La Reial Societat toca el cel i derrota l'Atlètic a la final de Copa del Rei

BarcelonaEl nord de Sevilla es va convertir, per unes hores, en una part de Guipúscoa. La Reial Societat va guanyar la seva quarta Copa del Rei a l’estadi de La Cartuja, després de superar l’Atlètic de Madrid a la tanda de penals després d’un partit que va acabar amb empat a dos gols. L’equip de Simeone, derrotat, ara se centrarà en intentar guanyar per primer cop la Champions després de caure contra els bascos, que repeteixen l’èxit de la final de Copa del 2021 al mateix escenari, tot i que llavors ho van fer sense aficionats, ja que era en temps de pandèmia. En aquesta ocasió, els fidels seguidors de l’equip txuri-urdin si van poder viure-ho en directe.

Un segon títol en tot just cinc anys que premia la bona gestió del president Jokin Aperribay, que ha apostat pels jugadors de la casa, reforçant l’equip amb estrangers de nivell. A la final els dos gols els van marcar jugadors formats a l’escola de Zubieta: Barrenetxea i el capità Oyarzabal. Als bascos els va tocar patir a la segona part, però van saber reaccionar, competir i arribar als penals, on Unai Marrero, qui jugava per davant de Remiro, va ser l'heroi amb dues aturades.

La final arribava després d’una llarga jornada a Sevilla marcada per la calor, la presència de milers d’aficionats sense entrada dels dos equips i una feinada de la Policia Nacional per evitar aldarulls, ja que la relació entre totes dues aficions és ben dolenta, especialment des de l’any 1998, quan un grup de radicals feixistes de l’Atlètic va assassinar l’aficionat de la Reial Aitor Zabaleta a Madrid. Una imatge gegant de Zabaleta presidia el gol en què s’aplegaven els aficionats bascos, que van xiular l’himne espanyol abans de la final.

Un gol matiner

I quan algú encara estava xiulant, van passar a cridar d’alegria, ja que, després de 14 segons de joc, Barrenetxea ja va marcar el primer gol aprofitant una errada defensiva madrilenya. El davanter basc va saltar més que el seu excompany d’equip Robin Le Normand, superant l’argentí Musso. Era el gol més ràpid de la història de les finals de Copa, superant aquell de Badenes, del València, a la final del 1952 que va guanyar el Barça per 4-2 contra els valencians. L’Atlètic semblava estabornit, però es va anar endollant, i abans de la mitja hora de joc Ademola Lookman es va inventar un bonic gol per igualar la final. Abans del descans, una sortida esbojarrada del porter Musso intentant allunyar la pilota va colpejar el cap del portuguès Guedes, cosa que va acabar amb penal. Oyarzabal, especialista en els penals, com el que havia decidit la final del 2021, no va fallar.

Després del descans, l’Atlètic va dur el pes del partit. El partit es jugava en una sola direcció, però Griezmann no aconseguia fer de les seves davant el seu anterior equip. Simeone va moure la banqueta i amb Sorloth a la gespa, l'Atlètic va anar fent-se perillós. Però el gol no arribava i semblava que la final ja estava decidida. Va ser llavors quan Julián Álvarez es va inventar un gol preciós que va forçar la pròrroga. L'argentí sempre apareix i de fet, gairebé marca un altre gol en un final de partit on els bascos van patir de valent.

Però la Reial va saber resistir, a la pròrroga, i va tocar el cel als penals, on va brillar el porter Unai Marrero. Al final Simeone va ser víctima del talent de Pellegrino Matarazzo, que va fer història. Mai abans un entrenador dels Estats Units havia guanyat la Copa. Matarazzo, arribat a la meitat de temporada, i quan la Reial semblava sense rumb, ha donat ordre a l’equip, l’ha engrescat i ara li dona una Copa. I va acabar fent festa grossa amb jugadors i aficionats. I, tot, sota la mirada de la pancarta amb la cara d’Aitor Zabaleta.