Tot els excessos que ha patit el 'Guernica'

BarcelonaEsfereït pel bombardeig alemany del 26 d'abril del 1937 damunt la ciutat basca, Pablo Picasso va pintar el Guernica al taller que tenia al carrer dels Grands‑Augustins de París, entre l’1 de maig i el 4 de juny del 1937. El quadre era un encàrrec del govern espanyol per al pavelló de la República a l'Exposició Universal de París, i Picasso es va decidir per aquest tema quan va veure les fotografies del bombardeig reproduïdes a la premsa francesa, concretament a L'Humanité. Però, com va recordar Manuel Borja-Villel quan era el director del Museu Reina Sofia, "en el seu moment, el Guernica no va agradar a gairebé ningú" quan va veure la llum al pavelló, perquè ningú s'esperava la càrrega dramàtica de l'obra. Al llarg dels anys, però, el Guernica s'ha convertit en una commemoració de les víctimes innocents de totes les guerres.

La contradicció del govern espanyol

El quadre forma part d'una munió d'obres molt cobejades, però que estan en un estat de conservació que en desaconsella el trasllat. El més evident és el cas dels murals de la sala capitular del monestir de Sixena, conservats al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Mentre que el govern espanyol no autoritza la sortida del Guernica del Museu Reina Sofia, no es mobilitza perquè els tècnics de l'Institut del Patrimoni Cultural Espanyol emetin un informe sobre l'estat de conservació de les pintures de Sixena, cosa que potser faria canviar d'idea la jutgessa d'Osca que porta el cas i que ha sentenciat que tornin a Sixena.

Altres casos de trasllats polèmics sí que s'han produït, com va passar amb el cicle d'Alphonse Mucha de pintures monumentals L'epopeia dels eslaus, que va sortir de gira pels Estats Units i el Japó. I està previst que la pròxima tardor el tapís de Bayeux surti de França després de gairebé mil anys per exposar-lo al British Museum. Tot plegat, una barreja perillosa patrimonialment de decisions judicials, polítiques i econòmiques.

Una tela molt atrotinada

El Guernica va ser enviat al MoMA de Nova York el maig de 1939 arran de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, a petició del mateix Picasso. La fragilitat del quadre no és cap novetat: com que el van enrotllar i desenrotllar més de trenta vegades entre el 1937 i el 1957 per exposar-lo arreu del món, el quadre va acabar en tan mal estat de conservació que el 1957 la fundadora i restauradora en cap del Departament de Restauració del MoMA, Jean Volkmer, va consolidar la capa pictòrica mitjançant l’aplicació d’una barreja de cera i resina pel revers. I el 1958 Picasso va renovar la cessió del quadre al MoMA per temps indefinit, fins que es restablissin les llibertats democràtiques a Espanya. Amb el temps s'ha vist que l'aplicació de la barreja de cera i resina ha sigut fatal perquè s'ha infiltrat en la tela i ha endurit la superfície pictòrica.

Víctima d'un atac al MoMA

El Guernica va patir un atac amb pintura acrílica el 28 de febrer del 1974: l’artista i activista Tony Shafrazi va ruixar la tela amb pintura d'esprai vermella i va escriure sobre la superfície “Kills lies all” [Mort a totes les mentides] en protesta per la guerra del Vietnam i per l’excarceració de l’oficial William Calley, culpable d'ordenar la massacre de My Lai el 16 de març del 1968. La pintura es va poder retirar sense danys permanents gràcies al fet que la capa de vernís que protegeix el quadre, però els estudis més recents revelen que encara hi ha restes de pintura vermella, tot i que no es poden veure a simple vista.

L'arribada a Espanya

Es tracta de l'arribada del Guernica a Espanya, i no d'un retorn, perquè el Guernica no va ser a Espanya fins al 10 de setembre del 1981, vuit anys després de la mort de Picasso. A l'arribada, el van traslladar al Casón del Buen Retiro, un annex del Museu del Prado, protegit per una urna antibales dissenyada per l’arquitecte José María García de Paredes. L'exposició del quadre a Espanya va ser considerada com un símbol de la "reconciliació nacional", però en el llibre Federico Sánchez se despide de ustedes (1993), Jorge Semprún advertia que el quadre recuperava la seva significació política i que per això calia protegir-lo d'una possible agressió. De fet, havia sigut el marmessor de Picasso, Roland Dumas, qui havia demanat que la pintura s'exposés protegida per una urna. A més, el govern espanyol el va fer escortar per una parella de guàrdies civils i una bandera espanyola. L'aforament de les visites es va controlar per por d’un atemptat, cosa que va provocar llargues cues durant les primeres setmanes.

El trasllat al Museu Reina Sofia

Per evitar les polèmiques sobre si el Guernica s'havia d'exposar al Museu del Prado o al Museu Reina Sofia, el Guernica va ser traslladat al Reina Sofia en ple juliol, concretament l'endemà de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona. Tot va anar rodat, i al cap de pocs mesos es va decidir extreure el vidre de seguretat. Pel que fa a la polèmica per la ubicació, Picasso volia que estigués al que en el seu temps era l'únic gran museu nacional espanyol, el Prado. No es va poder plantejar cap altra ubicació, i entre els arguments favorables al trasllat al Reina Sofia hi ha que aquest museu recull el llegat de "l'avantguarda espanyola, els avenços socials promoguts per la República i la fractura de la Guerra Civil".

El Guggenheim de Bilbao el demana per a la inauguració

Uns mesos abans de la inauguració l'octubre del 1997, el museu Guggenheim de Bilbao va demanar la cessió temporal del Guernica, però la sol·licitud no va prosperar. Espanya estava governada per José María Aznar i la ministra de Cultura era Esperanza Aguirre. Per a l'aleshores president de la Fundació Solomon R. Guggenheim, Thomas Krens, el trasllat, que hauria coincidit amb el 70è aniversari del bombardeig de Guernica, era un merescut reconeixement per al poble basc amb una pintura considerada com la més important del segle XX i que té una gran càrrega política, històrica i emocional. Així mateix, Krens, que va recordar que el Guernica s'havia exposat en 32 ciutats, va assegurar que el quadre no patiria danys durant el seu trasllat.

La magnitud del mal estat del quadre

Segons els informes del Museu Reina Sofia, l'obra presenta "deformacions lineals produïdes pels successius enrotllaments i les aplicacions de cera amb espàtula que es van fer pel revers". La superfície pictòrica està "totalment esquerdada" i presenta "clivelles verticals, aixecaments i pèrdues, amb zones puntuals on hi ha perill de despreniments". A més, hi ha nombroses pèrdues en els marges i "esquinçaments del suport que es mantenen units només per la cera i els reforços de paper i adhesiu". Pel que fa a la cera resina, "s’ha infiltrat en els diferents elements que componen l’obra, endurint els components i fent-los molt sensibles a qualsevol mena de vibració". Entre tot aquesta allau d'informació, hi ha una dada molt eloqüent de tot el que ha viscut el quadre: inicialment feia 349,3 x 776,6 cm i les mides actuals són de 353 x 782 cm. Per tot això, els tècnics del museu en desaconsellen qualsevol préstec temporal.

Més sol·licituds, totes elles denegades

Després de la del Guggenheim de Bilbao, van arribar més peticions de diferents museus d'arreu del món, i totes van ser denegades: MoMA de Nova York (2000), Museu Reial d'Ontario (2006), Govern basc, per a una exposició sobre el quadre al Guggenheim de Bilbao (2007), Grup Fuji (2009) i Museu d'Art de Gwangju (Corea del Sud) (2012).

Fotos, sí

Poc després d'assumir la direcció del Museu Reina Sofia, el setembre del 2023 Manuel Segade va retirar la prohibició de fer fotos al Guernica. Així i tot, no es poden fer sevir ni pals de selfie, ni trípodes ni flaix. Amb aquesta mesura, Segade vol millorar l'experiència de veure el quadre i que tothom hi pugui tenir una foto, "com passa amb qualsevol altre fenomen cultural". La prohibició es va posar en vigor per protegir el quadre quan va arribar al museu el 1992. S'ha pogut eliminar perquè la tecnologia actual no perjudica el quadre.