Una de les situacions més còmiques d’aquesta setmana ha sigut la trobada de dos presentadors que són el paradigma de la manipulació i l’embolic: Pablo Motos va convidar Sonsoles Ónega a presentar el seu nou llibre a El hormiguero. Durant la conversa, Motos li va preguntar per l’IVA dels llibres i ella va denunciar que fos del 21%, considerant que si fos menor ella vendria més llibres i la gent llegiria més. Tots dos presentadors van criticar que l'IVA dels llibres fos el mateix que el dels paquets de tabac. “El IVA de los libros no debería existir si quieres un país culto”, deia Motos, i insinuaven la possibilitat de fer una campanya perquè el govern el rebaixi, assenyalant Pedro Sánchez com a responsable. “Lo que pasa es que el presidente del gobierno está en China, pero bueno, ya le llegará...”, deia el domador de formigues.
Ni Motos ni Ónega sabien que, en realitat, l’IVA dels llibres és del 4%, i l’endemà tots dos van haver de rectificar en llurs programes. Motos va rectificar a cuitacorrents i carregant el mort a la convidada: “Sonsoles Ónega nos propuso al equipo hablar del IVA de los libros. Nosotros le dijimos que sí y nadie comprobó el dato”.
Que aquesta relliscada amb l’IVA dels llibres hagi passat en el context d’Atresmedia és molt significatiu, tenint en compte que el grup té com a accionista de referència el Grupo Planeta, un dels grans actors de la indústria editorial. Deu haver provocat tensions internes el fet que, dins del mateix ecosistema empresarial, s’hagi difós un error tan bàsic sobre el sector. Posa en evidència el desconeixement de la indústria cultural dins el mateix conglomerat. Ónega, afectada, feia teràpia amb el psicòleg Rafael Santandreu, aprofitant que el tenia de convidat: “Me fustigo. Llevo todo el día angustiada, doctor Santandreu, por no haber confirmado el dato. Aprovecho para pedir perdón. Lo hice sin ninguna intención de desinformar ni manipular”, assegurava. I va demanar consell al “doctor” sobre com superar el tràngol. Santandreu va consolar-la amb l’argument que ell havia venut més d’un milió de llibres i també desconeixia el percentatge de l’impost. Va desangoixar-la amb les seves fal·làcies habituals: que per no amoïnar-se només havia de voler fer-ho i que un error no pot tapar tot el bé que pots fer. Utilitzant la seva divulgació de pa sucat amb oli va apel·lar al “virus de la terribilitis” com a mecanisme per sobredimensionar les preocupacions. Ónega li agraïa els bons consells i donava pas a més consultes per al “doctor”.
La cadena de despropòsits és fascinant. S’equivoquen amb l’IVA dels llibres en una empresa participada majoritàriament per un dels grans grups editorials. Ónega, per fer-se passar el disgust, feia teràpia dient “doctor” a un convidat que ni és metge ni doctorat en res. I el psicòleg, en comptes de desmentir-ho, legitimava la seva autoritat apel·lant a la venda de més d’un milió de llibres. Sort que els presentadors reclamaven “un país més culte”.
