Aliança Catalana llança una opa a Junts abans de les municipals

Barcelona"El processisme ja l'hem tastat i sabem quins resultats té i, evidentment, Catalunya necessita quelcom diferent i Manresa mereix un projecte diferent per tenir resultats diferents". D'aquesta manera, Sílvia Orriols justificava el seu rebuig a integrar-se a la candidatura unitària amb Junts a la capital del Bages, on també hi ha el nou partit de Sergi Perramon. Ho feia en la presentació de l’alcaldable d'Aliança Catalana per Amposta, Èric Esteban, que va ser, precisament, el número 2 dels juntaires a les anteriors eleccions i que es va donar de baixa al febrer sabent que no seria cap de llista dels juntarires —va perdre les primàries fa un any.

Tot i els retrets cap a Junts, Aliança ha llençat una opa a alcaldes i regidors d'aquest partit de cara a les pròximes municipals, tenint present que és el partit amb qui té més vot fronterer, amb la voluntat que liderin o formin part de les seves llistes. Així ho confirmen alguns d'ells a l'ARA. D'altres han preferit no fer públics els seus contactes. L'opa per tenyir de blau el país abraça ciutats, però també pobles petits. L'estratègia implica sumar càrrecs en aquests municipis i que ells mateixos s'encarreguin de buscar integrants per les llistes. Perquè Aliança té Orriols, però ella és l'arbre que no deixa veure el bosc. I al bosc, hi falta gent i persones de renom per encapçalar la candidatura, com ja van intentar amb l'exconseller Jaume Giró per Barcelona.

A Amposta sí que ho han aconseguit amb l'exnúmero 2 dels juntaires, que ara és regidor no adscrit. Com Elvira Vidal, a qui Aliança també ha sondejat. La regidora de Tarragona es va presentar per Junts, però va trencar amb el grup municipal ja fa un any per la decisió de Junts de no entrar al govern del PSC. "No sé què faré, m'ho he de pensar", assevera. Tot i que hi ha coses amb les quals no hi combrega, en ple context de creixement, contempla l'opció d'enganxar-s'hi per als pròxims comicis, tot i que també ha tingut contactes amb el PSC.

A la capital del Tarragonès, Aliança també ha sondejat l'històric exregidor convergent Santi Pallàs, que admet dues reunions amb "càrrecs d'alt nivell" del partit. "Volien sondejar-me per si hi tenia interès, però no em van oferir entrar a llistes", recalca qui va ser tinent d'alcalde. Ho va rebutjar, explica, per mantenir la neutralitat com a president del Tarragonès del Consell de la República, tot i que advoca per la unitat de Junts, ERC, Aliança i la CUP i refusa qualificar la formació d'Orriols d'extrema dreta.

El partit islamòfob també s'ha reunit amb alcaldes, com el d'Òrrius. A Xavier Masgrau el va venir a veure primer el president comarcal del partit, Josep Maria Prat, i ara fa unes setmanes, el secretari d'organització, Oriol Ges, per oferir-li ser l'alcaldable en aquest municipi del Maresme. "Puc estar d'acord amb endurir les mesures contra la multireincidència, però Junts ja ha fet una llei, i el discurs de l’odi i islamofòbic em costa", exposa per marcar distàncies amb Aliança. Masgrau té clar per què l'han vingut a buscar: "Volen fer el màxim de llistes, però començar de zero és complicat i busquen sèniors, no júniors".

A la mateixa comarca han anat a pescar un altre regidor, que s'identifica com a "convergent fins al moll de l'os". Es tracta del premianenc Toni Subirà, fill d'un dels fundadors de CDC i exconseller de la Generalitat, Antoni Subirà. Assegura que el president comarcal li va oferir la possibilitat de ser cap de llista, però també ho va rebutjar. "Aquest no és el meu projecte, Aliança ha agafat una deriva que em desencaixa, nosaltres som de govern i pacte i ells diuen que si no obtenen la majoria absoluta no governaran amb ningú i el país ha de tirar endavant", exposa. Alhora remarca divergències ideològiques: "Tenen una posició massa tancada i radical, fora de la independència, en economia o immigració som diferents".

Atents a les crisis internes de Junts

A la Cerdanya, Aliança ha sondejat un dels dos regidors que té Junts a Puigcerdà. El van venir a veure just després de fer unes declaracions en què criticava que la llista per a les properes eleccions es decidís "des dels despatxos" en plena trencadissa del partit. "Puc estar d'acord amb la derogació d'alguns impostos o en regularitzar la immigració, però ja m'he compromès amb un partit independent que sorgeix de Junts", diu José Martín. Ara fa un mes, qui li va tornar a proposar, sense èxit, va ser la que va ser cap de llista de la marca del PDECat, Carme Martí, que després de quedar fora del consistori s'ha integrat a Aliança i es proposa per ser l'alcaldable del partit d'extrema dreta.

I és que Aliança també ha trucat a la porta dels representants del ja desaparegut PDECat, agrupats sota la marca d'Ara Pacte Local, amb la voluntat de fer forat en l'espai postconvergent. De fet, a Vic, la que va ser número 2 d'aquest partit, Elisenda Carrera, també hauria mantingut converses amb Aliança, tot i que ella no ha volgut parlar amb l'ARA. "Rumors, n'hi ha, però ella no ens n'ha dit res", admeten fonts del partit.

Fonts del món municipal juntaire coincideixen en assenyalar que veuen un "intent d'opa" descarnada per part d'Aliança fruit de les dificultats que té per bastir llistes. Davant l'allau de 'nos' en aquesta estratègia de sondejar a tort i a dret càrrecs electes, aquestes mateixes fonts consideren que l'estratègia dels d'Orriols passa per anar picant portes fins a obtenir adhesions.

L'ofensiva d'Aliança cap a membres de Junts també arriba a pobles petits. És el cas d'El Rourell, que no arriba ni als 400 habitants. En aquest municipi de l'Alt Camp, representants del partit es van personar a l'ajuntament per convidar la seva alcaldessa, Gemma Solé, a sumar-se al seu projecte. "Som una llista vinculada a Junts, però som treballadors públics i no ens devem a cap partit i ho hem desestimat", assenyala la batllessa, que assegura que "Aliança està buscant gent sense miraments".

A El Pla de Santa Maria, també a l'Alt Camp, Aliança també es va reunir amb la candidatura vinculada a Junts, però els seus representants els van deixar clar que seguirien vinculats amb aquest partit, amb qui van aconseguir 9 dels 11 regidors. Qui no tanca la porta a presentar-se per Aliança o a repetir amb Junts, és l'alcalde de la localitat veïna de Cabra del Camp, Javier Latorre. Això sí, només posa com a condició no parlar d'independència: "Aquí el 75% de la població hi és contrària i si apareix una estelada a la propaganda, perdem". Així els hi va transmetre en una trobada a Valls als representants d'Aliança, als qui va instar a parlar-ne passat l'estiu perquè encara no sap si es tornarà a presentar. "Tinc el cor partit perquè el que promou Aliança agrada, però al final ho ha de decidir la gent de la llista", assenyala.

Més enllà de les ofertes a dirigents de Junts i del PDECat, Aliança també parla amb representants de llistes independents. Així ho corrobora l'alcalde d'Arbúcies, que presideix Independents de la Selva, que té 50 regidors, i Independents de Catalunya, que en va assolir 27. "Alguns càrrecs electes ens han comunicat que Aliança ha trucat a tres o quatre persones que formaven part d'un parell de llistes de La Selva per incorporar-los a les seves candidatures", diu Pere Garriga, batlle d’Arbúcies i president dels dos grups.