Israel afronta una reconfiguració de les seves aliances internacionals
L'acumulació de guerres fa que molts països marquin distàncies amb Tel-Aviv, tot i el suport incondicional dels Estats Units
JerusalemDes de l’inici de la guerra, la posició internacional d’Israel s’ha vist sotmesa a una pressió diplomàtica creixent i a una reconfiguració progressiva de les seves aliances, amb fractures cada cop més visibles en diferents regions. En aquest context, Espanya s’ha situat entre les veus més crítiques d’Europa. El govern de Pedro Sánchez ha prohibit l’ús de les bases nord-americanes de Rota i Morón per a operacions contra l’Iran i ha retirat l’ambaixadora espanyola a Israel. L’escalada s’ha intensificat les darreres setmanes: Israel ha exclòs Espanya del centre multinacional que supervisa l’alto el foc a Gaza, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha advertit Madrid que els països que “lliuren una guerra diplomàtica” contra Israel “pagaran un preu immediat”. Sánchez, per la seva banda, ha insistit en la necessitat de suspendre l’acord d’associació entre la UE i Israel.
Però el cas espanyol no és una excepció, sinó part d’una fractura cada cop més gran a Europa. Fins i tot governs tradicionalment pròxims, com Itàlia, han començat a marcar les distàncies. El govern de Giorgia Meloni ha suspès un acord de cooperació en defensa amb Israel, vigent des del 2006 i renovat automàticament cada cinc anys. “Hi ha un canvi significatiu no només en la percepció europea, d'Israel, sinó també en la global”, explica a l’ARA la doctora Leonie Fleischmann, experta en política internacional i drets humans de la Universitat Saint George de Londres. La UE, diu, ha arribat a plantejar mesures que podrien suspendre parcialment l'acord de lliure comerç amb Israel, un canvi qualitatiu en la relació. Tot i que hi ha mostres d’aïllament internacional, Fleischmann matisa que la resposta europea és desigual: Alemanya i Hongria frenen qualsevol avenç en la relació, mentre que Grècia o Xipre reforcen vincles, especialment militars.
Al Pròxim Orient, la tensió és estructural, especialment amb Turquia, una de les principals potències regionals. La relació entre totes dues parts s’ha deteriorat molt des dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 i l’inici de l’ofensiva a Gaza. Ankara ha acusat reiteradament el govern israelià de cometre crims de guerra i d’intentar convertir-la en el seu pròxim enemic regional, i Israel ha criticat Turquia per la seva proximitat amb l’Iran i per la repressió contra els kurds. En aquest clima, fa un parell de dies, el ministeri d’Afers Exteriors de Turquia va arribar a qualificar Netanyahu de “Hitler del nostre temps”.
El favor de Washington i els dubtes al Golf
Malgrat les tensions, Israel no està sol. Els Estats Units continuen sent el seu principal aliat, amb una cooperació militar i estratègica clau. Tanmateix, Beth Oppenheim –del think tank europeu European Council on Foreign Relations– assenyala a aquest diari que la guerra amb l’Iran pot erosionar la relació a llarg termini. Segons explica, l’opinió pública nord-americana està canviant, tant en el si del moviment MAGA com al Partit Demòcrata, amb una percepció creixent que Israel arrossega Washington cap a un conflicte contrari als seus interessos.
Paral·lelament, Israel intenta consolidar els vincles amb els països àrabs amb els quals va normalitzar les relacions amb els Acords d’Abraham del 2020, com els Emirats Àrabs Units o Bahrain. Netanyahu ha tornat a insistir que Israel està “forjant aliances amb països àrabs disposats a lluitar al seu costat”, però no ha concretat quins.
No obstant això, diversos analistes adverteixen que el marge és limitat. Alguns països del Golf han endurit la posició envers Teheran com els Emirats Àrabs Units, mentre d'altres, com l’Aràbia Saudita, continuen condicionant la normalització amb Israel a avenços en la qüestió palestina. “Israel podria descobrir que les seves expectatives d’acostament i d’una nova arquitectura de seguretat amb actors del Golf han sigut exagerades. Els líders del Golf continuen sent profundament escèptics respecte a Israel, que veuen com una potència desestabilitzadora”, conclou Oppenheim. A més, l’opinió pública en aquests països es manté majoritàriament crítica amb Israel, un factor que limita el marge polític dels seus governs.
