La repressió a l'Iran no acaba amb les protestes

BeirutL'Iran ha entrat en el quinzè dia de protestes amb els carrers encara encesos i les comunicacions pràcticament tallades. Des de divendres, el país viu una apagada digital que bloqueja l'accés a internet i fins i tot les trucades telefòniques i els missatges SMS. Tot i això, vídeos de ciutats com Teheran, Mashad, Tabriz i Qom, que han pogut burlar la censura, mostren multituds que tornen cada nit, cotxes incendiats i forces de seguretat desplegades massivament.

Segons l’organització Iran Human Rights, almenys 192 manifestants han mort des de l’inici de les mobilitzacions. Altres xarxes d’activistes eleven la xifra i alerten de centenars de ferits per arma de foc, hospitals saturats i morgues desbordades. La manca d’informació independent dificulta verificar l’abast real de la repressió, però creix el temor d'un aixafament a gran escala.

Paral·lelament, la televisió estatal ha emès funerals de membres de les forces de seguretat a Gachsaran, Yasuj i Esfahan. El cap de la policia, Ahmad-Reza Radan, ha parlat de “detencions significatives” de manifestants i ha descrit les protestes com a “aldarulls organitzats per enemics estrangers”.

El que va començar com una reacció a l’encariment del cost de la vida s’ha transformat en un desafiament obert al sistema teocràtic instaurat després de la revolució del 1979. Els càntics ja no reclamen reformes, sinó la caiguda del règim. En diverses ciutats, els manifestants ataquen símbols oficials i seus religioses, mentre noves generacions, sense memòria del període revolucionari, lideren la protesta.

Una escena resumeix el clima actual. En un vídeo viral enregistrat en un carrer de Teheran abans de l’apagada total, un clergue xiïta crida davant dels vianants que s’oposa a un “govern criminal i assassí” i fa una crida a la població perquè s’aixequi. Al seu voltant, una dona crida “Mort a Khamenei!”, el líder suprem de la República Islàmica de l'Iran. La difusió d’aquestes imatges reflecteix una ruptura inèdita i hi ha sectors del mateix clergat que qüestionen públicament el poder religiós. En diverses ciutats es repeteixen consignes contra l’autoritat clerical i es registren atacs en seminaris i mesquites.

Enquestes internes filtrades mesos enrere indicaven que més del 70% dels iranians són partidaris de separar religió i política, tota una esmena a la totalitat al règim dels aiatol·làs. Avui, aquesta tendència es fa visible a l’espai públic. El règim respon fent pinya. Khamenei acusa “sabotejadors” dirigits des de l’exterior. El president Masoud Pezeshkian demana a la població que no permeti que “provocadors” alterin l’ordre. El missatge és clar: “No hi haurà concessions”.

Esquivant la repressió

La repressió es fa sentir a tots els nivells. En barris populars es denuncien batudes en domicilis, controls de vehicles i una vigilància reforçada a prop d’universitats i centres culturals. Les autoritats intenten impedir la formació de comitès locals que organitzin protestes o difonguin informació alternativa. Tot i això, els veïns improvisen xarxes d’alerta i refugi, i els joves recorren a mètodes creatius per esquivar la vigilància: es comuniquen per radiofreqüència i senyals visuals, tallen carrers amb pneumàtics cremats i documenten els abusos de manera clandestina. L'economia s’atura: el preu de la carn gairebé s’ha duplicat i molts comerços tanquen abans del vespre per evitar enfrontaments.

Des de Washington, Donald Trump ha declarat el seu suport als manifestants i ha amenaçat que respondrà si les autoritats iranianes “comencen a matar el seu propi poble”. El secretari d’Estat, Marco Rubio, ha subratllat que “els Estats Units donen suport al valent poble iranià i segueixen de prop els abusos del règim”. L'ONU ha expressat la seva “profunda preocupació” per l’escalada de violència i ha alertat del risc d’una “massacre sota la cobertura d’una apagada informativa”.

L'amenaça dels Estats Units i d'Israel

Israel segueix la crisi amb atenció. El ministre d’Afers Exteriors, Gideon Sa'ar, ha demanat a la Unió Europea que consideri designar la Guàrdia Revolucionària Islàmica com a organització terrorista i ha expressat el seu suport a “la lluita del poble iranià per la seva llibertat”. Aquest diumenge, el primer ministre Benjamin Netanyahu ha afirmat que “el règim de Teheran es troba en un dels moments més fràgils de la seva història recent” i ha advertit que Israel no permetrà que la inestabilitat interna s’utilitzi per avançar en programes militars o nuclears. Sense esmentar directament les protestes, ha assegurat que el seu govern segueix la situació “minut a minut” i que qualsevol intent de desviar la crisi cap a la regió rebrà una resposta ferma. Israel manté l’alerta màxima i no descarta accions defensives davant de qualsevol escalada, especialment després de la guerra del juny, en què Washington i Tel-Aviv van atacar objectius iranians.

El caràcter polític de les protestes s’intensifica. Tot i que encara disposa d’un aparell coercitiu considerable, el règim no aconsegueix contenir les esquerdes internes ni els focus de resistència que reneixen cada nit. Dues setmanes després de la primera guspira de mobilització, l’Iran continua sense una sortida visible. La contesta ha deixat de ser només una reclamació per necessitats bàsiques per convertir-se en una crisi de legitimitat que ja figura entre els desafiaments polítics més profunds des del 1979.