Orbán, l’amic de Trump i de Putin, far de l’extrema dreta europea, cavall de Troia a la Unió Europea, ha caigut estrepitosament a les urnes. Que en prenguin nota els seus imitadors continentals i els que els blanquegen i aspiren a pactar-hi. Aquí els imitadors es diuen Orriols i Abascal. Potser la gent comença a estar farta dels discursos d’odi, divisió i confrontació. De la cridòria sense esperança, enrabiada i fatalista. Del "tot és una merda". Dels que en lloc de proposar solucions viables als gravíssims problemes estructurals busquen cada dia enemics sota les pedres, els magnifiquen, els alimenten. Dels que engreixen el caos, com fa Trump.
Trump és en bona part el culpable de la derrota d’Orbán. Els europeus que s’havien deixat portar pels cants de sirena de la ultradreta autoritària trumpista, il·liberal –és a dir, destructora de la democràcia liberal– i antieuropea –contra la UE dels drets socials– comencen a obrir els ulls. Inclosa Meloni. Amb la fugida endavant a l’Orient Mitjà, cada cop són més els que els cau la bena dels ulls: el rei comença a anar despullat. El Papa Lleó hi està ajudant.
La por està canviant de bàndol. El que ara ens fa por és tanta guerra, tanta retòrica violenta i inhumana, tanta brutalitat, tant menyspreu pels drets i llibertats bàsics, tanta insensibilitat per la pobresa aliena. Els partits i les polítiques de l’odi –com les de Trump, Netanyahu, Orbán, Abascal, Orriols– fan que desconfiïs fins i tot del teu veí i que el teu veí desconfiï de tu. Són artefactes de descohesió social, de trencadissa cívica. Busquen barroerament que tots participem en un xoc cultural, social, econòmic. Exciten la nostra cara fosca, el mal rotllo, l’angoixa. Troben benzina en les males notícies, qualsevol espurna els serveix per crear un incendi: en lloc de córrer a apagar-lo, li donen aire a les xarxes socials. Són piròmans professionals. Gaudeixen trobant culpables als quals imposar càstigs. S’alimenten d’un agusat esperit punitiu. Fàcilment s'apunten a la cacera de bruixes com a mètode: si arribessin al poder, quant trigarien els nostres ultres a crear cossos a l'estil de l’ICE de Trump?
Tota aquesta colla no senten curiositat per aproximar-se a altres cultures i realitats. Les diferències els generen urticària. Per això reneguen de la idea d’una Europa unida en la diversitat, una Europa de ciutadans. Es rabegen en la puresa essencial, sense matisos, ahistòrica. Ignoren que les identitats es fan i es desfan, evolucionen, com també canviem les persones al llarg de la vida. Porten la identitat fins a l'absurd i la converteixen en arma llancívola. En fan una foto fixa, una trinxera: tant és així que arriben a convertir la identitat d’acollida en odiosa per als nouvinguts. La seva visió de la cultura i la història és una caricatura acientífica, tant com quan neguen el canvi climàtic o negaven la pandèmia.
Més enllà de la seguretat policial, les polítiques sectorials només els interessen per distorsionar la realitat dels ajuts socials proclamant, a força de retallades, la defensa contra un suposat exèrcit d’aprofitats. Educació? Sanitat? Habitatge? Mobilitat? Energia? Finances? Cultura? Medi ambient? En tot practiquen la política del culpable únic: els immigrants, sobretot si són musulmans. Amb això en tenen prou i de sobres per explicar tots els mals d’aquí i del món. Del seu petit món limitat i victimitzat.
Tot aquest garbuix ideològic i psicològic els condueix a l'odi i la ira com a sentiments de destrucció massiva. En les seves mans, tots, absolutament tots, acabaríem corrent perill. Igual que ara el món corre perill en mans de Trump, Putin i Netanyahu. O que Hongria corria perill en mans d’Orbán. L'atractiu d’aquests partits és prometre't un boc expiatori en el qual desfogar-te projectant-hi les teves fòbies i frustracions. El que no diuen és que la seva dèria obsessiva provoca, com a reacció, que el que se sent agredit també agredeixi. Odi contra odi. Un país governat per Aliança o Vox seria una caòtica batalla campal. Estem avisats. Els hongaresos ja ho han entès.
