Lisardo Capote: "Per als narcotraficants, la vida ja no té valor: si et poden passar per sobre, hi passaran”

Algesires (Cadis)Cada any passen pel port d'Algesires més de 3 milions de contenidors. També centenars de milers de camions. L'encarregat de controlar tot aquest material és Lisardo Capote, responsable del Servei de Vigilància Duanera (SVA) al Camp de Gibraltar. Ell lidera la lluita contra el narcotràfic i el blanqueig de capital al sud d'Espanya: la costa africana està a només 14 quilòmetres de la península Ibèrica.

Com està el tema del narcotràfic ara mateix?

— Hi va haver uns anys de molts decomisos a escala europea, però l’any passat hi va haver un estancament a tots els ports. Els narcotraficants han canviat, han millorat perquè per a ells els diners no són un problema, tenen uns recursos brutals. Una de les evolucions, per exemple, ha estat la utilització del Guadalquivir per introduir la droga. Tenien la infraestructura per portar l’haixix, un munt de narcollanxes semirígides a l’aigua operant, i es van preguntar "Per què no fem el mateix amb la cocaïna?" Ara molta d'aquesta droga s'ha derivat al riu abans d'arribar a l'estret de Gibraltar. Una embarcació semirígida s’acosta al vaixell, li tiren la droga o li posen una balisa i uns flotadors, i llavors la recullen, i amb la semirígida es dirigeixen al riu. L'activitat del port s'ha anticipat a la mar. El preu de la cocaïna ha baixat perquè hi ha més oferta. Fins i tot s’està intercanviant per haixix per portar-lo a Sud-amèrica.

Perquè el negoci de la droga funcioni hi ha d'haver connivència d'estibadors i policia.

— Un cop tens el contenidor al port, el primer que has de saber és on és i després treure'n la droga. I per això necessites una infraestructura. Has de corrompre algú a l'origen i al destí, buscar algú que cooperi per assegurar una porta d’entrada del producte. Una porta és un port, i quan trobin un port segur, fins que els tanquem la porta amb un operatiu, l’explotaran tot el que puguin. Als narcotraficants no els agrada perdre, no pensen en la mercaderia que perden, sinó en els milions que han deixat de guanyar.

Tothom té un preu?

— Et poden agafar en un moment de debilitat, pots tenir una malaltia o un fill que necessita una operació. Però un cop t’agafen ja no et deixen. La immensa majoria del personal es manté íntegre, si no això seria l’infern, però, esclar, amb només un que es corrompi...

Els joves sovint veuen el narcotràfic com diners fàcils. Luxe. Bona vida.

— És molt difícil recuperar un nen que amb 14 anys es troba amb diners a la butxaca i que pot fer el que vulgui mentre els seus companys estan pendents de la paga dels pares, si és que els en poden donar. Aquests nois són molt difícils de recuperar. Si jo amb 16 anys em trobo amb 300 euros a la butxaca, soc un màquina. Si ja tinc 20 anys i segueixo tenint 300 euros a la butxaca, soc un merda. Per tant, el que vols és escalar. Abans em valia amb tenir un telèfon i avisar, el que es coneix com a punt. Però hi ha un moment que vols tocar pèl. Llavors ja vas a la platja i comences a tocar cocaïna. Si ets conductor de cotxe, ni ho vulguis saber. Però si ja estàs entre la tripulació de la semirígida o guardes la droga en una guarderia, imagina't. I aquest és el problema, que per arribar a aquests nivells has de demostrar una valentia. Una valentia malentesa, important. I això porta a un nivell d'agressivitat que és el que ha desvirtuat el terreny de joc últimament. Ara la vida ja no té valor. Si et poden passar per sobre, hi passaran. Abans hi havia respecte. Podia haver-hi un funcionari corrupte, però cadascú estava al seu lloc. Un dia guanyaves tu; l'altre, ells. Però avui et poden passar per sobre amb un cotxe, amb una furgoneta, amb una moto, amb una narcollanxa, amb el que faci falta.

Per què hi ha tanta violència?

— Per defensar el lloc on estàs. Estàs parlant de persones molt descerebrades, persones a qui els diners els entren i els surten molt de pressa. Que van a un restaurant i el tanquen, que les conviden a un prostíbul i en una nit s’ho gasten tot. Per mantenir-se al seu lloc, que els ha suposat molt esforç i temps arribar-hi, han de demostrar aquesta valentia malentesa. He d’agafar una arma? Agafo una arma. Perquè si no arribes a aquest nivell d'agressivitat et quedes fora i, llavors, ets un merda. On vas? A treballar a un supermercat? Qui et contractarà? Acabes enfonsat a la misèria. Penses "Jo era el rei, tenia un nom". Has de protegir la droga fins a l’últim extrem, si no, no compten amb tu i et trobes amb 35 anys sense saber fer res més. Això et porta a les col·lisions, als atropellaments, a dur una arma. Ara, d’entrada, disparen i defensen la seva posició per no quedar-se fora. De fet, els diners ja no són el més important. El que està en joc és la teva manera de viure, la teva reputació, el teu món, la teva gent. Quan tu has aconseguit modelar una persona des de la seva joventut fins a aquest punt, te l’has carregat com a persona.

Quant poden guanyar?

— Un punt, estem parlant de centenars d'euros. Si vas a la platja a descarregar, estem parlant de milers d'euros, i si estàs en una embarcació, estem parlant de desenes de milers d'euros. Després, en el tema del port, obrir una porta val uns diners. Nosaltres ens hem trobat amb casos de persones que les hem detingut i els hem dit: "Deus haver guanyat un dineral, no?" I ens responen: "Per tabac no es guanya pas tant". I els hi expliquem: "¿Tu no saps quanta cocaïna portava el contenidor?" "Cocaïna? A mi m’estan pagant per tabac", ens asseguren. Potser demanaven 30.000 euros per contenidor perquè es pensaven que eren 500.000 euros en tabac, i en realitat han entrat 3.000 kg de cocaïna. Aquest és el problema, que moltes vegades tu no veus el que hi ha a dins, sinó que simplement et paguen per mirar cap a una altra banda. Tot es paga. Ara bé, si et tenen agafat, potser et diuen: "Ara faràs això, si no algú s'assabentarà que hi estàs ficat".

¿Alguna organització mana al port d'Algesires?

— Els que treballen en l'ambient portuari són autòctons. Ara, els que venen a fer l'extracció de la droga no tenen per què ser d'aquí. Però sempre necessiten algú d'aquí, per això és fonamental tocar algú que pugui obrir la porta del port.

Quines diferències hi ha entre Barcelona i Algesires?

— Hi ha dues diferències bàsiques. Si parlem de contenidors, la ruta: nosaltres estem molt més exposats perquè estem on estem. I segon, la immensa quantitat de mercaderia que a nosaltres ens arriba a través dels camions, sobretot de l'Àfrica. Tenim unes comunicacions amb ferri que no té cap altre port espanyol. L'any passat vam superar els 500.000 camions comercials i la projecció és que ens acostem als 2.700 camions diaris. Hem intervingut camions amb quatre melons i 25 tones d'haixix.

Quina capacitat tenen d'escanejar les mercaderies?

— Un percentatge residual, perquè has de ser molt quirúrgic per no perjudicar les empreses, perquè tot són recursos, tot és temps, i el temps és diners. Jo puc parar un vaixell perquè tinc molta informació i normalment està judicialitzat. A vegades m’he mirat un contenidor tres dies i no he trobat res, i és que hi havia cinc quilograms de cocaïna amagats entre 22.000 quilos de mercaderia. Era indetectable. Però les fonts també són el que són: algú ha cobrat per la informació, et passa una fotografia de les bosses de droga a l'interior del contenidor i, quan l’obres, ja no hi són. I ja ho ha cobrat. Per què ens donen un contenidor amb droga? Normalment és perquè algú no vol morir i l’assegurança de vida és que la policia agafi la droga. Quan tens un pacte amb algú i no has pogut treure la droga del port, el millor és que l'intercepti l’administració, perquè si no poden pensar que te l’has quedat. Llavors estàs mort.