Una admirable Montserrat Torrent estrena el nou orgue del Palau de la Música (1973)
De la crítica musical –traducció pròpia– del compositor i periodista Xavier Montsalvatge (Girona, 1912 - Barcelona, 2002) a La Vanguardia (23-II-1973) sobre un dels primers concerts memorables de la llavors jove organista Montserrat Torrent (Barcelona, 1926). Avui aquesta eminent intèrpret d’orgue fa cent anys. És la més destacada en la música catalana contemporània com a concertista d’un instrument que requereix una tècnica molt complexa que ella enriqueix amb una sensibilitat genuïna. El seu talent és reconegut arreu del món.
L’orgue del Palau de la Música Catalana ja torna a fer servei. La Direcció General de Belles Arts, que va declarar monument nacional el noble edifici de l’Orfeó Català, està finançant la seva restauració i la reconstrucció de l’orgue, inservible des de feia temps i doblement vetust pel fet que, a més de les seves avaries que el pas dels anys va acumular en el seu mecanisme, l’orgueneria ha progressat darrerament fins a fer possible, amb els sistemes electrònics, nous instruments perfectes i d’inèdites possibilitats. Un d’aquests orgues moderns amb característiques dels orgues romàntics és el que té el Palau, ara ja acabat. Per inaugurar-lo, s’havia encarregat a dotze compositors sengles obres que, aplegades en un llibre que conté les dotze partitures en facsímil, ha estat ben editat en un nombre limitat d’exemplars numerats. Alhora s’havia disposat que l’estrena de les obres l’executés Montserrat Torrent en un concert dins del cicle de la III Setmana de Nova Música que es desenvolupa aquests dies a Barcelona. El concert, com una natural solemnitat es va fer el dimecres 21 de febrer al Palau amb una concurrència extraordinària, inimaginable per les característiques d’aquesta audició en què no cabien pas concessions donat el caràcter de l’instrument sever per excel·lència com és l’orgue i per tractar-se d’un programa integrat únicament per estrenes absolutes. Això no vol dir pas que, per aquesta mateixa raó, deixés d’interessar, sobretot quan entre els dotze compositors hi havia com qui diu tendències diferents pròpies de les dues o tres generacions a què pertanyen els autors. El concert, altrament, no tenia precedents. Deu dels dotze compositors, eren a la sala (tots menys Oscar Esplá i Leonardo Balada) i tots havien treballat segons la seva ideologia estètica per crear una obra adequada per a l’orgue considerat com a instrument de concert. [Carles Guinovart, Salvador Pueyo, Tomás Marco, Carmelo Alonso Bernaola, Ernesto Halffter, Manuel Castillo, Josep Soler, Francisco Escudero, Frederic Mompou i, esclar, el mateix Montsalvatge, eren a la sala]. [...] La gran protagonista d’aquest esdeveniment ha estat Montserrat Torrent, intèrpret admirable. Són pocs els qui poden fer-ser càrrec de l’esforç, de l’entrega i de la preparació que ha exigit aquest programa que Montserrat Torrent va desplegar amb una seguretat, un talent d’artista i una comprensió incomparables. El Llibre d’Orgue del Palau de la Música està dedicat a la primera sèrie de concerts a la seu de l’Orfeó. Però un tant per cent elevat d’aquesta dedicatòria li correspon a la mai prou admirada organista que ho ha fet tangible amb el seu art. Montserrat Torrent, rodejada de la majoria dels compositors presents en el concert, va rebre les ovacions del públic que van rubricar la inauguració del nou orgue del Palau.
Xavier Montsalvatge 1973
