"Israel ha destruït tots els ponts: el camí per tornar a casa nostra ja no existeix"

La Sara, farmacèutica del sud del Líban, ha fugit del sud del país per culpa dels atacs israelians, com un milió de persones més

La Sara i la seva família a la basílica de Joünié.
11/04/2026
4 min

BarcelonaEs van esperar al segon dia per fugir. L'experiència, també en una guerra, és un grau. El primer cop que la Sara Ajami i la seva família van haver de deixar casa seva, un poblet al costat de Tir, al sud del Líban, per la pluja de projectils israelians, van haver de fer 15 hores de cua. El 2024 quan, sota l'ombra de la guerra de Gaza, Israel va envair el Líban, milers de persones del sud s'havien acumulat a les carreteres que portaven al nord. Aquest cop, el 2 de març quan, sota l'ombra de la guerra de l'Iran, Israel va iniciar l'ofensiva al Líban, la Sara i la seva família es van quedar a casa una nit més exposant-se al perill, per evitar les cues.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"L'endemà, amb les alertes de bombardejos, ens vam veure obligats a desplaçar-nos", relata aquesta farmacèutica de 37 anys. Al cotxe, hi anaven ella, el seu marit, els seus tres fills, els seus dos pares i totes les pertinences que els hi van cabre. Al poble, hi van deixar la consulta mèdica del pare, la farmàcia de la Sara i el seu avi. Ell va decidir quedar-se. "Té 82 anys i diu que ja li pot passar el que li hagi de passar, que no vol deixar casa seva". Igual que la Sara, prop d'un milió de libanesos han deixat casa seva. Com que el seu avi, molts altres han decidit quedar-se. Alguns, 300 en només un dia, han mort sota les bombes.

La família s'ha instal·lat a Jounieh, un poble del nord de Beirut. Aquesta zona havia de ser més tranquil·la, perquè Israel no l'havia atacat en les altres guerres. Així i tot, des del piset on conviuen 8 persones, se sent el retruny dels projectils. Israel s'ha acarnissat aquesta setmana amb Beirut. "No hi ha refugis al Líban. I tota Beirut és perillosa. Es diu que el nord és més segur, però no te'n pots refiar".

Els fills de la Sara juguen i s'entretenen mentre no poden tornar a casa seva.
Els fills de la Sara, juguen i s'entretenen mentre no poden tornar a casa seva.

Els fills de la Sara tenen 9, 7 i un any i mig. Tots han passat dues guerres. Ella, n'ha viscut quatre. "El temps passa molt lent", diu la farmacèutica. "No tenim feina, i tampoc en podem buscar perquè els nens no van a escola". Ella mateixa els fa classes de matemàtiques, anglès i francès. Li preocupa que perdin la seva educació per culpa de la guerra. "Haurien de tenir més estabilitat, viure a casa seva, anar a la seva escola", diu. "Miro d'explicar-los què passa, perquè entenguin què estan vivint. Però intento que se sentin segurs". La mare sent que les coses no aniran a millor: "Estan perdent la infantesa i no la tornaran a recuperar".

Tot i els intents d'hospitals i escoles per mantenir la normalitat, les autoritats libaneses estan desbordades i no donen ajudes als desplaçats. Per això, s'han d'espavilar amb els estalvis. "Aquesta zona és molt cara. No ens hem pogut endur gaires coses i ho hem hagut de comprar tot aquí", explica.

"El pitjor dia de la guerra"

Mentre els titulars sobre l'Iran i l'estret d'Ormuz omplien portades, al Líban creixia la sensació que eren els grans oblidats. Dimecres, es van despertar amb la notícia d'un alto el foc a la regió. Però al cap de poques hores una pluja de projectils deixava el pitjor balanç de morts des del 1982. "Avui ha estat el pitjor dia dels 38 que portem de guerra", explicava la Sara. "A les dues del migdia han començat a bombardejar. Hi ha hagut 170 bombardejos". "Ens hem quedat a casa, no podíem fer res més. Molta paciència i fortalesa", relata.

Al cap d'un parell de dies, tornaven a bombardejar el seu poble, Abbasieh, a deu quilòmetres de Tir. Una detonació va ensorrar una casa i hi van morir set dones. La Sara també pateix pel que li pugui passar a la seva farmàcia. El seu marit, també farmacèutic, la va obrir el 2011 com un projecte personal per donar aquest servei al poble. Però el 2024 un bombardeig la va destruir. La van reparar i el 2025 van tornar a obrir les portes. No creuen que puguin pagar una altra reconstrucció.

La farmàcia de la Sara, destruïda després d'un atac israelià el 2024.
Un projectil impacta en una zona residencial del Líban.

Al sud, la campanya militar d'Israel està arrasant pobles sencers. Amb la mateixa estratègia que van aplicar a Gaza, les tropes de Benjamin Netanyahu han evacuat, buidat i atacat desenes de pobles i han obligat a fugir comunitats senceres en unes evacuacions massives denunciades per organitzacions com Human Rights Watch. Tir, la ciutat on va néixer la Sara, està documentada des del tercer mil·lenni abans de Crist. Ara Israel sembla decidit a esborrar-la del mapa.

Per impedir el retorn de la població, l'exèrcit israelià ha destruït tots els ponts que travessen el riu Litani i que uneixen el sud amb la resta del país. "Israel ho té molt clar des del principi: té un pla per fer el 'Gran Israel' i apropiar-se de la part del Líban al sud del riu Litani", diu la Sara. "Netanyahu no vol cap treva. És un assassí i un criminal de guerra", afegeix sobre la possibilitat que el Líban estigui inclòs en l'alto el foc.

La Sara, el seu marit, els seus pares, els seus tres fills i les pertinences que els hi havien cabut al cotxe van passar per sobre d'un d'aquests ponts quan van fugir cap al nord el 3 de març. "La ruta que vam fer per arribar a Beirut ja no existeix. N'hi ha una altra de més petita, i hi podríem arribar per allà", explica. L'endemà d'aquesta conversa, la Sara escriu un missatge: "Acaben de bombardejar l'últim pont que connectava el sud amb la resta del Líban". El camí per tornar a casa ja no existeix.

stats