La repressió del règim iranià arriba als hospitals

BeirutLes protestes massives que van sacsejar l'Iran a principis de gener no només van deixar milers de víctimes als carrers. També van obrir un nou front dins dels hospitals. Des d'aleshores, metges, infermers i personal sanitari han esdevingut objectiu directe de les forces de seguretat, acusats d'haver tractat manifestants ferits o de negar-se a col·laborar amb els serveis d'intel·ligència, segons han documentat mitjans iranians, internacionals i organitzacions de drets humans.

L'escena gravada a Kahrizak, al sud de Teheran –cossos alineats davant d'un dipòsit de cadàvers–, es va convertir en un dels símbols de la repressió després de difondre's a les xarxes socials. Però lluny de les càmeres, la pressió s'ha desplaçat cap als centres de salut, on les autoritats busquen identificar els ferits i reconstruir les xarxes de protesta a partir d'historials mèdics i registres hospitalaris.

A Teheran, una doctora que fa servir el pseudònim de Sanam va explicar a mitjans francesos com agents de seguretat van irrompre de matinada al seu domicili després d'haver-se negat a entregar dades de manifestants ferits atesos al seu hospital. Segons el relat, va ser amenaçada de mort si no col·laborava en un termini de pocs dies. Des de llavors, ha abandonat casa seva per por de ser detinguda.

El cas s'inscriu en un patró més ampli. El diari reformista iranià Shargh ha informat de la detenció d'almenys 25 metges i infermers després de les manifestacions. En paral·lel, l'ONG Human Rights Activists News Agency (HRANA) ha documentat una repressió de dimensions excepcionals: més de 6.300 morts confirmades i almenys 17.000 casos encara en procés de verificació, cosa que podria elevar el balanç total per sobre de les 23.000 víctimes.

L'impacte d'aquesta ofensiva també es reflecteix en el comportament dels pacients. Segons HRANA i IranWire, nombrosos ferits van abandonar els hospitals abans de completar el tractament per por de ser arrestats. En altres casos, metges van optar per registrar els pacients sota identitats falses o els van atendre fora dels centres sanitaris.

La pressió institucional s'exerceix de manera sistemàtica. Metges que van participar en intervencions a ferits han estat convocats pels serveis d'intel·ligència interns i amenaçats amb sancions professionals, segons han informat Shargh i mitjans internacionals com The Guardian. Al nord-est del país, un metge jubilat cridat a reforçar els serveis durant les protestes va ser advertit que el seu contracte no seria renovat si no se sotmetia a una “validació de seguretat”.

En una altra província, un metge va ser detingut el 9 de gener per transportar material sanitari bàsic. El cas va ser documentat per HRANA i confirmat per Reuters. Va estar deu dies empresonat abans de ser alliberat sota fiança, acusat d'haver tingut un paper de lideratge en les protestes.

Entre els detinguts hi ha Hossein Babak Zarabian, especialista en malalties infeccioses, arrestat a Isfahan el 13 de gener. Segons activistes i col·legues citats per mitjans internacionals, es desconeix el lloc de la detenció. L'1 de febrer, la fiscalia va indicar que els càrrecs en contra d'ell eren “greus”. A Ardabil, la dermatòloga Ameneh Soleimani també va ser arrestada, un cas confirmat per Shargh. Segons aquestes fonts, la família hauria rebut amenaces per impedir la difusió de l'arrest.

Arrestos i intimidacions

Davant d'aquestes denúncies, les autoritats iranianes mantenen una línia defensiva. El 31 de gener, el president del Col·legi de Metges de l'Iran, Mohammad Raisszadeh, va reconèixer expedients judicials contra 17 metges, però va afirmar que les detencions “no estan relacionades amb actes mèdics”. Una posició similar va adoptar Ahmad Nejatian, president de l'Organització Nacional d'Infermers. Aquestes declaracions contrasten amb la posició de col·lectius professionals. En un comunicat del 27 de gener, el grup Metges i Drets va denunciar la "penalització de l'acte mèdic" i va alertar sobre un clima de "por judicial" als hospitals.

La preocupació ha transcendit les fronteres iranianes. El 29 de gener, el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va expressar la inquietud pels informes sobre arrestos i intimidacions contra personal sanitari i va demanar l'alliberament dels professionals detinguts. Mentrestant, les batudes continuen. A diverses clíniques de Teheran, les forces de seguretat han requisat enregistraments de videovigilància, segons han denunciat metges a mitjans internacionals. El missatge transmès al personal ha estat explícit: els ferits poden ser atesos, però la identitat ha de ser comunicada a les autoritats.

Alguns metges han estat alliberats sota fiança en els darrers dies, però les sumes exigides alimenten el temor a condemnes severes. Entre el deure de curar i la pressió de col·laborar, els hospitals iranians han esdevingut un nou escenari de la repressió.