Aleix Moldes

Un dia vaig marcar un gol des del mig del camp. Va ser l'únic que es va fer en aquell partit. Un partit important perquè jugàvem contra l'altre equip de la ciutat. Quan va acabar, tothom se'm va tirar a sobre per abraçar-me. Vaig veure venir el meu pare des de lluny, emocionat, i em va dir que havia gaudit més que mirant qualsevol dels partits que feien per la tele. No recordo cap altre gol de la meva curta però intensa carrera de futbolista aleví, cadet o juvenil perquè dedueixo que, si en vaig fer més, no devien ser gaire importants. Per sort, recordo pràcticament tots els articles que he signat a l'ARA i, abans a l'ACN, a Localia, a Andorra TV o a les ràdios locals (Cerdanyola, Barberà, Castellar i Rubí), les veritables escoles de formació de la professió. Encara soc el periodista vocacional que creu que la nostra feina es basa en escrutar als que manen per exigir-los explicacions (i el que intenta que els seus fills no facin el mateix). Vaig estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, i a la UOC vaig acabar Ciències polítiques. Ara faig de cap de Política a l'ARA i tinc la sort d'haver guanyat un premi Barnils de periodisme d'investigació per l'article "Els cartells contra els Maragall destapen una estructura paral·lela a ERC".