica amb les mans, obviant que el seu company ja l’havia posat en joc. Una acció poc habitual, però sancionable amb penal. Malgrat això, Kovács va optar per fer-se l'orni. La jugada té precedents recents en competicions europees amb resolucions diferents –penal en un Bruges - Aston Villa i repetició del servei de porteria en un Arsenal-Bayern–, fet que evidencia la manca d’un criteri homogeni. El director de futbol de l’Atlètic de Madrid, l'exblaugrana Mateu Alemany, argumentava que l’àrbitre havia de xiular perquè la pilota es posés en joc, però el reglament estableix que la pilota està en joc des del moment en què es mou clarament, sense necessitat de xiulet. Per la seva banda, Hansi Flick va esclatar amb aquesta acció. "Per què tenim el VAR? És penal i segona groga", va manifestar l'alemany.

István Kovács, un àrbitre superat pels esdeveniments

Més enllà de les accions concretes, la gestió global del partit va evidenciar dificultats per establir un criteri disciplinari consistent. Ja al minut 8, una entrada desproporcionada de Koke Resurección sobre Dani Olmo va quedar sense sanció, fet que va contribuir a elevar el llindar de permissivitat en els primers compassos. El capità de l’Atlètic acabaria veient targeta groga al minut 31 i, poc després, protagonitzaria una nova acció sobre Lamine Yamal que, sense ser clarament mereixedora de segona amonestació, sí que augmentava la pressió sobre l’àrbitre internacional romanès.

Kovács no va aconseguir guanyar-se la confiança dels jugadors i va mostrar dificultats per discernir quines accions eren sancionables i quines no. Es va estalviar amonestacions, entre elles una a Robin Le Normand per una traveta sobre Lamine Yamal. El defensor espanyol s’hauria perdut el partit de tornada al Metropolitano. De fet, en una de les imatges de la nit, després d’una reclamació de João Cancelo, l’àrbitre va consultar una llibreta amb anotacions pròpies, presumiblement relacionades amb els jugadors apercebuts. Un gest infreqüent en aquest nivell que va accentuar la percepció de falta de control.

En aquest context, la intervenció del VAR va resultar determinant per corregir una decisió clau, però no prou per sostenir una actuació que no va estar a l'altura de l’exigència competitiva d'un partit d'aquest nivell.