"Ens arruïnaran el futur": la generació Z de Bulgària esclata contra la corrupció

Sofia“M’estic preparant per a la protesta. No tenim ni idea de què passarà, és possible que dimiteixin”, explica en Tsvetozar, un jove búlgar d’uns trenta anys que es dirigeix al Parlament, al centre de la capital. Allà, els joves del país han convocat la que esperen que sigui la mobilització més gran de la dècada. El moviment va començar l’1 de desembre, quan desenes de milers de persones van sortir al carrer per protestar contra els pressupostos per al 2026, anunciats dies abans pel govern; un esborrany que aplicava retallades en despesa social, un augment de la càrrega fiscal sobre autònoms i petites empreses, i una manca de mesures contra la inflació i la corrupció.

A causa de la resposta social –que acabaria amb enfrontaments i detinguts aquell mateix dia–, el govern va fer marxa enrere i va cancel·lar l’aplicació dels pressupostos. Tanmateix, això “ha estat un punt d’inflexió per a la generació Z –explica la Teodora, també des de Sofia–. Cada dia som més els qui ens sumem a aquest moviment i crec que junts podem aconseguir resultats”. Ja no són només els pressupostos: el que exigeixen els joves búlgars, amb el suport d'una majoria social que no s’havia mobilitzat en més d’una dècada, és posar fi a la corrupció i a un govern que té “l’estat segrestat”.

El control del país és en mans de la coalició formada pels populistes del GERB, els socialistes pro-russos i els nacionalistes d'Existeix Tal Poble –amb el suport del partit Un Nou Començament de l’oligarca Delyan Peevski– des de l’any passat, quan els populistes van guanyar les parlamentàries amb un 24% del suport.

El partit de govern, GERB, i el seu líder històric, Boyko Borisov, han afrontat durant anys una llarga llista d’acusacions de corrupció. Entre els casos més notoris hi ha la detenció de Borisov el 2022 –posteriorment declarada il·legal per errors de procediment–, els escàndols per la mala gestió de fons europeus, les irregularitats en grans contractes d’infraestructures i la difusió d’enregistraments i fotografies que mostraven feixos de diners en efectiu i lingots d’or a casa seva. A això s’hi afegeixen denúncies de clientelisme, opacitat en el finançament del partit i una crítica persistent per la manca d’independència del sistema judicial, fet que ha alimentat entre la societat búlgara la percepció d’una corrupció estructural i d’impunitat a les més altes esferes del poder.

No en va, Bulgària està catalogada com el segon país més corrupte de la Unió Europea, només superat per Hongria, segons l’Índex de Percepció de la Corrupció de Transparència Internacional. “Vam començar a protestar perquè estem farts de la corrupció que hi ha al nostre país; volem un futur al nostre país. Si no aturem ara aquests partits corruptes, s’apoderaran completament del país i arruïnaran el nostre futur. Tenim l’esperança que tot pot canviar si romanem units passi el que passi, però, malauradament, les generacions anteriors han perdut aquesta esperança a causa de la corrupció i la por, i del fet que res no ha canviat amb els anys, sinó ben al contrari, la situació ha empitjorat”.

Condemnes per corrupció

Però Borisov no és l’únic a qui es culpa d’aquesta situació; Delyan Peevski, un magnat dels negocis i líder del Moviment per als Drets i les Llibertats –part de la coalició de govern–, és el nom que més ressona a les protestes exigint la seva dimissió. Peevski ha estat vinculat durant anys a escàndols relacionats amb el control de conglomerats mediàtics, presumptes xarxes de clientelisme polític i econòmic, i acusacions d’influència indeguda sobre institucions estatals. El 2021, va ser sancionat pels Estats Units sota la Llei Magnitsky per “corrupció significativa”, cosa que va reforçar la seva imatge com a emblema de les elits intocables.

“El fet que Delyan Peevski estigui sancionat per Magnitsky i sigui membre del Parlament ja ens hauria de dir prou sobre com d’erroni és el sistema. És clar que ell no és l’únic problema, però probablement és el més gran. No hem d’oblidar Boyko Borisov, que també té la culpa de com funcionen les coses al país. Tots dos operen entre bastidors per obtenir beneficis personals i per als qui tenen a prop”, analitza la Teodora.

Per a aquesta generació de joves, cansada dels polítics corruptes “de sempre”, aquests noms representen el que anomenen “estat segrestat”: una xarxa informal de poder en què oligarques i polítics influeixen en decisions públiques sense rendir comptes. Ara, la generació Z búlgara no es pensa rendir. L'objectiu és clar i es llegeix a les pancartes que s’acumulen a les portes del Parlament: “acabar amb el model Borisov-Peevski”. “Després de tants anys de corrupció, opressió, mentides i falses promeses, els joves hem de recuperar l’esperança i demostrar a tothom que hi ha llum al final del túnel si ens mantenim units. Aquesta vegada no pararem fins que se’n vagin”, afirma amb convicció la Teodora.