Del tabú del jihadisme a Ripoll a la captació de terroristes solitaris
Els conflictes a l’Iran i Gaza agilitzen els processos de radicalització
Barcelona"Què provoca en un jove de 13 anys que la persona amb més poder del món parli dels iranians com a animals i parli d'aniquilar-los? I si, a més, et sents exclòs, et diuen «mico» o «musulmà el que no boti»?" És la pregunta que planteja l'investigador del CIDOB Moussa Bourekba en el marc d'una jornada a Barcelona sobre jihadisme, organitzada per l'associació Itran. Segons els participants en l'acte, el conflicte a Gaza o l'atac dels Estats Units a l'Iran no provocarà un augment del nombre de terroristes jihadistes, però sí una "agilització" dels processos de radicalització.
Durant l'últim any, es van detenir un centenar de persones a tot l'Estat relacionades amb el jihadisme. D'aquestes, 27 eren a Barcelona. Una xifra alta que respon sobretot a un canvi en la manera de fer dels cossos policials. "No crec que hagi pujat la radicalització, sinó que ara la detectem en la fase inicial", ha argumentat un tinent de la Guàrdia Civil especialitzat en aquest camp, que ha posat èmfasi en el canvi d'actuació dels terroristes després de la caiguda de l'Estat Islàmic. "Ara són actors solitaris, autònoms", ha afegit.
Ja no es tracta de grans grups terroristes que actuen coordinadament i tenen els seus membres escampats per Occident. Ara els grups terroristes són "experts en algoritmes" i fan campanyes de "difusió" a través de les xarxes per arribar als potencials terroristes. Això implica, segons un analista estratègic dels Mossos d'Esquadra, que no hi hagi "grans atemptats" sinó un "degoteig d'accions".
Aquesta radicalització afecta sobretot els més joves: el perfil dels terroristes gira al voltant de la franja d'edat dels 20-22 anys. Ha baixat l'edat perquè les organitzacions terroristes islàmiques han posat el focus en aquestes persones, grans consumidores de continguts a les xarxes, en les quals busquen, sobretot durant l'adolescència, una identitat pròpia. Els Mossos també han detectat una "simplificació del discurs", "molt més visual" per generar "fascinació", ha explicat l'agent de la policia catalana, que ha posat un exemple real sobre les situacions que es poden donar en un institut qualsevol de Catalunya: adolescents de 13 anys que fan un fotomuntatge amb una metralladora i un mapa de l'escola creat amb una aplicació. "Com actues?", s'ha preguntat el policia.
L'amfitrió de la trobada, el president d'Itran, Mohammed Alami, ha estat rotund en el seu parlament, en què ha assegurat que avui dia hi ha més "guetos, aïllament i divisió" respecte a la comunitat musulmana que mai, i que els centres que acullen molts dels immigrants que arriben a Catalunya des del Magrib o altres països musulmans fins als 18 anys (fins als 21 hi ha ajudes) són part del problema perquè aboquen els joves a la "prostitució", "el narcotràfic" o el jihadisme: "Són tan fàcils de captar". La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, tampoc és partidària d'aquests centres perquè "estan pensats per a nens de fa 10 o 12 anys".
Els atemptats del 2017
La mort de 16 persones a Catalunya, l'agost del 2017, a mans d'un grup de joves de Ripoll ha centrat bona part de la jornada. Alami ha sostingut que si hi hagués hagut voluntat política i s'hagués treballat el problema de la radicalització d'aquests joves des d'una altra òptica, els atemptats del 2017 a les Rambles "s'haurien pogut evitar".
"A Ripoll es van fer moltes coses malament, també després de l'atemptat", ha explicat el professor de la UB i director del màster en prevenció de la radicalització Xavier Torrens. Un dels principals problemes és que es va convertir en un "tabú" el que va passar i no se'n va parlar obertament: "Des del 2017 no s'ha fet cap acció a l'Institut Abat Oliba [de Ripoll], ni per treballar la islamofòbia ni el racisme antioccidental. Si no s'ha fet allà, què es farà a la resta de municipis catalans?", ha plantejat Torrens, que ha posat l'exemple d'un estudi de més de 100 pàgines del Consell Comarcal del Ripollès en què la paraula jihadisme només apareixia un cop: "Com vols solucionar-ho si no ho anomenem?"
Un silenci administratiu i polític "per no ferir sensibilitats" que ha estat un error, segons Bourekba, el qual ha volgut deixar clar que els joves de Ripoll que van cometre els atemptats van ser "manipulats", però alguns ja s'havien radicalitzat abans de conèixer l'imam. L'investigador ha remarcat la importància de no tenir una "visió reduccionista de la integració" com va passar amb aquests joves, que a ulls de l'opinió pública catalana van aparèixer com a persones integrades a Catalunya perquè "parlaven català". S'ha d'anar més enllà, parlar amb ells i conèixer-los.
L'agent de la Guàrdia Civil que ha participat en la jornada ha admès que hi ha un problema en la manera com s'aborda aquesta qüestió des de l'àmbit polític: "Són els polítics els que utilitzen l'odi per guanyar vots, com els hi podem demanar a ells que facin campanyes per combatre l'odi?". Una idea que ha reblat el ponent de l'acte, el catedràtic de la Universitat d'Oviedo Juan Ferreiro: "Si els poders públics exhibeixen odi, no es podrà resoldre".