El règim iranià inicia el camí per sobreviure sense el líder Khamenei

BeirutDiumenge al matí, a la ciutat santa de Qom, una bandera vermella s’eleva lentament sobre la cúpula de la mesquita Jamkaran. El drap carmesí, que en la tradició xiïta simbolitza la sang vessada i la crida a la venjança, onejava poques hores després que les autoritats iranianes confirmessin que Ali Khamenei, líder suprem des del 1989, va morir dissabte durant una sèrie d’atacs aeris dels Estats Units i Israel contra objectius a l’Iran, a les seves dependències a Teheran. La televisió estatal va interrompre la programació habitual per emetre versos alcorànics i música fúnebre, mentre el govern decretava quaranta dies de dol nacional i set dies de tancament oficial. Israel s'ha atribuït aquest diumenge l'autoria de l'atac.

La desaparició de l’home que va concentrar el poder polític i religiós durant més de tres dècades ha obert una transició inèdita en la història recent de la República Islàmica. De matinada, responsables oficials van anunciar l’activació del mecanisme previst per l’article 111 de la Constitució. Un consell interí ha assumit provisionalment les funcions del guia suprem fins que l'Assemblea d’Experts designi el successor. L'aiatol·là Alireza Arafi, membre veterà del Consell dels Guardians, juntament amb el president Masoud Pezeshkian i el cap de la judicatura formen aquest govern transitori. L’òrgan, previst per la Constitució per garantir la continuïtat de l’estat en períodes sense líder suprem, ha assumit les responsabilitats institucionals mentre l’Assemblea d’Experts avança en l’elecció d’un nou guia. Però ara com ara és impossible que aquesta assemblea es reuneixi sense exposar-se a un nou atac. Arafi, de 67 anys i figura de pes dins el clergat, ha estat escollit per assegurar que el sistema continuï operant durant la transició.

La mort de Khamenei no ha estat l’únic cop. Teheran també ha confirmat la mort de diversos alts responsables militars i de seguretat, entre ells comandaments del cos dels Guardians de la Revolució Islàmica, pilar estratègic del sistema. En les últimes 48 hores, atacs selectius han impactat contra desenes d’objectius vinculats a estructures militars. Les autoritats iranianes han reconegut “pèrdues significatives” sense oferir un balanç complet.

Des dels primers bombardejos, la confrontació continua oberta. Israel i els Estats Units mantenen els atacs contra objectius a l’Iran, mentre Teheran prossegueix amb el llançament de míssils i drons contra posicions israelianes i bases nord-americanes a la regió. Les forces militars de l’Iran i els seus aliats regionals, inclòs Hezbollah al Líban i grups a l’Iraq, es mantenen en alerta màxima. L’escalada ha activat la diplomàcia al Golf. Ahir, els ministres d’Afers Exteriors del Consell de Cooperació del Golf es van reunir per videoconferència per coordinar una resposta als atacs iranians en els seus territoris.

El fill del xa s'ofereix per a la transició

Mentre a l’interior s’organitza la transició formal, des de l’exterior han sorgit crides a un canvi de règim. En un missatge en vídeo poc després de l’anunci oficial, el príncep hereu a l’exili, Reza Pahlavi, que havia donat suport a l'última onada de protestes populars del desembre-gener fortament reprimida, va instar les forces de seguretat i els funcionaris de la República Islàmica a lliurar el poder “sense més vessament de sang”. Segons ell, qualsevol intent de nomenar un successor mancarà de legitimitat i prolongarà dècades de repressió. També va apel·lar a militars, policies i a la diàspora iraniana perquè pressionin per provocar la caiguda del sistema.

L’arquitectura institucional iraniana va ser concebuda per evitar un buit de poder. Després de la revolució del 1979, el sistema va incorporar òrgans superposats amb funcions de supervisió i equilibri: el Consell dels Guardians per garantir la conformitat ideològica de les lleis, l’Assemblea d’Experts per elegir i supervisar el líder, el Consell de Discerniment per resoldre bloquejos institucionals i el cos dels Guardians de la Revolució per protegir la revolució tant internament com externament. Aquesta xarxa va permetre absorbir crisis i garantir la continuïtat del sistema davant morts sobtades de dirigents.

El 1981, després de la destitució del president Abolhassan Banisadr i l’assassinat del seu successor en un atemptat, el règim va reorganitzar el poder en poques setmanes. El 1989, malgrat que Khamenei no posseïa inicialment el rang religiós més elevat, l’Assemblea d’Experts va assolir un consens per designar-lo guia suprem després de la mort de Ruhollah Khomeini. Més recentment, el 2024, la mort del president Ebrahim Raisi en un accident d’helicòpter també va activar els mecanismes constitucionals sense fractures visibles a la cúpula de l’estat.

El règim iranià afronta ara una prova sense precedents. La combinació d’atacs militars, l’eliminació d’alts comandaments estratègics i la pressió social acumulada des del 2022 ha sotmès el sistema a una tensió mai vista des de la revolució del 1979. La reacció de les forces de seguretat i de les institucions centrals determinarà si la República Islàmica aconsegueix mantenir-se intacta o si entra en un període d’incertesa prolongada.

Per primera vegada des de l’elecció de Khamenei com a líder suprem el 1989, la República Islàmica afronta una successió enmig d’una confrontació militar directa amb potències estrangeres i sota una pressió econòmica i social acumulada durant anys. El sistema va ser dissenyat per sobreviure a la desaparició dels seus dirigents, però mai no havia hagut de posar a prova aquesta arquitectura en un context d’escalada militar i de crides explícites a la seva caiguda. En els pròxims dies, la rapidesa amb què s’articuli la successió i la capacitat de les estructures de seguretat per mantenir el control oferiran la primera mesura real de la solidesa –o la fragilitat– del règim iranià.