L'Iran amenaça amb bloquejar el mar Roig si els EUA continuen a Ormuz

WashingtonJa no és l'apocalíptic ultimàtum de Donald Trump el que està en temps de descompte, sinó una fràgil treva que caduca dimarts vinent. Després que les converses de pau a Islamabad entre els Estats Units i l'Iran arribessin a un punt mort el cap de setmana passat, la prioritat ara és aconseguir una nova ronda abans que s'esgoti el temps. La Casa Blanca s'ha mostrat aquest dimecres "optimista" amb la possibilitat d'arribar a un acord en la pròxima trobada i ha negat que Washington hagi demanat "formalment" una ampliació de la treva. "Ara mateix, això no és cert", ha recalcat la secretària de premsa, Karoline Leavitt.

Però que ara l'administració Trump negui haver presentat la sol·licitud no tanca la porta al fet que pugui passar en un futur. Mentre Leavitt desestimava l'ampliació, a Teheran aterrava una delegació del Pakistan –país mediador– per transmetre un missatge dels estatunidencs als iranians i intentar reactivar la taula de negociació.

Els nous moviments diplomàtics es produeixen enmig de l'escalada de tensió pel bloqueig estatunidenc a l'estret d'Ormuz. Després de veure que les bombes no han estat suficients per doblegar els aiatol·làs, Trump torna a optar per la pressió econòmica i aquest cop ho fa replicant la tàctica del règim iranià. El cordó militar ja fa més de 48 hores que està en vigor i ja ha interceptat almenys sis vaixells iranians. En resposta, l'Iran ha amenaçat amb ampliar fins al mar Roig el setge que fins ara ha imposat a Ormuz. En paral·lel, el màxim comadament militar del país ha advertit també que si els EUA continuen barrant el pas als vaixells iranians ho consideraran un trencament de l'alto el foc i reprendran els atacs.

Fonts militars informaven aquest dimecres també al Washington Post que el Pentàgon ha ordenat la mobilització d'uns 6.000 soldats addicionals a la regió per reforçar el bloqueig naval. Bona part d'aquesta nova tanda va a bord del portaavions USS George H.W. Bush. Aquests 6.000 militars se sumen a 7.000 més ja mobilitzats amb l'USS Tripoli, l'USS Boxer i la 82a Divisió Aerotransportada. Aquests 13.000 soldats se sumen a tot el personal mobilitzat a la regió des que va començar el conflicte, uns 50.000 efectius.

A l'espera de noves converses a Islamabad

Mentrestant, la Casa Blanca confia que el Pakistan serà capaç de desbloquejar una nova ronda de converses i assegura que la segona trobada tornarà a tenir la seu a Islamabad. La delegació pakistanesa que ha de mediar compta amb la participació del mariscal Asim Munir, cap de l'estat major del Pakistan, qui rarament fa aquest tipus de visites. Que Munir en persona estigui involucrat en les converses mostra la fragilitat de l'alto el foc i la urgència de la situació. Més enllà de ser considerat com la màxima autoritat de facto dins del Pakistan, el mariscal també és una figura propera a Trump.

Ara bé, la presència de Munir també podria respondre a una altra qüestió. Fonts coneixedores de les converses expliquen a Al-Jazeera que en les darreres hores hi hauria hagut avenços importants pel que fa a la qüestió nuclear. De fet, abans de viatjar a Teheran, els pakistanesos s'haurien reunit amb els altres grans mediadors de la regió –Egipte, l'Aràbia Saudita i Turquia– i en les pròximes 24 hores Munir també té previst viatjar a Qatar.

En conjunt, els pakistanesos tenen l’esperança que les línies de comunicació estiguin obertes. El cap militar pakistanès també ha estat parlant amb l’administració dels EUA, especialment amb el vicepresident J.D. Vance, segons afirmen aquestes mateixes fonts a Al-Jazeera. Washington s'ha esforçat a assenyalar la qüestió nuclear com la principal raó per la qual va decidir iniciar aquesta guerra, i també va ser la raó que Vance va esgrimir per aixecar-se de la taula de negociacions. Els experts i analistes veuen molt difícil aconseguir un acord sobre el programa nuclear iranià a curt termini, però en cas d'obtenir-se, la Casa Blanca ja tindria una carta clara per cantar victòria i retirar-se.

Ara bé, tot i que Washington s'esforci a assenyalar el programa nuclear iranià com l'origen de tot aquest embull, la urgència ara mateix es concentra a Ormuz. El bloqueig de l'estret durant més de 40 dies ha perjudicat greument el mercat energètic global i ha fet més real que mai la possibilitat d'una nova crisi, segons advertia aquesta setmana l'FMI. Tot i que és cert que els EUA no depenen directament del petroli que passa per Ormuz –el 20% del mercat global– sí que s'han vist impactats pel seu tancament.

Aquest mateix dimecres, Leavitt compareixia acompanyada del secretari del Tresor, Scott Bessent, per intentar rebaixar la preocupació. En la seva intervenció, Bessent enviava un missatge de calma, i deia que espera que el preu de la gasolina torni a baixar per sota dels 4 dòlars el galó –xifra que no es veia des del 2022– d'aquí a la tardor.

El problema del Líban

L'altra gran qüestió que ara plana sobre el tauler és la situació al Líban. Fonts iranianes assenyalaven a l'agència de notícies Tasnim que un possible acord d'alto el foc entre els Estats Units, Israel i el Líban seria interpretat com un "senyal positiu" que facilitaria la continuïtat del diàleg. No obstant això, Teheran exigeix que Washington s'adeqüi a un "marc de negociació raonable" i no obstaculitzi el procés amb demandes excessives ni incompleixi els compromisos adquirits prèviament.

Tot i que els mitjans nord-americans subratllen la disposició de la Casa Blanca a reprendre les converses de manera immediata, la delegació iraniana ha reiterat la necessitat que els Estats Units respectin certs principis fonamentals per garantir la viabilitat de qualsevol negociació. Segons recull Tasnim, la posició oficial de Teheran és d'una "cautela estricta", i adverteix que la voluntat de diàleg de Washington no serà suficient si no va acompanyada d'una moderació en les seves pretensions diplomàtiques i d'un respecte escrupolós als acords fixats abans de l'alto el foc vigent. Teheran considera que el bloqueig de l'estret d'Ormuz no hi ajuda.