Trump calcula quatre setmanes de guerra i preveu més morts de soldats dels EUA
El president allarga la mà al successor de Khamenei i assegura que els nous líders de Teheran volen parlar amb Washington
WashingtonDonald Trump sembla més disposat a parlar abans amb els aiatol·làs que amb el Congrés estatunidenc. Mentre els legisladors encara breguen per ser informats sobre la campanya militar a l'Iran –la qual tampoc se'ls va consultar–, el president estatunidenc ha allargat la mà al règim iranià decapitat. Ahir, quan Trump va confirmar la mort del líder suprem Alei Khamenei també va oferir "immunitat" per a tots aquells membres de la Guàrdia Revolucionària i forces de l'ordre que donessin suport al canvi de règim. Per contra, aquest diumenge el republicà s'ha obert a parlar amb el successor de Khamenei i ha assegurat que els nous líders de Teheran volen parlar amb Washington. El magnat ha fet totes aquestes declaracions en publicacions a Truth Social, o en entrevistes a mitjans. Han passat més de 24 hores des de l'atac conjunt i Trump no preveia tornar a Washington fins diumenge al vespre –segueix a la seva mansió de Mar-a-Lago– i tampoc ha comparegut públicament per dirigir-se a la nació quan ja hi ha tres soldats estatunidencs morts.
Les primeres paraules que ha tingut per als oficials caiguts han estat en una entrevista al diari britànic Daily Mail, on no ha descartat que torni a haver-hi baixes. "Tristament, esperem que això passi. Podria passar de manera continuada; podria tornar a passar". El magnat també preveu que la guerra "durarà quatre setmanes o així". "Sempre ho hem vist com un procés de quatre setmanes per com és de fort. És un país gran. Ens portarà unes quatre setmanes o menys". Hores més tard, i en un vídeo publicat a la seva xarxa social, el president ha insistit en el fet que el país s'ha de preparar davant la perspectiva que hi hagi més baixes nord-americanes. "Tristament, n'hi haurà més abans que acabi [la guerra]. Va com va. Segurament n'hi haurà més, però Amèrica venjarà les seves morts", ha dit.
Els tres soldats nord-americans que han mort per l'atac de resposta de l'Iran estaven desplegats a Kuwait, segons ha informat la cadena NBC. Kuwait és un dels països del golf Pèrsic que té bases militars dels Estats Units i que han estat atacats per míssils iranians des que els EUA i Israel van llançar la seva campanya de bombardejos contra l'Iran dissabte.
El règim iranià, malmès, mira de continuar dempeus sota la creació d'un comitè intern que governarà el país fins que es nomeni un nou successor, segons ha anunciat el cap de seguretat nacional Ali Larijani. Ara, després que ahir al vespre es fessin crides als iranians per tombar el règim, Trump diu que vol negociar amb l'estructura de poder que continua funcionant i que preveu rellevar Khamenei. La maniobra que fa servir Washington ara amb els aiatol·làs té paral·lelismes amb com s'ha acabat gestionant Veneçuela després de decapitar el règim chavista, que s'ha convertit en una mena de protectorat estatunidenc. Ara bé, Teheran està molt més lluny geogràficament que Caracas, i a Llatinoamèrica no existeix cap estat similar a Israel. En tota aquesta guerra, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, sempre ha exigit a Washington l'aniquilació total del règim, el qual considera una amenaça existencial.
Trump deixa tocada la promesa de "no més guerres"
El president fa les actualitzacions de l'atac, bunqueritzat a la seva mansió, mentre a fora les bases MAGA se li giren en contra. A diferència del que va passar amb Veneçuela, Trump no ha creat cap narrativa per justificar aquest atac. Simplement, ha vist un moment de vulnerabilitat per part del règim i ha atacat. S'ha llançat de cap en una empresa militar en el seu moment de popularitat més baixa –el 60% dels ciutadans el suspenen– i amb enquestes anteriors que ja assenyalaven de la inconveniència d'un atac a Teheran. Una enquesta feta al gener per Politico poc després de la captura de Maduro, mostrava que gairebé la meitat dels estatunidencs (un 45%) consideraven que els EUA no haurien d'emprendre accions militars contra l'Iran. Només un 31% deien que sí. Una enquesta de The Economist feta la setmana passada oferia una fotografia similar: un 49% hi estava en contra.
Trump torna a posar en entredit la seva promesa a les bases MAGA de no involucrar el país en guerres noves. Entre els legisladors del partit republicà, ja han aparegut les primeres queixes, encara que venen de les figures crítiques de sempre. El representant de Kentucky, Thomas Massie, recordava dissabte a X que "Això no és Amèrica Primer" i la congressista Lindsey Graham deia: "No és la nostra feina decidir el successor". Així i tot, la disciplina de partit es manté dins la bancada republicana.
A fora del Capitoli, les grans veus influents de l'univers MAGA sí que han criticat obertament el president, com és el cas de l’expresentador de la Fox, Tucker Carlson, i la comentarista política Millie Weaver. Carlson ha qualificat l’assalt de “repugnant i maligne”, i Weaver ha dit el següent a X: “No recordo haver votat per «Allibereu l’Iran». Jo vaig votar per «Fem que Amèrica torni a ser gran»". Blake Neff, que va ser productor del pòdcast de l'influencer d’extrema dreta Charlie Kirk, recordava a X que Kirk s’havia oposat al canvi de règim a l’Iran: “Trump/Vance van fer campanya sobre una plataforma de pau, i va ser popular. Ara mateix alguns dels meus amics de tendència conservadora m’envien missatges: «F* això», «Això és extremadament depriment», «Mai més votaré en una elecció nacional»".
