BarcelonaDes de fa tres anys, Aliança Catalana s'ha convertit en el pitjor malson de Junts. Primer a Ripoll i després arreu de Catalunya, el creixement de l'extrema dreta es fonamenta en l'adhesió al projecte d'independentistes desencantats –ara també espanyolistes desencantats– i les enquestes apunten que és Junts qui més pateix la fuga de votants.
Per combatre aquesta realitat, els juntaires es van sumar primer a un cordó sanitari del qual, en bona part, s'han anat desmarcant amb el temps. Després van endurir les seves propostes contra la delinqüència, la immigració irregular i els okupes. Però els de Puigdemont no han trobat encara la bena que funcioni per tapar l'hemorràgia. Per això, l'abstenció del PSC aquesta setmana als pressupostos de Ripoll ofereix l'oportunitat somiada per Carles Puigdemont per intentar canviar la dinàmica.
"Què fa el PSC per aturar Aliança? Pactar amb Sílvia Orriols els pressupostos de Ripoll", es va afanyar Junts a publicar a les xarxes un cop confirmat que dijous, gairebé a mitjanit, els socialistes s'abstenien i facilitaven l'aprovació dels comptes del 2026.
Això, a Junts li permet, en primer lloc, carregar contra el PSC, a qui fa temps que acusa de ser el principal flotador per a l'extrema dreta. Els juntaires estan convençuts que el president de la Generalitat i el seu partit confronten amb Aliança per perjudicar-los i treure's de sobre el principal competidor electoral. Salvador Illa ha hagut de sortir en persona aquest dissabte a desmentir qualsevol mena de pacte amb Sílvia Orriols: "Mai hi haurà acords amb els qui fan apologia de la intolerància i la divisió".
Però, sobretot, l'episodi de Ripoll permet a Junts remoure les contradiccions d'Aliança, que ara li ha calgut el suport del PSC, el partit que representa, en teoria, el model antitètic a què aspira l'extrema dreta independentista. Aliança sap que la votació dels pressupostos li pot portar conseqüències negatives i ho demostra el fet que la cúpula en ple del partit hagi sortit a menystenir l'abstenció socialista. "S'han abstingut de franc", ha remarcat a X la mateixa Orriols, que es va reunir per negociar amb els regidors del PSC, i ha afegit que ells no pacten "mai" amb "la sucursal del PSOE".
A Barcelona, doncs, Aliança defensarà a partir d'ara que Ada Colau no va pactar mai amb Manuel Valls –com diuen els comuns– i que Collboni mai ho va fer amb el PP –com remarquen els socialistes–. És cert que, si el PSC no s'hagués abstingut, probablement Orriols hauria tingut igualment pressupostos un mes després gràcies a una nova qüestió de confiança.
I és aquí on Junts no pot acabar d'explotar aquesta oportunitat somiada. A Aliança no li poden retreure gaire els pactes amb el PSC perquè ells van investir Pedro Sánchez i fins no fa gaire tenien un acord d'estabilitat amb el PSOE. I als socialistes tampoc els poden buscar les pessigolles per donar oxigen a Aliança quan fa un any va ser Junts qui es va esborrar a última hora de la moció de censura que hauria fet fora Orriols de l'alcaldia.
Els estrategs de Junts hauran de treballar indirectament per intentar que els votants vegin que, quan toca, Sílvia Orriols també accepta vots socialistes, no penja l'estelada o retira la bandera espanyola de l'Ajuntament ni tanca les mesquites.
Els detalls de la setmana
Víctor de Aldama és el tercer protagonista en el judici de les mascaretes que ha començat aquesta setmana al Tribunal Suprem. Ell, el presumpte corruptor, ja ha aconseguit un millor tracte de la Fiscalia que els dos presumptes corruptes, José Luis Ábalos i Koldo García. Ara, però, també el vol aconseguir de la premsa: dimarts va portar croissants i palmeres perquè esmorzessin els periodistes.
María Jesús Montero té una missió, segons les enquestes, pràcticament impossible a Andalusia. Per intentar superar al PP, aquesta setmana s’ha envoltat de cares conegudes del socialisme com la de Carmen Romero, l’exdona de Felipe González, que va presentar a la candidata en un esmorzar informatiu. A diferència del seu exmarit, Romero sí que sembla que podria votar el PSOE.