A Israel creix la contestació contra la guerra en un clima de tensió i control policial

Jerusalem"Això no és defensa, és una espiral sense fi. Estem normalitzant la guerra com si fos l’única opció", diu en Michael, amb un cartell lila escrit en hebreu i àrab: l’única sortida són els acords. "És una barbàrie el que estem fent". A la plaça París de Jerusalem, a tocar de la residència oficial del primer ministre Benjamin Netanyahu, la protesta que es repeteix des de fa sis setmanes ha anat guanyant intensitat, tot i que continua sent minoritària. Però el que defineix aquestes mobilitzacions no és només el seu contingut polític, sinó també la resposta policial que reben. Des de l’inici de l’ofensiva contra l’Iran, la policia israeliana controla més les manifestacions: limita el nombre de participants, acordona espais públics, dispersa concentracions i practica detencions gairebé immediates.

A Jerusalem, la concentració de dissabte va estar envoltada des del principi per un ampli dispositiu policial i els manifestants van quedar confinats dins un perímetre estricte. Al cap d’una hora tres persones van ser detingudes per travessar una línia policial i posteriorment van ser alliberades amb una multa. Una de les detingudes era una jove coneguda per les autoritats.

—Per què la detenen?

—Volíem portar la manifestació fins davant de la casa de Bibi —respon, esmentant el nom popular del primer ministre, Benjamin Netanyahu, un manifestant que prefereix no donar el seu nom.

—Però vosaltres teniu dret a manifestar-vos, no?

—Sí… però depèn de la situació.

Aquest "depèn" resumeix el moment actual. El dret a la protesta està reconegut per la legislació israeliana, però ha quedat fortament condicionat per l’estat d’emergència arran dels atacs de l’Iran i dels enfrontaments amb Hezbollah al nord, i també per la interpretació policial en el context de l'actual treva amb el país persa.

Actuació policial desproporcionada

Tel-Aviv s’ha convertit en un dels punts on la repressió ha estat més visible. En les últimes setmanes diverses protestes han estat dissoltes sota el pretext d’haver superat els límits fixats pel Tribunal Suprem. La setmana passada, en una concentració a una de les places més importants de la ciutat, la plaça Habima, la policia va intervenir contra els assistents –que superaven el límit de 600 persones– i va detenir almenys disset manifestants. Les autoritats van declarar que la protesta estava prohibida per les regulacions d’emergència i que actuaven davant un risc real per possibles alertes de míssils. També van reiterar que el dret a la protesta “no és absolut” i que s’ha de ponderar amb el “dret a l’ordre públic”.

Tanmateix, segons testimonis i organitzacions de drets civils, l’actuació policial ha estat sovint desproporcionada: empentes, cops, confiscació de pancartes i identificacions generalitzades. Els activistes parlen d’ús de la força gratuït i injustificat. Segons el diari israelià Haaretz, la protesta, poc després de començar, va ser reprimida violentament per les forces de seguretat, fet que va ignorar una petició expressa del Tribunal Suprem que instava a garantir el dret a la manifestació. El tribunal havia autoritzat ampliar els límits de les manifestacions, però la policia ho va rebutjar i va assegurar que els seus esforços per dispersar els manifestants que consideren “esvalotadors” continuaria.

Aquest cap de setmana el Tribunal Suprem ha tornat a intentar posar fre a aquesta dinàmica. En el context de la treva, ha ampliat el límit de participants fins a 1.000 persones en zones amb refugis. També ha recordat que superar aquest llindar no justifica automàticament la dissolució d’una protesta i ha ordenat a la policia equilibrar seguretat i llibertat d’expressió. Aquesta decisió arriba després d’una petició de l'Associació pels Drets Civils a Israel (ACRI), una de les organitzacions més actives en la defensa dels drets civils i que porta anys denunciant abusos policials en manifestacions.

Les mobilitzacions, que tornaran a sortir al carrer aquest divendres i dissabte, apleguen col·lectius diversos: opositors a la guerra amb l’Iran, activistes contra l’ofensiva al Líban, crítics amb la reforma judicial i amb les exempcions del servei militar per als ultraortodoxos, així com veus que denuncien la corrupció del govern.

Per a molts, el front obert amb Hezbollah posa en dubte la mateixa treva amb l’Iran.“Primer l’Iran, ara el Líban. Tot forma part del mateix: un Govern que necessita el conflicte constant”, resumia en Tomer, estudiant universitari a Jerusalem. Al voltant, alguns manifestants cridaven que “Israel no és una democràcia”, mentre els tambors repicaven i un missatge es projectava sobre les façanes dels edificis: “Tu ets el responsable”, en referència a Netanyahu. En un lateral, una pancarta gegant amb el rostre del primer ministre l’acusava amb una sola paraula: “culpable”.

Malgrat que les protestes han guanyat força, continuen sent minoritàries en una societat que, en bona part, dona suport al conflicte a la regió. Segons una enquesta recent del Canal 12, el 53% dels israelians s’oposen a l’alto el foc amb l’Iran i el 79% rebutgen una treva amb Hezbollah. Un 45% creuen que els atacs amb l’Iran es reprendran aviat.