Que valents que són amb alguns: els apunts en calent del Barça - Atlètic de Madrid (II)

BarcelonaDerrota del Barça a l'anada dels quarts de final de la Champions contra l'Atlètic de Madrid (0-2). A continuació, uns apunts en calent.

Tot és possible. Té raó Flick quan lloa l'esforç dels seus jugadors amb deu jugadors tota la segona meitat a la recerca d'un gol que es van merèixer. També té raó quan es queixa del que hauria sigut el penal més ximple de la història per unes mans de Pubill amb la pilota en joc quan el central català es pensava que no ho estava. Igualment, té arguments per opinar la que l'expulsió de Cubarsí va ser rigorosa. Però ara cal posar el comptador a zero i mirar d'aixecar l'ànim dels jugadors abans de la tornada de dimarts, on segur que hi haurà opcions de remuntada. Lamine Yamal va amb la fletxeta cap amunt, Simeone tendeix a ser conservador i aquest Barça està dissenyat per nits com la del Metropolitano. Cal creure-hi.

Un àrbitre de pèssim record. Va marcar el partit –i marcarà tot l'encreuament perquè no jugarà la tornada– la vermella directa a Cubarsí abans del descans per una falta sobre Simeone júnior sent l'últim defensor. La primera decisió de Kovács va ser amonestar el d'Estanyol, però des del VAR es va recomanar expulsió per presumpta jugada prometedora. Que fàcil. No va importar que l'atacant no tingués la pilota controlada en direcció a porteria. Vermella i al carrer. Que valents. Per acabar-ho d'adobar, Julián va marcar un golàs des del punt de la infracció. Kovács, per cert, va ser qui va expulsar fa dos anys Araujo en aquella funesta eliminatòria amb el PSG que va acabar amb el crèdit de Xavi. Per sort, tant l'equip com l'entorn han madurat.

Planificació. En calent, un cop confirmada la vermella a Cubarsí, Flick va posar a escalfar Araujo per reestructurar la defensa, però al descans va recapacitar i va omplir el mig del camp amb Fermín i Gavi per endarrerir Eric Garcia. També va reservar Pedri pensant en la tornada, una mesura que sumava intensitat alhora que restava control. L'Atlètic de Madrid no només va resistir al pla d'urgència blaugrana, sinó que va ampliar la renda per anar a la tornada amb més marge d'error. Si bé hi ha eliminatòria perquè aquest Barça és capaç de qualsevol cosa, la primera derrota al nou Camp Nou fa mal i torna a corroborar que per guanyar la Champions cal arribar a la primavera amb menys lesionats i més profunditat de plantilla.

Qui vingui, haurà de ser molt bo. La primera desfeta del nou Camp Nou també és la primera de Gerard Martín des que Flick confia en ell com a central. 19 titularitats després, el barceloní va conèixer el sabor de la derrota amb una especialitat que no era la seva, però que demostra dominar millor, com a mínim si s'aplica al Barça, que Araujo i Christensen, dos internacionals que cobren força més que ell. No es pot responsabilitzar del 0-2 Gerard Martín, i és precisament en aquest moment baix quan cal posar en relleu l'enorme mèrit que té veure'l rendint així en una posició de risc. És paparra en la marca, fort en el joc aeri, fiable físicament i, a sobre, ha millorat moltíssim en sortida de pilota. Si Bastoni arriba a l'estiu, haurà de demostrar molt.