Dos anys de la guerra que ha convertit el Sudan en el país amb la crisi humanitària més gran del món

BarcelonaEl 15 d'abril del 2023 la violència va esclatar a Khartum i altres ciutats del Sudan, que aquest dimarts entra en el tercer any de guerra civil amb unes perspectives de pau a curt o mitjà termini extremadament remotes. A més, les últimes informacions que arriben des de Darfur, a l'oest del país, fan créixer encara més el pessimisme. Centenars de persones –més de 350 segons el govern regional– han mort des de dijous passat, quan les Forces de Suport Ràpid (FSR) van irrompre amb gran violència a dos camps de desplaçats a prop de la ciutat d'Al-Fashir.

Aquesta ciutat està assetjada des de fa gairebé un any per les FSR i ara mateix és el principal focus de combat entre el grup paramilitar i l'exèrcit regular, enfrontats des de fa dos anys. Els dos bàndols es mantenen enrocats en la seva lluita pel poder i fins ara han fet fracassar qualsevol intent de mediació.

Des que les forces armades sudaneses van recuperar el control de Khartum, la capital, a finals de març, les FSR han augmentat les operacions contra els reductes dels militars a Darfur. Al-Fashir, la capital de Darfur Nord, és l'últim bastió de l'exèrcit a l'oest del Sudan. Les forces regulars han llançat una campanya a gran escala per consolidar el seu domini en aquesta ciutat i recuperar altres zones de Darfur, una regió que ja va ser devastada fa vint anys en una primera guerra civil sagnant.

Aquest diumenge les forces armades van admetre que les FSR han pres el control del camp de desplaçats de Zamzam, el més gran de la regió de Darfur, després de tres dies de combats violents i bombardejos amb drons i artilleria. Els milicians també han matat desenes de persones al campament d'Abu Shok. Entre els dos camps acullen més de 700.000 persones que han fugit de la violència dels últims anys.

L'origen de la violència

El Sudan ha passat de ser l'esperança democràtica de la regió a enfonsar-se en el que les Nacions Unides i nombroses ONG han descrit com la crisi humanitària més gran del món.

El 2019, després de vuit mesos de protestes, el règim d'Omar al-Bashir va caure a través d'un cop d'estat i amb la promesa d'una transició democràtica. Els militars van mantenir el poder durant dos anys i després el van cedir a un govern civil, però el mateix comandant de l'exèrcit, Abdel Fattah al-Buhran, va enterrar-lo amb un nou cop d'estat el 2021. L'altre artífex de la insurrecció va ser Mohamed Hamdan Dagalo (conegut com a Hemedti), líder de les FSR. Aleshores eren aliats, però la manca d'acord per integrar la milícia a l'exèrcit regular va acabar en una lluita oberta. Des de fa dos anys, Al-Buhran i Hemedti encapçalen els dos bàndols que han tornat a portar el Sudan a una guerra civil.

Des de llavors, més de 14 milions de persones, un 30% de la població del país, s'han vist forçades a fugir de casa seva. La majoria, uns 11 milions, s'han desplaçat a altres zones del país, mentre que la resta han travessat fronteres internacionals, afegint pressió a països veïns que ja tenen les seves pròpies crisis, com el Sudan del Sud, Etiòpia i el Txad. La xifra de víctimes mortals no està clara, però les últimes estimacions d'organitzacions humanitàries parlen d'uns 150.000 morts en aquests dos anys.

La crisi de fam més greu del món

Les Nacions Unides segueixen demanant més suport, ja que més de 30 milions de persones –dos de cada tres habitants del país– necessiten ajuda humanitària i el país viu "la crisi de fam més greu del món". A més, creix el risc de brots epidèmics de còlera, dengue, xarampió, diftèria i malària.

En aquests dos anys s'han reportat nombroses violacions dels drets humans, com la violència sexual sistemàtica i execucions massives. Human Rights Watch (HRW) ha denunciat aquest dilluns en un comunicat que tant les Forces de Suport Ràpid com l'exèrcit han comès "abusos generalitzats, incloses execucions extrajudicials, violència sexual, saquejos desenfrenats i destrucció d'infraestructura civil".

I les perspectives de futur són devastadores. "A mesura que els combats al Sudan entren en el seu tercer any sense una pau visible a la vista, els sudanesos estan atrapats en una crisi humanitària de proporcions industrials", alertava divendres el portaveu de l'Oficina de Coordinació Humanitària de l'ONU, Jens Laerke. "La guerra al Sudan entra en el tercer any i la població continua amagant-se, bombardejada, assetjada, desplaçada i privada d'aliments, atenció mèdica i serveis bàsics", resumia aquest dilluns Metges Sense Fronteres (MSF).

Aliances internacionals

A part de la manca de voluntat dels dos bàndols, el conflicte també es veu alimentat per interessos exteriors, que no ajuden a avançar cap a una desescalada. L'exèrcit sudanès rep suport de diversos països àrabs, sobretot Egipte i l'Aràbia Saudita, mentre que els Emirats Àrabs Units són el principal patrocinador de les FSR. L'analista del Center for Strategic and International Studies (CSIS) Cameron Hudson explicava en una anàlisi quan l'exèrcit va reprendre el control de Khartum que l'avanç es devia, en part, al fet que les forces regulars han obtingut drons d'alta efectivitat de Turquia i avions de combat i altres armaments pesants de la Xina i de Rússia.

Segons l'International Crisis Group, els dos bàndols reben subministraments militars "substancials", com nous drons. "A més, països àrabs i africans competeixen per projectar el seu poder a través del Sudan, que es troba a l'estratègic mar Roig, i consideren que el resultat de la guerra representa un gran risc", afegeix en un article recent. El think tank considera que l'Aràbia Saudita podria pressionar Al-Buhran per avançar cap a la pau: "Podria oferir fons per a la reconstrucció de Khartum i altres àrees devastades, condicionant-los a negociar un alto el foc".

Amb tot, considera que la posició de les dues parts enfrontades ho dificulta. "En comptes d'utilitzar el seu avanç per buscar la pau, l'exèrcit sembla que vol pressionar per a una victòria total, mentre que les FSR busquen expandir la guerra a noves àrees", resumeix. I indica que les FSR s'han aliat amb una altra milícia, el Moviment d'Alliberament del Poble del Sudan-Nord (SPLM-Nord), i des del febrer han llançat ofensives conjuntes en zones fronteres amb el Sudan del Sud i Etiòpia, amb la qual cosa en comptes de remetre la guerra s'amplia.

Aquest dimarts, coincidint amb el segon aniversari, el govern britànic reunirà a Londres els ministres d'Exteriors d'una vintena de països i representants de diverses organitzacions en una conferència per intensificar la pressió diplomàtica i exigir un alto el foc.