Horitzó 2028: el gran 'hub' de biomedicina del sud d'Europa pren forma

BarcelonaQuan el nou Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) Ciutadella obri portes, previsiblement l'any 2028, s'hi traslladaran prop d'un miler d'investigadors de cinc grans centres de recerca catalans. Però aquest ambiciós projecte vol convertir-se en alguna cosa més: els seus impulsors afirmen que serà "el gran hub biomèdic del sud d'Europa". Una aspiració compartida pel mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, que aquest dijous ha visitat les obres del futur edifici, en marxa una dècada després d'idear-se i després d'anys encallades per desavinences en el finançament i la distribució d'espais. "Simbolitza una aposta decidida i una reivindicació explícita de la ciència per tirar endavant el país i per situar-nos en el circuit del talent [internacional] des de Catalunya", ha defensat des dels terrenys de l'Antic Mercat del Peix de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on s'ubicarà el nou espai.

En aquesta instal·lació dedicada a la medicina de precisió s'ubicaran cinc grans centres de recerca –tots ells part del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST)–. En concret, s'hi traslladarà íntegrament l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), que ocuparà un 60% de l'espai, l'equivalent a unes cinc plantes. Un 25% més es destinarà a acollir diversos grups de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), mentre que el 15% restant es repartirà entre l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG). També hi haurà la seu del BIST.

Les previsions situen en el 2028 l'entrada en funcionament de la instal·lació. De fet, el director del consorci del PRBB –i designat gestor del projecte–, Jordi Camí, ha assegurat que d'aquí a dos anys justos haurien d'haver acabat les obres del nou edifici per tal que comencin els trasllats progressius. El consell de govern del Consorci PRBB està format per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la UPF, i el futur edifici és un dels pilars del projecte de la Ciutadella del Coneixement, un node de coneixement, divulgació i innovació capdavanter a Europa que es va gestar fa més d'una dècada. Un dels seus ideòlegs, l'exrector de la UPF Jaume Casals, explica que l'inici d'aquesta obra "estratègica" per a l'acadèmia, la recerca i les institucions catalanes sempre ha estat "col·lectiu", però s'ha de buscar als anys 2017-2018 al si de la UPF.

"Havíem de treure partit a l'espai [pròxim a la universitat] que, en aquells moments, tenia poc interès per a la ciutadania", diu. Per això, prossegueix, es van posar en contacte amb diversos líders del món acadèmic i científic com el president del BIST, Andreu Mas-Colell, i el mateix Jordi Camí (PRBB), així com amb centres i institucions clau com el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). "Havíem de coordinar-nos amb la Generalitat, l'Ajuntament, la Diputació i el govern espanyol per reconvertir la zona de la Ciutadella en un autèntic campus universitari interdisciplinari, amb la UPF com a mosquetó del projecte", explica.

Segons fonts consultades per l'ARA, el BIST també defensava la creació d'un edifici de medicina de precisió i va trobar l'oportunitat en els plans i terrenys de l'Antic Mercat del Peix de la UPF. L'objectiu era aprofitar aquest espai –l'última paraula sobre els terrenys a tocar de la universitat, al carrer Wellington, la tenia l'Ajuntament– per crear un ecosistema científic i d'innovació que, a més d'estar integrat pel nou PRBB, també estaria integrat per l'Àgora BCN pel Benestar de la Societat de la UPF i la seu de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF). Aquest era el pinyol inicial de la iniciativa, que posteriorment s'amplia quan el govern municipal –aleshores amb Ada Colau al capdavant– impulsa el projecte científic multidisciplinari i urbanístic de la Ciutadella del Coneixement.

Durant tres anys el BIST gestiona la cessió dels terrenys i el disseny global dels edificis. Però dins la Generalitat –aleshores amb ERC al capdavant– sorgeixen dubtes sobre la viabilitat econòmica del projecte, ja que només l'executiu pot donar garanties al Banc Europeu d'Inversions (BEI) per a la consecució de préstecs. També es generen nombroses desavinences entre els centres que havien de traslladar-s'hi per la distribució dels espais, un recurs molt valuós en investigació. Hi havia veus que reclamaven fer el projecte exclusivament per la via pública, i amb el nou govern –l'actual consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, va decidir políticament desencallar la situació– es crea el consorci perquè el PRBB hi desplegui el projecte científic dissenyat pel BIST.

"Accelerar la transferència"

El març del 2025, Camí n'assumeix les regnes."Han calgut cinc acords de govern i dos acords de plens municipals de Barcelona per poder tirar el projecte endavant", recorda. La Generalitat ha autoritzat una inversió en diversos exercicis pressupostaris d'un total de 104 milions d'euros per a la construcció, urbanització i equipació del centre, 60 milions dels quals es vehiculen com a préstec al Consorci PRBB i 44 milions provenen directament del departament de Recerca i Universitats per al període 2025-2029. El BIST també hi va posar 6 milions. L'Ajuntament hi aporta el dret de superfície per 75 anys i contribueix a les inversions inicials. L'execució s'ha adjudicat per 77,5 milions d'euros a la UTE PRBB Ciutadella (Calaf Constructura, Serom, Agrefred, Sogesa i Suris).

També la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha destacat que el PRBB Ciutadella permetrà fer un salt d'escala com a país, i que "concentrarà talent, tecnologia i coneixement en un únic espai per accelerar la transferència científica". En aquest sentit, ha remarcat que Catalunya ja és un referent internacional en biomedicina: "Però projectes com aquest ens permeten competir en la primera divisió global del coneixement i atraure i retenir talent investigador del món".

Dissenyat per l'estudi Barozzi Veiga –que va idear, entre altres, l'edifici de la Filharmònica de Szczecin (Polònia)–, el nou PRBB tindrà una superfície de 24.739 m² i es caracteritzarà per tenir una arquitectura "singular, flexible i altament adaptable" a les necessitats canviants de la recerca. "La proximitat física entre enginyers, biòlegs i clínics ens permetrà accelerar la recerca i convertir-la en solucions reals per als pacients", defensa Camí.