Núria Montserrat: "Estem valorant un nou sistema per fer més equitatiu l’accés a medicina"

BarcelonaEntrevistem la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Núria Montserrat, en la setmana que s'ha desencallat el projecte per construir un gran centre de recerca biomèdica a l'antic Mercat del Peix de Barcelona, i quan s'acaba d'anunciar la creació de 700 noves places per estudiar el grau de medicina a les facultats catalanes els pròxims cinc anys.

Consellera, últimament, el seu departament ha anunciat bones notícies: més finançament en ciència, noves convocatòries de beques, noves posicions... Com s'ho ha fet, tot això, encara sense pressupostos?

— Gràcies als acords d'investidura entre ERC i el PSC de l'any 2023 hi ha una transferència anual de 150 milions d'euros per a Recerca i Universitats que el que fem és acomodar-la al pla de Govern. També hem buscat opcions de finançament a Europa. Per exemple, amb el projecte Innofab, per tenir la primera instal·lació per produir semiconductors als entorns del Sincrotró, una iniciativa en què podrem disposar de 60 milions de fons europeus. També per primera vegada a la Generalitat estem liderant un projecte europeu (CoFound) per poder donar contractes a investigadors en l'àmbit de la descarbonització. 

Aquesta setmana s'ha desencallat, no sense entrebancs, el projecte d'aquest nou parc científic a l'antic Mercat del Peix. Què suposa aquesta fita?

— Tirem endavant un edifici que ubicarà més de 900 investigadors de cinc centres de recerca CERCA de Catalunya, que treballaran en l'àmbit de la recerca biomèdica amb medicina de precisió. És molt important com està concebut: un projecte sense murs en el qual els investigadors i investigadores podran compaginar diferents disciplines. Les línies entre disciplines que semblaven abans allunyades són cada vegada més fines: la quàntica amb la medicina, la intel·ligència artificial, per exemple, també amb la biomedicina o la nanotecnologia. I fixi's, també, en aquest abordatge amb medicina de precisió, que ens ha d'ajudar a fer millors diagnòstics, una millor prevenció i nous tractaments. A més, la internacionalització és també un aspecte molt important: volem estar i continuar estant en el circuit del talent.

A l'inici de la legislatura es va comprometre amb arribar a una inversió en recerca de l'1% del PIB. S'hi referma?

— Ara mateix, com vostè sap, els equips que porten aquestes negociacions estan treballant perquè això sigui efectiu, no només en l'àmbit científic. Tenim altres compromisos també als diferents departaments a incrementar el pressupost que Catalunya necessita, que els ciutadans de Catalunya necessiten. 

Hi ha una queixa recurrent entre els científics respecte al repartiment de recursos. Una recerca d'elit, per entendre'ns, que s'endú més finançament i, en un segon terme, molt bona recerca que se sent més escanyada financerament. 

— Valoro moltíssim les reflexions del sector de la recerca, però aquesta qüestió no se m'ha transmès d'aquesta manera. La recerca es fa de forma col·laborativa i hi ha moltes peces perquè això pugui ser efectiu. En aquest mandat, el que hem volgut potenciar moltíssim és l'accés, amb programes com el de doctorat, en què ens hem equiparat amb altres internacionals amb contractes de quatre anys i no de tres. Això és talent emergent, però per a nosaltres és una elit que s'està formant. També hem de consolidar programes que han funcionat, com el Beatriu de Pinós, que permet seixanta contractes i que ens agradaria aquesta legislatura, amb pressupostos, poder-ne afegir vint més. Estem, doncs, molt pendents d'aquesta percepció que em comentava, i potenciem les diferents fases de la carrera d'investigació.

L'últim any ha estat marcat pel govern Trump als Estats Units, que ha tallat llaços amb la recerca europea. Com està afectant això a la ciència catalana avui?

— Vam anunciar el programa Talent Bridge per allargar la mà i atreure talent que estigués exercint en aquell moment la seva carrera investigadora als Estats Units. També hi ha una desena d'investigadors aquí a Catalunya que veien amenaçada la seva recerca per retallades de programes [als EUA], però la situació pressupostària no ens ha permès, de moment, fer front a les inversions que necessitaven. 

Amb l'anunci del Talent Bridge va fer la sensació que Catalunya es preparava per rebre un èxode de científics. Quants investigadors han arribat amb el programa?

— Vam preparar la proposta a mida del sistema català amb, com a molt, 28 places a l'any, que és el volum que podem absorbir. De moment, s'han activat dues places i s'està acabant de negociar amb dos investigadors més a través del programa Serra Hunter.

Com transferir tot aquest coneixement que es crea als laboratoris encara és un repte pendent. S'ha avançat en aquest sentit?

— Estem fent diferents accions perquè no podem exigir que el sector de la recerca transfereixi si no el dotem de recursos perquè ho pugui fer. Vam llançar la convocatòria a oficines de transferència del coneixement amb una inversió de més de 20 milions d'euros. En aquesta convocatòria són elegibles les universitats, però els hem demanat que en alguns casos ho facin conjuntament amb centres de recerca perquè també volem acostar-los encara més. També hi ha el projecte Factories d'Intel·ligència Artificial liderat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC), i vam aportar 14 milions d'euros perquè pogués començar a treballar directament amb les pimes i a oferir serveis en IA a empreses. Abans que acabi el 2026, també podrem anunciar un nou programa per potenciar la transferència del coneixement.

A l'arribar a la Generalitat vostè i el president Illa també van insistir que cal un nou model de finançament per a les universitats. Ja l'han pogut acordar amb els rectors?

— Aquest és un projecte que creiem fermament que les universitats necessiten. Necessitem un model d'avaluació basat en rendiment de comptes per a les universitats públiques a Catalunya, que, a més, ens pugui ajudar que cada universitat pugui treballar de forma assossegada amb els seus propis plans i actuacions. Sobretot, no és un tema únicament de diners, sinó de quin model d'avaluació volem. L'hem treballat des del departament i hem compartit amb les universitats públiques el nostre model basat en indicadors en docència, recerca, transferència del coneixement, impacte social. Tot això sense oblidar aspectes que són transversals, com polítiques de gènere o com fer compatible l'ús i el foment de la llengua catalana amb el fet que som altament internacionals.

Podríem garantir que aquest nou finançament estarà en marxa abans que acabi la legislatura?

— Seria el nostre desig i això depèn de qüestions que ara mateix s'estan treballant, però sobretot el més important per a nosaltres era treballar en aquest model d'avaluació amb els rectors. Hem de tenir aquestes taules de consens. Hem de dir, a més a més, que comptem amb un sistema universitari fort, madur, i no ho diem només nosaltres, ho diuen els rànquings internacionals.

Una altra de les coses que s'ha anunciat aquesta setmana és un augment de places per poder estudiar medicina. Més enllà d'aquestes noves places, s'ha posat sobre la taula la idea de canviar la manera d'accedir a aquest grau?

— Fa uns mesos vam convocar els degans de les facultats de medicina per parlar-ne. És un tema complex. Parlem d'accés i circulació del talent per tot el territori i nosaltres hem volgut posar a la taula el sistema de ponderacions. És una idea que es va començar a parlar fa uns anys a Castella i Lleó. El que estem fent al departament és veure com hauria de ser un model de ponderacions [que la puntuació de la nota d'accés al grau s'ordeni per percentils dins de cada comunitat autònoma abans de fer la comparació entre alumnes a escala estatal] que realment garanteixi aquesta equitat a l'accés. Però no és només fer places i ja està, sinó també fer més infraestructures. En aquest mandat hem treballat en l'acreditació d'hospitals universitaris i també de CAP com a centres adscrits a la universitat. Això ens ha permès escurçar els terminis. El primer exemple és a Tortosa: a l'Hospital Verge de la Cinta hem passat de terminis de 13 mesos a 4 mesos.

Estan mirant aquest sistema de ponderacions amb la idea de canviar l'accés a medicina?

— L'estem valorant com una alternativa viable per poder fer aquest accés més equitatiu. El que estem fent és mirar els models que existeixen per poder garantir que aquest model realment es pugui desplegar. S'han de fer les coses i s'han d'estudiar per veure si són efectives, perquè el que no volem és donar falses expectatives. A més, aquest model de ponderacions requeriria el consens amb altres comunitats autònomes. Però en el tema de medicina és molt important el fet de fer més places. Si fem més places, s'abaixa la nota d'accés.

Un altre dels reptes de la universitat és l'ús del català a les aules. Set de cada deu màsters que s'imparteixen a Catalunya no es poden cursar en català.

— Hem anat fent passes i desplegant el Pla d'Enfortiment del Català. Ara estem elaborant el nou pla que és la consecució d'aquest. Hem nomenat un grup d'experts perquè ens facin una valoració objectiva de quins elements hem de millorar i fer aquesta nova proposta, que es presentarà el desembre d'aquest mateix any. A més, les universitats han fet una tasca ingent per fer un increment d'acreditacions de C1 en els docents universitaris.

Vostè va arribar al càrrec coneixent bé l'àmbit que havia de gestionar i menys el vessant polític. L'ha sorprès el que s'ha trobat?

— M'ha sorprès en positiu. Catalunya és un país amb una fortalesa i amb una força brutal. Al Parlament, tenim comissions de política científica universitària on podem conversar amb els grups parlamentaris, presentar els nostres projectes i, de fet, jo crec que també hem de fer esment que al final estic fent un servei públic. La ciència no només és fer recerca, sinó que és aquesta col·laboració contínua i permanent. I jo crec que aquí tenim, afortunadament, un arc polític amb el qual podem arribar a acords.