Trump diu que els EUA poden posar fi a la guerra de l'Iran en "dues o tres setmanes"

WashingtonA l'inici del conflicte, Donald Trump va preveure que la campanya militar a l'Iran s'allargaria unes quatre setmanes. Ja s'ha superat aquest termini i el preu del galó (3,78 litres) de gasolina als EUA ha pujat per sobre dels 4 dòlars per primer cop des del 2022. Ara el president estatunidenc assegura que el conflicte podria estar enllestit en "dues o tres setmanes". “Marxarem molt aviat”, ha anunciat aquest dimarts a la tarda des del Despatx Oval. Després de dies insistint que està negociant amb els iranians per posar fi al conflicte i reobrir l'estret d'Ormuz, el mandatari planteja ara que no cal cap acord per retirar-se. "L'Iran no ha d'arribar a cap acord. No, no han de fer cap tracte amb mi", ha subratllat. Poc després d'aquestes declaracions, la secretària de premsa, Karoline Leavitt, ha anunciat que Trump es dirigirà a la nació aquest dimecres a les nou del vespre (les tres de la matinada a Catalunya) per parlar sobre l'Iran.

Aquesta nova compareixença afegeix més incertesa a la guerra després que Washington hagi estat enviant a la regió unitats d'operacions terrestres. El mandatari posa un termini de tres setmanes més de campanya abans que conclogui l'operació, batejada com a Fúria Èpica. Dels 7.000 soldats addicionals que el Pentàgon ha enviat a la regió, només hi han arribat uns 2.500 marines que van a bord de la nau d'assalt amfibi USS Tripoli. Encara han d'arribar els altres que van a bord de l'USS Boxer, i es preveu que arribin a mitjan abril. Mentrestant, els paracaigudistes d’elit de la 82a Divisió Aerotransportada ja han estat mobilitzats. El cos està preparat per activar-se en un màxim de 18 hores des que se li dona l’ordre. La setmana passada, a més, el Pentàgon també plantejava enviar 10.000 efectius més.

Els Emirats Àrabs podrien participar en un atac per obrir Ormuz

El diari The Wall Street Journal assegura en exclusiva que els Emirats Àrabs volen reobrir l’estret d’Ormuz i estan preparats per entrar en la campanya militar. Fonts coneixedores de les converses també havien explicat a l'agència Associated Press que els països del Golf han instat privadament els Estats Units a no deixar d’atacar l'Iran fins que s’obtinguin canvis significatius. Aquestes pressions estarien encapçalades pels Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita. La insistència dels països àrabs per continuar amb la campanya suposa un gir significatiu en comparació amb les reaccions dels primers dies de conflicte, en què havien instat Washington a no atacar l'Iran.

Els atacs de l'Iran han posat en risc l'economia i prosperitat dels petroestats. La setmana passada els bombardejos ja van escalar a les infraestructures energètiques, i van provocar danys de milers de milions de dòlars que es tardarà anys a reparar. Aquest fet per si sol ja assegura que l'impacte econòmic de la guerra continuarà notant-se molt més enllà de la fi del conflicte.

Trump sembla desentendre's de com s'hauria de gestionar la postguerra. En especial pel que fa a l'estret d'Ormuz. "Nosaltres marxarem. Això no és per a nosaltres. Algú pot treure les mines que han estat llançades a l'aigua. Ho pot fer França o qualsevol que faci servir l'estret", ha dit el president, en referència a les mines aquàtiques que l'Iran ha posat al pas marítim des de l'inici del conflicte.

Dimarts arrencava amb una publicació a Truth Social en què Trump justament es desentenia del destí d'Ormuz, tot i que havia posat la seva reobertura com una condició per no bombardejar les instal·lacions elèctriques iranianes el pròxim 6 d'abril. En aquesta mateixa publicació carregava contra els països europeus per no haver-lo volgut ajudar a desbloquejar el pas marítim i es desentenia de la manca de combustible que pot comportar l'allargament del boicot. De fet, suggeria als europeus que compressin el petroli als EUA i els deia que s'armessin de valor per prendre per les armes el control de l'estret. "Els Estats Units ja no hi seran per ajudar-vos, igual que vosaltres no hi heu sigut per a nosaltres. L'Iran ha estat, essencialment, delmat. La part difícil ja està feta. Aneu a buscar el vostre propi petroli!", reblava.

L'Iran ha negat en tot moment l’existència d’aquestes converses i dimarts al matí amenaçava d’escalar els seus atacs contra les empreses nord-americanes de la regió. La Guàrdia Revolucionària advertia que, a partir d’aquest dimecres, atacaria un total de 18 companyies, entre les quals Microsoft, Google, Apple, Intel, IBM, Tesla i Boeing. Els iranians els advertien que “haurien d’esperar la destrucció de les seves instal·lacions per cada acte terrorista a l'Iran”, en referència als atacs dels Estats Units i Israel.