14 controladors i 1.200 trens: així funciona la sala que dirigeix la circulació de Rodalies

BarcelonaHi ha silenci i concentració. Una pantalla de més de 10 metres, de punta a punta de la sala, amb l'esquema de tots els trens que hi ha en aquell moment en circulació i 14 estacions de treball. Cada una està controlada per un encarregat, que monitoritza una zona de la xarxa catalana. És el ja famós Centre de Regulació de Circulació (CRC) de Barcelona, que depèn de la gestora d'infraestructures Adif i està ubicat a l'estació de França. Ahir els seus responsables van explicar, des de dins, com funciona tota aquesta maquinària que dirigeix la circulació de Rodalies i dels trens de mercaderies que passen per la xarxa convencional.

Aquest mateix centre de control va ser àmpliament qüestionat al febrer, en plena crisi ferroviària, quan va patir una apagada doble (amb pocs minuts de diferència) que va deixar Catalunya sense trens. Tot va passar aquí dins. En aquell moment, els sistemes que aporten informació a aquest punt neuràlgic –els anomenats CTC o centres de trànsit centralitzat– van caure, tots alhora, per una "errada en el software" i van deixar els controladors a cegues i els trens aturats. La informació no arribava a les seves pantalles. Va passar just el dia que s'havia de reprendre la normalitat a la xarxa després de l'accident mortal de Gelida.

Els tècnics van activar ràpidament el segon sistema, el d'emergència, expliquen fonts d'Adif, però el programari també va fallar en aquest segon dispositiu: "Va passar el que no havia de passar mai", admeten les mateixes fonts. Però no era la primera vegada: abans, el setembre del 2022 el centre de control també va patir un problema de programari que va aturar Rodalies durant hores i el 2015 també va passar un fet semblant. En tots els casos, el Govern va qualificar la situació d'inadmissible i va exigir "garanties" perquè els problemes "no tornessin a succeir".

El centre de control d'Adif, per dins

Al centre de regulació de circulació hi treballen actualment 20 professionals per torn: els 14 responsables de circulació –que es divideixen la xarxa– un tècnic de regulació, dos inspectors, un lloc multifunció i dos auxiliars de circulació. Monitoritzen, a temps real, els moviments que fan cada un dels més de mil trens de Rodalies i també de mercaderies que es mouen per la xarxa convencional, és a dir, la que no és d'alta velocitat. El silenci impera a la sala, que recorda l'ambient d'una biblioteca. Es tracta de la versió més moderna i puntera d'un ofici històric, que abans es feia amb un operari i un telèfon a cada estació per transmetre, de viva veu, les possibles incidències a la central.

El primer control centralitzat es va posar en marxa el 1990 i des d'aleshores no ha deixat d'actualitzar-se, asseguren fonts d'Adif. Avui, les noves tecnologies permeten que el personal del CRC executi els plans de transport previstos, dirigeixin la circulació a temps real des d'aquesta única sala i puguin intervenir en casos d'incidència a distància i minimitzant l'error humà: poden activar o desactivar tots els elements de la via, els senyals o les agulles.

Tot i això, la gestora de la infraestructura explica que encara mantenen operaris en algunes estacions: "Encara no hem trobat la manera de fer-ho millor des d'aquests llocs", expliquen. Des d'aquí també es planifiquen treballs, el manteniment i la capacitat que pot arribar a tenir la xarxa, dissenyant gràfics de per on passaran tots i cada un dels trens que volen travessar Catalunya.

Allò que el sistema (encara) no pot controlar

Malgrat tot, el temporal Harry, que va sacsejar Catalunya a finals de gener els va agafar per sorpresa. "Va ser una situació inèdita, que no havíem vist cap dels que treballem aquí durant dècades", admeten fonts internes del CRC. "Ens va posar contra les cordes", continuen. Les mateixes fonts argumenten que cada incidència –i durant aquelles setmanes n'hi va haver més d'un centenar– representa una feina ingent de refer tots els gràfics, amb centenars de trens. "És un procés delicat, seriós i rigorós que s'ha de tractar bé", defensen.

Davant d'una incidència, expliquen, tampoc "s'improvisa": els protocols estipulen quin moviment cal fer davant de cada possible eventualitat. Quan hi ha un robatori de cable o un llamp fregeix una subestació el sistema també ho detecta perquè registra la baixada de tensió i avisa els controladors. Però el control absolut és impossible i encara hi ha elements que s'escapen als registres i fan la guitza al sistema i als seus operaris. Es tracta de les esllavissades, les pedres sobre la via o la caiguda d'arbres damunt els raïls. Són situacions que, ara per ara, no apareixen de forma automàtica a les pantalles. "Ens n'assabentem quan ens informa el primer maquinista que hi arriba o les forces de seguretat, com la policia o els bombers", expliquen des d'Adif. Per aquest motiu Adif assegura que el departament d'Innovació i Desenvolupament (I+D) ja treballa en la possibilitat d'incloure sensors a les vies de la xarxa convencional, tal com ja tenen les d'alta velocitat. "S'està intentant desenvolupar algun sistema de detecció d’esllavissades, per exemple", asseguren fonts de la gestora d'infraestructures. Per la caiguda d'arbres encara no hi ha un remei clar, més enllà de les tales preventives.

L'altre punt dèbil continua sent el programari. Després de les fallades d'aquest hivern, Adif assegura que ha demanat explicacions al proveïdor, Siemens, i ja hi ha obert un expedient per auditar si s'escau demanar alguna indemnització. Tot i això, asseguren que la companyia ha fet totes les actualitzacions necessàries: "No hi ha res que ens indiqui que el que va passar al febrer podria tornar a passar, confiem que no passarà", apunten fonts del CRC. Fonts d'Adif afegeixen que "no existeix cap tecnologia millor al mercat" i que "el sistema s'actualitza dia a dia i setmana a setmana per incloure millores". "Estem fent tot el possible perquè no torni a passar", insisteixen. Si arribés a passar alguna cosa de nou, el pla B continua sent el mateix que hi havia al febrer: activar el control d'emergència, situat a Sants.