Les “Navidades”, una festa catalana

Després de l’Eduardo Mendoza, que troba que val més no dir “Sant Jordi” (ara que els turistes ja s’ho havien après, catxis!), l’autor del Cobi, en Mariscal, ha volgut contribuir al disseny català. A El matí de Catalunya Ràdio ha dit: “A mi m’agrada molt canviar les coses. Em posa molt nerviós que encara diguem Semana Santa. ¿Semana Santa de qué? O Navidades. Són aquestes coses catalanes que... Això no es pot tocar, com el pa amb tomàquet. ¿Qué me estás contando? Venga, ¡a tomar por culo!”

Aviam. Deixem de banda aquest “a tomar por culo” que cosifica una part del cos humà, l’anus, de manera incorrecta i poc moderna. En Mariscal diu que les “Navidades” són aquesta cosa catalana que no es pot tocar, com el pa amb tomàquet. De tota la vida, sí, que els catalans celebrem les “Navidades”. Això ens fa únics. Les nostres “Navidades” no es poden tocar, com el pa amb tomàquet i com la nostra “Semana Santa”. A Espanya, per exemple, ja fa temps que ho han eliminat, perquè són molt més moderns. Els ha costat, esclar. És com si ara volguessin canviar el Ramadà. Si no li vols dir “Ramadà” perquè és religiós, no ho celebris i dedica’t a fer dejuni intermitent. La “Navidad” sense la part religiosa en què es queda?

Seguint amb aquest impuls, jo el que faria és enviar en Mendoza i en Mariscal a Irlanda a canviar, també, el Saint Patrick's Day. Res de Sant Patrici, quin provincianisme. Jo en diria, directament, “el dia de la cervesa”, que és molt més realista. Segur que els irlandesos ho subscriuran de seguida.