Reformar l’ONU per fer front a Putin i a Trump: la recepta de Sánchez i els seus aliats
"La democràcia està en perill", adverteixen els líders progressistes reunits a Barcelona
Barcelona"La democràcia no pot donar-se per segura", diu el president espanyol, Pedro Sánchez. Al seu costat, l'expresident de Xile Gabriel Boric afegeix que "la democràcia no és l'estat natural de les coses". I a la seva esquena, un gran rètol evidencia per què ells dos i una vintena més de líders progressistes internacionals es reuneixen aquest dissabte a Barcelona: "En defensa de la democràcia". Si està en perill és perquè algú l'hi està posant i, malgrat que no s'hi refereixin explícitament, queda clar que estan assenyalant principalment dues persones: Donald Trump i Vladímir Putin. Però no només, perquè en el mateix sac hi posen als grans líders tecnològics del món, els "tecno-oligarques" com li agrada repetir al president espanyol. La solució, encara molt indeterminada, passa, segons els participants en la IV Cimera per la Democràcia per "reformar les Nacions Unides", començant perquè, per primera vegada a la història, siguin encapçalades per una dona.
"Atacs al sistema multilateral; intents d'impugnar les regles del dret internacional; perillosa normalització de l'ús de la força; desigualtat i desinformació". Són els principals "perills" als quals s'enfronta el sistema democràtic, ha apuntat Sánchez en l'inici de la trobada a la Fira de Barcelona, en un espai contigu al que està acollint alhora la Global Progressive Mobilisation, la trobada de socialistes d'arreu del món. La conjura de la vintena de caps d'Estat i de Govern —i ministres— que han acompanyat Sánchez (entre ells, el del Brasil, Lula da Silva; la de Mèxic, Claudia Sheinbaum; el de Colòmbia, Gustavo Petro; el de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa; el de l'Uruguai, Yamandú Orsi, i la d'Irlanda, Catherine Connolly) és passar de la diagnosi compartida a l'acció i aquí és on entra el pla per reformar l'ONU. El govern espanyol donarà suport a què una dona llatinoamericana sigui la pròxima secretària general. "És una qüestió de justícia i també de credibilitat".
En l'elecció final per al nou secretari general de l'ONU hi ha dues dones llatinoamericanes entre els quatre aspirants: l'expresidenta xilena Michelle Bachelet i l'exvicepresidenta de Costa Rica Rebeca Grynspan. Els dos homes amb qui competeixen són l'expresident del Senegal Macky Sall i el diplomàtic argentí Rafael Mariano Grossi.
Reforçar el multilateralisme
De la trobada d'aquest dissabte en sortirà un document de conclusions. Sánchez n'ha avançat algunes: la reforça i reconfiguració del multilateralisme, amenaçat per l'imperialisme de Rússia i els Estats Units; la governança digital, per regular mundialment les tecnològiques i l'agenda democràtica, basada a oferir respostes a la ciutadania en forma de justícia social, cohesió, igualtat d’oportunitats, participació dels joves, igualtat de gènere i inclusió. "El veritable risc és que la democràcia es buidi per dins mentre se l'ataca per fora", ha alertat Sánchez. "Creiem en un ordre basat en regles, en la cooperació i en institucions legítimes, però també sabem que el sistema multilateral ha de renovar-se amb urgència per reflectir la realitat del món del segle XXI", ha afegit el president espanyol.
Després de passar per Nova York (en dues ocasions, emparada per l'ONU), per Santiago de Xile i ara per Barcelona, la pròxima cimera En defensa de la democràcia ja té la nova destinació: serà Mèxic, com ha confirmat la seva presidenta, Claudia Sheinbaum.
Han repetit respecte a la cimera del setembre passat a Nova York representants d'Espanya, Brasil, Mèxic, Colòmbia, Uruguai, Albània, Cap Verd, Guatemala i Noruega, a més d'un representant de l'ONU —s'havia anunciat també António Costa, el president del Consell Europeu, tot i que no ha estat finalment a la foto de família—. Els nous països que s'han sumat a aquest grup en defensa de la democràcia són Alemanya —amb el vicecanceller Lars Klingbeil—, el Regne Unit —amb el viceprimer ministre David Lammy—, Lituània —amb la primera ministra Inga Ruginiené—, Sud-àfrica —amb el primer ministre Cyril Ramaphosa—, Irlanda, Àustria, Barbados, Botswana, Ghana, Austràlia, Eslovàquia, Namíbia i la República Dominicana. Tot i que hi havia l'expresident Boric, el nou govern de José Antonio Kast ha deixat el grup i tampoc hi han sigut Bolívia, Hondures, Senegal i Saint Vincent i les Grenadines.
Estem treballant per ampliar aquesta informació
