Els drons suïcides porten la guerra del Sudan a una dimensió perillosa

El CaireA mitjans de març, mentre el principal grup paramilitar del Sudan s’ensorrava a les últimes posicions que havien pogut retenir a la capital, Jartum, el seu líder, Mohamed Hamdan Dagalo, declarava que no claudicarien i que expandirien el conflicte. Dies més tard, el seu germà Abdelrahim Dagalo, que actua cada cop més com el comandant de fet del grup, llançava un avís similar i amenaçava amb estendre la guerra al nord i l’est del país, zones que, fins llavors, n’havien quedat relativament aïllades.

En un primer moment, les proclames dels Dagalo van ser interpretades com una espècie de deliri propi d’algú que no vol acceptar una desfeta en les seves files. Però a principis de maig, i de forma gairebé diària durant una setmana, les Forces de Suport Ràpid van començar a atacar per primer cop Port Sudan, la capital provisional de l’exèrcit, a l’extrem nord-est del país. El secret: drons, la majoria dels quals suïcides, dirigits contra l’aeroport, una base militar naval i una d'aèria, grans dipòsits de combustible, magatzems de munició, una central elèctrica i un hotel.

La bateria d’atacs dels paramilitars, que va agafar desprevingut l’exèrcit, va marcar un nou gir de guió en el transcurs de la guerra per la importància del blanc escollit. Quan va esclatar el conflicte, l’abril del 2023, l’exèrcit i la junta militar que governa les zones sota el seu control van traslladar-se a aquesta ciutat del mar Roig, molt allunyada del front. Port Sudan és, a més, la ciutat portuària més gran del Sudan i disposa d’aeroport, així que és el principal punt d’entrada al país d’ajuda humanitària, carregaments militars i delegacions diplomàtiques.

L’exèrcit i les Forces de Suport Ràpid havien utilitzat drons des del principi de la guerra. Però en els últims mesos el seu ús, sobretot per part dels paramilitars, ha augmentat molt, la qual cosa està redefinint ràpidament els contorns del conflicte. En el seu arsenal, els paramilitars compten amb drons xinesos, que es creu que han rebut dels Emirats Àrabs Units, el seu gran aliat, amb prou capacitat per creuar fins i tot un país tan extens com el Sudan.

Inicialment, a més, la majoria d’atacs amb drons es concentraven a les línies del front o zones pròximes, però últimament els paramilitars els estan dirigint cada cop amb més freqüència contra objectius civils. Aquest any les Forces de Suport Ràpid ja han fet desenes d’atacs amb drons, i molts han colpejat aeroports, centrals elèctriques i la presa de Merowe, al nord, que genera entorn de la meitat de l’electricitat del país, fet que ha causat llargues apagades.

El declivi dels paramilitars fa augmentar els atacs amb drons

L’increment d’aquests atacs dels paramilitars va començar després que haguessin patit importants revessos al front des del setembre i haguessin perdut el control de tot el centre del Sudan. La junta militar, a més, havia començat a elaborar plans de reconstrucció, també a nivell institucional, a les zones sota el seu control, inclòs amb l’elecció d’un nou primer ministre a mitjans de maig, per primer cop des de principis del 2022. Les Forces de Suport Ràpid, però, estan intentant torpedinar aquest esforç de retorn a la normalitat a les parts del país governades per l’exèrcit.

Des d’un punt de vista militar, els drons permeten als paramilitars alentir i dificultar l’avenç de l’exèrcit cap al sud i, sobretot, l’oest del país, a la regió de Darfur, on es troba el seu bastió. Amb aquests atacs, a més, poden destorbar les línies de subministrament rivals i estan forçant l’exèrcit a redirigir recursos a defensar-se en comptes de passar a l’atac. Actualment, els fronts de guerra s’han desplaçat a la vasta regió de Kordofan, al sud, i a l’estat de Darfur Nord.

Tot i que solen rebre menys atenció, l’exèrcit també ha intensificat en els últims mesos els atacs aeris a zones controlades pels paramilitars. En el seu cas, compten amb força aèria i drons turcs, iranians i de fabricació local. Molts dels seus atacs s’han dirigit contra l’aeroport de Nyala, la capital de Darfur Sud, que és un dels principals punts d’entrada de l’ajuda militar que reben les Forces de Suport Ràpid. Però l’exèrcit està colpejant igualment blancs civils en un aparent intent de complicar que els paramilitars i grups aliats formin un govern paral·lel.

Enmig d’aquest intercanvi de cops, la guerra de drons amenaça amb internacionalitzar més el conflicte. D’una banda, la junta militar ha responsabilitzat Emirats Àrabs Units dels atacs a Port Sudan i ha trencat relacions amb Abu Dhabi, que ho nega tot malgrat les evidències que apunten cap a ells. Alhora, oficials de l’exèrcit s’han mostrat cada cop més bel·ligerants amb alguns veïns com Txad i l’est de Líbia per permetre l’enviament d’ajuda als paramilitars. I alguns d’ells, entre furiosos i envalentits, ja han obert la porta a atacar-los directament.