L'art com una revelació de Teresa Gancedo

BarcelonaL'artista Teresa Gancedo (Tejedo del Sil, 1937) té un peu en aquest món i un altre en el de les idees. Amb materials sovint humils, Gancedo es projecta en un món espiritual ple d'insectes, flors i àngels, tal com es pot veure en l'exposició que li dedica l'Espai Vayreda d'Olot fins al 12 d'abril. Aquesta mostra és la primera de la Vayreda Fundació. "En entrar a l’estudi de la Teresa vaig percebre una atmosfera filtrada i un temps alentit, semblant, potser, al que subjau a l’interior d’un temple en què la nostra presència esdevé evanescent, ingràvida fins i tot", recorda la comissària de la mostra i directora artística de la sala, Natàlia Chocarro.

"La llum tamisada i lleugerament obliqua de la tardor es diposita discretament sobre un cúmul d’objectes que reposen damunt una gran taula central. Són andròmines de tota mena: boles i formes de sabata de fusta, papers de tot tipus, fotografies retallades, llapis, retoladors, tisores… que, en el decurs dels dies, acaben il·luminant les seves pintures", explica Chocarro, que relaciona l'atmosfera de les obres de Gancedo amb les de mestres antics com Vermeer i Fra Angelico. "L’obra de Teresa Gancedo s’alça com un territori liminar on la pintura esdevé no tan sols un gest, sinó també la revelació d’una recerca constant. Davant el murmuri esdevingut dels corrents dominants, Gancedo ha construït un refugi perceptiu on cada forma adquireix la gravetat d’un símbol que, emplaçat en el paisatge pictòric, assumeix una intenció poètica. La seva obra, més que contemplar-se, demana ser auscultada, perquè només en el seu batec, en l’impuls incessant de la seva palpitació, serem capaços de sentir-ne la veritable naturalesa", explica la comissària.

La mateixa Gancedo afirma que, davant un objecte, no el veu senzillament com una cosa, sinó que va més enllà i pensa en el propietari i en els sentiments d'aquesta persona desconeguda. "M’esforço per agafar la realitat, assumir-la i interioritzar-la. Busco la fusió de la realitat externa i la interna sentida", diu Gancedo. Així, en les seves obres dels anys noranta es poden veure unes composicions amb simetries que evoquen "muntatges litúrgics i que se situen a mig camí entre la iconografia ortodoxa oriental i el surrealisme". Nascuda en plena Guerra Civil, els pares s'havien traslladat de Madrid al poble de Tejedo del Sil, on van passar uns quatre anys. Va ser allà on va estar en contacte amb una natura que més endavant es va filtrar en la seva pintura.

Quan era una adolescent, Teresa Gancedo tenia una vocació artística tan forta que pintava a classe i l'acabaven expulsant de l'escola. Així que el pare va acabar reaccionant i li va buscar un professor d’art, Josep Beulas, que la va animar a continuar. Quan es va casar, la seva formació va quedar interrompuda. El matrimoni es va traslladar a Barcelona, i quan els dos fills van ser grans, Gancedo va ingressar a l'Escola Massana per continuar els estudis. La primera exposició la va fer el 1972 a la Sala Provincial de Lleó, presentada pel poeta Antonio Gamoneda. Als anys vuitanta consolida un repertori simbòlic propi i destaca la participació en l'exposició New images from Spain, presentada a Nova York a l'Spanish Institute i al Museu Guggenheim el 1980, i posteriorment al Museu d'Art Modern de San Francisco. L’obra de Teresa Gancedo forma part de col·leccions destacades com ara les del MoMA i el Guggenheim de Nova York, el Museu Reina Sofia de Madrid i el Macba.

L'art com un espai de contemplació

L'exposició de Teresa Gancedo a Olot és la primera d'un cicle de quatre mostres dedicades a dones artistes visionàries que continuarà amb Magda Bolumar, Josefa Tolrà i Joana Cera. El títol del cicle, Verònica, fa referència a la idea de vera icon, la “imatge veritable”, i a la noció d’una imatge que no només es representa, sinó que es revela "per contacte, com una empremta". “El projecte proposa un viatge íntim pels itineraris artístics de quatre creadores que s’aproximen al món des d’una perspectiva única i que estableixen un vincle profund entre pràctica artística i experiència vital", diu Chocarro. "Teresa Gancedo, Magda Bolumar, Josefa Tolrà i Joana Cera comparteixen una genealogia de l’art entesa com un espai de contemplació i revelació, on el gest esdevé pensament i la mirada obre camins que desdibuixen els límits entre el visible i la intuïció. En les seves pràctiques, la llum, la pròpia i la del seu entorn, esdevé matriu d’un coneixement fruit d’una relació permeable amb el món. L’art d’aquestes quatre creadores constata i expressa que la forma no és només construcció, sinó també empremta de vida i consciència”, afegeix Chocarro.