Imma Solé: "En cap moment m'he sentit obligada a enviar un ES-Alert"

BarcelonaAiguats, ventades, problemes a Rodalies... L'inici d'any per a Imma Solé com a subdirectora de Protecció Civil ha sigut intens. Atén l'ARA des del Centre d'Emergències de Catalunya (CECAT), a la conselleria d'Interior, un espai on ha passat hores i hores tancada gestionant emergències.

Fins a on ha d'arribar Protecció Civil i fins a on ha d'arribar la ciutadania?

— Una societat que no té coneixements és una societat que està a mercè del que pugui passar. En canvi, una societat que coneix els riscos als quals s'enfronta té una capacitat de resistència molt elevada. Evidentment, una persona normal no té anemòmetres [per mesurar la velocitat del vent], no té estacions meteorològiques, no té sensors de productes químics... Això ho té l'administració, i per això hem de donar informació.

A vegades hi ha gent que es queixa de les alertes o les restriccions, sobretot quan no noten els efectes de l'emergència.

— Sí, perquè s'altera el seu dia a dia. En som molt conscients i ha d'estar molt ben fonamentat. El que busquem és que, davant d'una possibilitat elevada que pugui haver-hi danys, la persona es pugui protegir. Aquestes previsions, de vent o de pluja, normalment tenen un component estadístic. Nosaltres intentem alertar en el punt en el qual hi ha força possibilitat que allò succeeixi, però que també sigui bastant garantista. Ens toca decidir si avisem quan la probabilitat és del 99% o del 70%. Jo prefereixo avisar a partir del 70%. Hi ha un marge estadístic que s'ha d'assumir.

Vivim mirant poc el temps que fa?

— Depèn de les zones. Dependrà de si aquesta meteorologia més extrema es va implantant més. Crec que a vegades perdem una mica el contacte amb el que és la terra, el temps i el cel. El meu oncle era una persona que anava al tros i ho coneixia tot. Les noves generacions hem anat perdent aquests coneixements. 

Els últims mesos han sigut intensos.

— Des de Nadal. Esperem que aquest pas de borrasques hagi tingut alguna explicació i no continuï tan intensament. 

A dins de Protecció Civil encara es deu viure més intensament. 

— Ho notem molt, perquè el nostre dia a dia són les emergències. Aquesta feina és molt intensa. Et demana molt temps, moltes hores i clar, quan hi ha una continuïtat d'emergències, l'equip ho nota. Tens trucades constants, has d'enviar una alerta, veus com es comença a inundar una zona… Notes l'adrenalina.

I pot descansar enmig d'emergències tan seguides?

— Ho vas seguint, ho vas ordenant, hi ha moments que no pots marxar del CECAT. Jo soc la subdirectora operativa, però després tinc els companys. On no arriba un, arriba l'altre. El nostre equip és un engranatge. Però és que no som només nosaltres. Hi ha els Mossos, els Bombers, els Agents Rurals, el SEM, Trànsit, se'ns connecta gent d'Endesa, de Ferrocarrils, de Rodalies… Una de les grans forces que tenim com a Protecció Civil és la transversalitat.

Sigui com sigui, acaben sent moltes hores.

— Jo tinc la sort de tenir una feina que està molt considerada i que no està mal pagada. No tothom pot tenir una feina que pot tenir la seguretat que tinc jo, per exemple, de ser una treballadora pública, que no depèn que s'acabi el meu contracte d'aquí a un mes. També és una sort, això. Durant la pandèmia, la senyora o el senyor que venia aquí a fer la neteja, el senyor vigilant de la porta, aquests també havien de venir cada dia. Jo em sento molt reconeguda en la meva feina. Hi ha gent que no té aquest reconeixement i la seva feina és fonamental i potser no tan ben pagada com la meva. El que també sabem és que estem preparats pel moment en què soni el telèfon. Ha passat més d'una vegada que a les dues de la matinada et sona perquè hi ha una empresa a Tarragona que té una fuita química. Doncs res, tu, som-hi. 

Després de tot el que ha passat, veu la gent més conscienciada?

— Sí. Noto aquesta demanda d'informació, que la gent vol saber què està passant i què és el que tu li recomanes. Nosaltres tenim una sort i és que tenim també una col·laboració molt estructurada amb els mitjans de comunicació. Busquem aquella previsió que ens permeti saber què pot passar l'endemà i poder avisar la població amb temps perquè es pugui organitzar.

Cada cop feu servir més els ES-Alert.

— Per sort, la ciutadania reacciona d'una manera exemplar davant d'aquests missatges. També aquesta eina ha d'evolucionar. Ara només podem enviar missatges de màxima alerta, amb aquest so estrident. Però tenim la previsió que més endavant hi hagi maneres de modular aquest avís, que sigui més fluix, que sigui potser més tipus un SMS. Possiblement tindrem això al llarg d'aquest any. Fins i tot, en algun cas, es podrà fer que l'usuari pugui anul·lar l'alerta, sobretot les que podrien ser més informatives. Però això ja no depèn fins i tot dels governs, sinó que ja depèn de les companyies informàtiques. Nosaltres ja hem estat parlant amb el ministeri de l'Interior i sabem que al llarg d'aquest any ja preveuen canvis amb aquestes aplicacions que puguin permetre més usabilitat. Aquest any ja podríem tenir una alerta menys sonora i que les puguem utilitzar, no per alertar d'un risc vital, sinó d'una manera més preventiva. Jo m'imagino una persona que està conduint i sent l'alerta estrident i em fa patir perquè no s'espanti.

El criteri per activar-lo és completament tècnic? 

— És molt tècnic. L'activació d'un ES-Alert és perquè hi ha una situació que pot tenir afectació a la vida de les persones. I en aquests casos és una valoració molt tècnica. Si tu saps que cau una quantitat determinada d'aigua, aleshores hi ha un treball tècnic de valorar quins efectes pot tenir. Si tu tens un nivell de velocitat del vent que pot ser d'uns pics que no són els habituals i amb unes direccions que no són les habituals per a la zona, com ha passat aquest any, has de prendre mesures perquè saps que tindrà un impacte a tot el territori. Durant l'últim episodi fort de ventades, vam tenir més de 7.000 trucades al 112 en un dia. Jo no ho havia vist mai.

En un ES-Alert, per tant, no és que la consellera entri i premi el botó.

— No, la consellera ens acompanya molt i demana informació a tothom. En cap moment m'he sentit obligada, no m'han dit mai que hagués de prémer el botó [per enviar-lo].

Últimament, també es parla molt del kit d'emergència.

— Nosaltres l'aconsellem. Imagina't que tu utilitzes una medicació cada dia i t'han d'evacuar de casa. Si la tens preparada t'estalvies un maldecap. Si agafes la teva documentació és una manera d'identificar-te en una situació complicada i també és una manera d'anar a treure diners al banc. Tothom s'ha de preparar una mica. Avui dia no només tenim els riscos meteorològics; cada vegada n'hi ha més de tecnològics, com l'apagada. Cal estar preparat com a persona, com a família, com a empresa, com a barri, com a poble...

Com és la comunicació amb Rodalies?

— Tenim una comunicació constant. Des de Protecció Civil tenim comunicació amb totes les sales operatives de les diferents infraestructures. Ens preocupa el transport ferroviari i tenim contacte amb Renfe, amb Adif, amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Sobretot entrem quan hi ha persones en risc o hi ha alguna incidència per aglomeracions.