Ira i desconcert a Israel per l'alto el foc amb el Líban

JerusalemLa reacció inicial a Israel després de l’anunci de l’alto el foc de deu dies amb el Líban ha estat marcada per la indignació i una profunda desconfiança, tant dins del govern com entre l’oposició i la població, especialment al nord del país. Ara, totes les mirades se centren en el primer ministre, Benjamin Netanyahu: la pressió política i militar recau sobre ell.

Diversos ministres del seu govern s'han queixat que es van assabentar de l'acord per una publicació a les xarxes socials de Donald Trump, o pels mitjans de comunicació i han qüestionat com s’ha pogut anunciar una treva sense l'aval del gabinet de seguretat. Segons la Casa Blanca, Netanyahu ja hauria acceptat la treva dimecres a la nit durant una conversa amb Trump.

Tot i acceptar l’alto el foc, el mandatari ha insistit que les seves exigències es mantenen: el desarmament de Hezbollah i una pau “sostenible basada en la força”. També ha subratllat que les tropes israelianes romandran al sud del Líban en una “zona de seguretat ampliada” d’uns deu quilòmetres. Alhora, ha afirmat que ha rebutjat les condicions del grup xiïta –com la retirada total fins a la frontera internacional o un alto el foc de “calma per calma”–, deixant oberta la interpretació que els atacs poden reactivar-se en qualsevol moment. Aquest divendres ha reiterat aquesta postura: “En una mà porto una arma i en l’altra, un senyal de pau”, ha dit.

Allau de crítiques

L’anunci de la treva ha desencadenat una allau de crítiques de l’oposició, que acusa el primer ministre d’haver cedit a la pressió nord-americana i d’haver situat Israel en una posició que podria erosionar la seva seguretat. El líder de l’oposició, Yair Lapid, ha assegurat que el govern torna a demostrar la fragilitat de les seves promeses i ha afirmat que els combats al Líban només poden acabar eliminant definitivament l’amenaça al nord, cosa que, segons ell, no serà possible amb l’actual executiu.

En la mateixa línia, el líder del partit nacionalista Yisrael Beiteinu, Avigdor Lieberman, ha advertit que la treva només donarà temps a Hezbollah per recuperar-se i que la guerra ha d’acabar amb la seva eliminació, i ha alertat que, en cas contrari, “la pròxima ronda és només qüestió de temps i es pagarà amb un preu més alt i en condicions molt pitjors”.

La resposta més dura ha arribat des de les comunitats del nord, a tocar de la frontera amb el Líban. Alcaldes i líders locals han expressat ràbia i desesperació davant una decisió que consideren precipitada i perillosa. David Azoulay, alcalde de Metula, a menys de 200 metres del territori libanès, ha afirmat que els residents “se senten traïts una vegada més” i denuncia la desconnexió del govern amb la seva població. En una apel·lació directa a Netanyahu, ha dit: “La seva obligació bàsica com a primer ministre és garantir la seguretat dels ciutadans de l’Estat. En la pràctica, fracassa una vegada i una altra”.

En termes similars s’ha expressat Avichai Stern, alcalde de Kiryat Shmona, a uns cinc quilòmetres de la frontera, que ha qualificat l’acord de “rendició” i adverteix que pot accelerar un escenari similar al del 7 d’octubre al nord, en referència als atacs de Hamàs del 2023. Moshe Davidovich, cap del Consell Regional de Mateh Asher i president del Fòrum de les Comunitats de la Línia de Confrontació, agrupacions de municipis israelians de la frontera, ha dit que l'acord assolit a Washington té un cost molt elevat per a aquestes comunitats, i que es pagarà amb sang.

Altres autoritats del nord han advertit que una treva sense el desarmament efectiu de Hezbollah i sense una zona de seguretat real els condemna a noves onades d’atacs. També han rebutjat la idea que la presència de l’exèrcit israelià al Líban sigui suficient per garantir la calma, i han instat Netanyahu a reunir-se amb ells a porta tancada. El govern no ha respost públicament.

Aquest malestar, però, no es limita al nord del país. Ja dies abans diverses enquestes indicaven que una gran part de la població no donaria suport a aturar els atacs contra Hezbollah. Channel 12 xifrava aquesta oposició en el 79%. Mentrestant, diversos mitjans israelians recullen que entre la població ha crescut la percepció que Netanyahu ha cedit a la pressió de Trump i que ni l’Iran ni el grup libanès han estat definitivament debilitats. Dijous, abans de l’alto el foc, una enquesta de la Universitat Hebrea de Jerusalem apuntava a un estat d’ànim marcat per la “desesperança i el pessimisme”, on més del 60% dels enquestats asseguren que la realitat actual és pitjor del que esperaven, i menys del 40% haurien donat suport a l’operació si haguessin sabut com anirien les coses.