El país més pobre de la UE afronta les vuitenes eleccions en cinc anys amb un pro-rus com a favorit
Bulgària pateix una elevada inflació mesos després d'entrar a l'euro
SofiaBulgària, el país més pobre de la Unió Europea, celebrarà aquest diumenge les seves vuitenes eleccions parlamentàries en cinc anys. La inestabilitat no és només política: la inflació continua disparada, tot just uns quants mesos després de l’adopció de l’euro. El favorit és l’exgeneral pro-rus Rumen Radev, que va dimitir per sorpresa de la presidència per concórrer als comicis al capdavant de la nova coalició Bulgària Progressista (PB). El seu programa combina promeses socials amb el compromís de desmantellar un sistema que molts ciutadans consideren oligàrquic i clientelar.
Amb 6,5 milions d’habitants, Bulgària arrossega una profunda crisi política des del 2021, quan una onada de protestes va forçar la caiguda del populista Boyko Borissov, líder del partit GERB (Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària), que havia dominat la política nacional durant gran part de la dècada anterior. Des d’aleshores, el país viu en una inestabilitat gairebé permanent.
L’últim govern, una coalició tripartida formada per GERB, el Partit Socialista Búlgar (BSP) i la formació antisistema ITN, va assumir el poder el gener del 2025, però es va esfondrar al desembre. Governava en minoria gràcies al suport del DPS–Nou Començament, partit vinculat a la minoria turca i controlat pel controvertit oligarca Delyan Peevski, sancionat pels Estats Units i el Regne Unit per corrupció.
Les protestes anticorrupció del desembre passat, en un context de forta pujada de preus, van precipitar la dimissió del govern proeuropeu encapçalat pel conservador Rosen Zhelyazkov. D'aquesta manera, el país es va veure abocat a una nova repetició electoral.
En aquesta ocasió, la participació podria ser més elevada de l’habitual, impulsada per les expectatives que desperta Radev. La situació recorda, en part, l’any 2001, quan el retorn del rei Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha des d’Espanya va mobilitzar l’electorat i el va portar a convertir-se en primer ministre.
Els manifestants, decebuts
Però molts dels manifestants que van sortir al carrer el desembre miren amb escepticisme l’exgeneral. Acusen Radev d’haver instrumentalitzat les protestes. “Volíem acabar amb la corrupció del govern de Borissov, però el president va aprofitar la mobilització per fer el salt al poder executiu”, lamenta el músic Rado Stanchev. “Simplement, substituirà una oligarquia per una altra, amb un gir geopolític que ens allunyarà d’Europa i ens acostarà a Rússia”, adverteix.
El suport a Radev prové de dos blocs diferents. D’una banda, els votants russòfils, partidaris d’estrènyer relacions amb Moscou i crítics amb la integració europea. De l’altra, ciutadans proeuropeus desencantats amb el sistema actual, que veuen en ell una figura capaç de regenerar la política.
“És sorprenent veure que, una vegada més, la majoria està disposada a entregar el poder a un nou salvador”, assenyala Atanas Kolev, un agricultor ecològic que viu prop de Plovdiv, que també havia participat en les protestes.
Mentrestant, el govern interí liderat per Andrei Gyurov, juntament amb el ministre de l’Interior, Emil Dechev, assegura estar treballant per garantir uns comicis nets. En les darreres setmanes, la policia ha intensificat les operacions contra la compra de vots i el tràfic d’influències, amb més d’un milió d’euros confiscats i diverses detencions.
Entre els principals afectats per aquestes investigacions figuren l’entorn de Borissov i el partit DPS–Nou Començament de Peevski, que manté un electorat fidel entre la minoria turca i romaní d’origen turc. Els seus detractors l’assenyalen com a símbol de les xarxes de poder que dominen el país.
El vot clarament proeuropeu es concentra en la coalició Continuem el Canvi (PP) i Bulgària Democràtica (DB), que mobilitza principalment joves i votants urbans amb un nivell educatiu més alt. Tanmateix, la seva influència continua sent limitada fora de les grans ciutats.
“Confio que aquestes eleccions confirmin que Bulgària vol convertir-se en un país europeu modern, que respecta els drets i ofereix oportunitats a les pròximes generacions”, afirma Yolanda Zografova, psicòloga social que també va participar en les protestes.
Fi de la inestabilitat?
Encara que la coalició de Radev s’imposi a les urnes, l’escenari posterior continua sent incert. La fragmentació parlamentària podria obligar a negociacions complexes i no garanteix la formació d’un govern estable.
Si el nou Parlament queda dividit entre quatre, cinc o fins i tot sis forces polítiques, la pressió per pactar serà alta. Però les profundes diferències –especialment en política exterior– podrien tornar a bloquejar el sistema i empènyer el país cap a unes noves eleccions a la tardor.
