La cella més famosa marca el ritme del socialisme anti-Trump

BarcelonaUna munió de persones es desplacen a l'uníson pels llargs passadissos del Pavelló Nord de la Fira de Barcelona com si seguissin una estrella del rock. Ningú aquest dissabte ha generat l'expectació de José Luis Rodríguez Zapatero, el gran protagonista de la primera jornada de la Global Progressive Mobilisation (GPM). "El progressisme ha d'estar unit, ha de ser valent. No guanyarem mai queixant-nos del que fa la dreta, sinó convencent dels nostres valors i conviccions", ha subratllat l'expresident espanyol just abans de començar a atendre els seus seguidors. Alguns d'ells, prou joves per no recordar-lo a la Moncloa, li han demanat que fes el gest de la cella que tant va explotar en campanya i ell els ho ha concedit gustosament.

En una època d'influencers, Zapatero és un dels que més feina fan des de l'esquerra, tot i que el seu canal no siguin les xarxes socials. Ell ha arribat a Barcelona, en teoria, per fer de teloner de la trobada de diumenge entre Pedro Sánchez —que ha estat victorejat quan ha fet un fugaç acte de presència al vespre— i una vintena de líders internacionals en defensa de la democràcia. Alguns d'ells, com Gustavo Petro (Colòmbia), ja han passat una estona per la Fira. Ha arribat i ha marxat abans que el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb qui ha acabat suspenent el dinar que tenien previst. Illa sí que s'ha vist amb Isabel Allende, la presidenta de la Internacional Socialista, i, al Barcelona Supercomputing Center, amb Lula da Silva. Diumenge farà la mateixa visita amb Claudia Sheinbaum.

Els presidents del Brasil i la de Mèxic –que aterra dissabte al vespre a Barcelona– seran els principals reclams de diumenge, al costat de Sánchez. "Em demanen pas cada hora, sobretot interessats en Lula i Sheinbaum", explica Andrés Flores, periodista de Telesur –amb cobertura a l'Amèrica Llatina i el Carib–. No tenen tan clar que al Brasil estiguin pendents aquest cap de setmana de Barcelona dues activistes polítiques brasileres, que debaten amb una de Singapur en una ronda de debats ràpids –canvien cada dos minuts–: "No és ni de bon tros el principal tema de debat", expliquen pensant també en la cimera bilateral amb Espanya. Elles estan més preocupades per la salut mental dels que es dediquen a la política perquè, diuen, "no acaben de desconnectar mai".

Tornant a dissabte, i malgrat que s'hi ha pogut veure diversos ministres espanyols –el Paco li ha demanat una foto a José Manuel Albares– i també representants socialistes dels cinc continents –més de 3.000 persones han passat per la Fira–, l'altra cara coneguda que ha provocat alguna corredissa ha sigut Sarah Santaolalla, l'analista que flirteja amb la unitat de les esquerres més enllà del PSOE. L'expresident Montilla ha sigut ponent sobre memòria democràtica i un dels pocs que han fet servir el català, tot i que fos només per dir bon dia.

La recepta de l'Àgora informal

La igualtat d'oportunitats i de gènere, el feminisme, la redistribució de la riquesa ("Tax the superrich"), la defensa del medi ambient, reconnectar amb els joves, la potencialitat de la immigració... els temes a debat continuen sent els mateixos, però aquesta cimera s'ha fet, sobretot, amb un altre objectiu: combatre l'extrema dreta. En una entrevista, Petro fins i tot ha dit que "Hitler viu a Europa". Com acostuma a passar, l'Àgora informal no s'ha situat en cap de les vuit sales habilitades –amb debats simultanis– sinó al voltant de l'únic bar del pavelló, que tot i ser un acte socialista ha mantingut els entrepans a sis euros, els dònuts a 3 i les coca-coles a 4,5.

"El nostre objectiu és la fi de la dominació dels Estats Units. Hem d'unir forces en favor del dret internacional", comenta a l'ARA Laura Flores, del Pacte Històric de Colòmbia. Ningú amaga que Donald Trump és avui l'enemic número u dels socialistes i Sánchez pretén que les cimeres d'aquests dos dies reforcin el seu paper de referent de la causa. "L'elecció de Mamdani és una resposta a la ultradreta", subratlla Ana Maria Archila, comissionada internacional de l'alcalde de Nova York.

"El moment actual fa més important aquesta cimera. Hem de treballar en conjunt per la pau perquè les forces d'extrema dreta necessiten ser contrarestades", comenta Margarita Stolbizer, diputada argentina durant 20 anys que va arribar a ser candidata a la presidència. Per què puja l'extrema dreta? Segons ella, "el discurs d'odi és permeable quan la gent pateix" i, per tant, la unitat política de les esquerres no és suficient: "Les polítiques públiques han de donar resposta a la gent". Stolbizer, ja jubilada, fa un mes que és a Catalunya per veure la família, però no ha pogut veure jugar el seu fill al Palau Blaugrana: Nico Laprovittola, un dels referents del Barça de bàsquet, es va lesionar a principis de març.

Tot i que es presenten com a debats, en general tothom ha estat d'acord amb tot el que s'hi ha dit. El problema per al socialisme és que, de moment, fora de les seves cimeres no té el mateix èxit.