Joan Carles I agraeix el reconeixement de França: "Ningú és profeta a la seva terra"

BarcelonaFa tan sols un mes, Joan Carles I va decidir ajornar el viatge que tenia previst a Sanxenxo –per tornar a les regates– i quedar-se a Abu Dhabi després de l'esclat de la guerra a l'Iran. Trenta dies després, el conflicte a l'Orient Mitjà no ha acabat, però el rei emèrit ha decidit sortir del país àrab on resideix des del 2020 per rebre un premi pel seu llibre de memòries, Reconciliació. El reconeixement és de l'associació francesa Lire la Société, però no deixa de sorprendre que el rei emèrit rebi un guardó d'un país com França, una república que fa valdre la figura i la trajectòria de Joan Carles I quan l'estat espanyol l'ha condemnat a l'ostracisme.

L'exmonarca ha rebut el guardó aquest dissabte al matí des de la mateixa Assemblea Nacional francesa. Allà, la cambra li ha reconegut, sobretot, el seu paper durant la Transició. Un paper que el mateix Joan Carles I ha posat en valor en el seu discurs d'agraïment i que ha volgut contraposar amb l'exili que viu des de fa uns anys arran dels escàndols de corrupció que l'han esquitxat. "Soc conscient que ningú és profeta a la seva terra i que sempre hi haurà diferents opinions i judicis sobre els esdeveniments passats", ha afirmat.

L'emèrit s'ha presentat com l'artífex de la democràcia espanyola i ha justificat la tria del títol de les seves memòries: "Reconciliació és la paraula que resumeix millor el principal èxit de la meva vida política: haver esperonat la reconciliació d'Espanya després de la llarga dictadura i la Guerra Civil". De fet, ha aprofitat per agrair als "polítics de drets i d'esquerres" que li van fer confiança durant la Transició: "El 1975 vaig heretar el tron i vaig emprendre una nova època com a cap d'estat per girar full de la dictadura del general Franco [...] L'objectiu era fer d'Espanya un estat social i democràtic de dret en el marc d'una monarquia parlamentària en què la sobirania nacional residís en el poble espanyol".

"Debilitat i errors"

Ara bé, també ha admès que ara que ja té una edat avançada, pot fer balanç dels seus quaranta anys de regnat i que el llibre li ha permès "destacar els èxits d'aquests anys i també les ensopegades". Unes ensopegades que no ha desgranat, però que són les que expliquen que avui dia encara visqui fora de l'estat espanyol –"Avui des de la llunyania veig el present del meu poble", ha afirmat– i hagi estat apartat de la Casa Reial. "He estat fidel a tots els sentiments i esperances que han marcat la meva vida personal, així com la debilitat i els errors que hagi pogut cometre", ha afirmat. És per això que l'emèrit considera que totes les pàgines de les seves memòries només les podia escriure "en primera persona", per explicar el perquè de tot el que ha marcat la seva trajectòria política i personal.

El llibre l'ha escrit amb l'escriptora francesa Laurence Debray, que era al seu costat mentre pronunciava el seu discurs davant l'Assemblea francesa, on hi havia dirigents polítics, com l'exprimer ministre francès, Manuel Valls, però també figures del món de la comunicació espanyola com la periodista i presentadora Susanna Griso. A Joan Carles I, a més, l'han acompanyat les seves filles, Elena i Cristina, i el seu net més gran, Froilán. No hi era el rei Felip VI, que ha tallat el contacte oficial amb el seu pare des de fa anys.

Sevilla, Portugal i Sanxenxo

L'exmonarca ha fet parada a París per rebre aquest reconeixement a la seva trajectòria després de passar aquesta setmana per Portugal i abans, per Espanya. A Sevilla, va assistir a una corrida de toros a la Maestranza. I de cara al pròxim 15 d'abril, el rei emèrit encara té previst tornar a Sanxenxo per participar en la regata que organitza el Real Club Nàutic d'aquest municipi gallec. Joan Carles I no havia tornat a Espanya des del novembre de l'any passat, quan va assistir al dinar familiar que es va celebrar al Palau del Pardo per commemorar el 50è aniversari de la restauració de la monarquia.