Els atacs a les refineries i el futur de la guerra distancien Trump i Netanyahu

WashingtonL'espiral d'atacs creuats contra enclavaments energètics crítics al Golf ha fet aflorar les divergències entre Israel i els Estats Units sobre la guerra de l'Iran. El que va començar amb les versions contradictòries entre Washington i Tel-Aviv sobre si la Casa Blanca tenia coneixement del bombardeig a South Pars ha acabat amb Donald Trump assegurant que el seu soci Benjamin Netanyahu "a vegades fa coses que no m'agraden", tot i que després ha matisat que es porten "de meravella". El president estatunidenc feia aquesta afirmació durant la trobada amb la primera ministra japonesa Sanae Takaichi, que també ha marxat sense cap compromís d'ajudar militarment els EUA per escortar petroliers per l'estret d'Ormuz. La petició als nipons arriba després del rebuig europeu al pla del magnat.

Dimecres al vespre, Trump negava que Washington tingués cap coneixement sobre el bombardeig israelià que ha provocat les represàlies iranianes contra altres refineries dels països àrabs de la regió. Després que Tel-Aviv ataqués la part del jaciment de gas de South Pars que l'Iran controla, els aiatol·làs van contestar amb noves ofensives contra les infraestructures energètiques de Qatar, Kuwait, Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita. Moltes d'aquestes instal·lacions són clau per al mercat global energètic, com és el cas de la central de gas liquat de Ras Laffan (Qatar). Ras Laffan produeix prop del 20% del subministrament mundial. Segons ha confirmat el delegat de QatarEnergy, els iranians han deixat fora de servei el 17 % de la capacitat d’exportació de gas natural liquat del país, i han posat en perill el subministrament a Europa i Àsia.

Els atacs dels aiatol·làs contra les instal·lacions àrabs eren previs a la publicació que va fer Trump dimecres al vespre en què negava que Washington o Doha sabessin res del pla per atacar South Pars. En aquest mateix post a Truth Social, el magnat advertia a Teheran que farien saltar pels aires el jaciment de South Pars complet si hi havia més atacs contra Qatar. Com ja s'ha vist en altres moments de tensió a la regió, Trump acceptava que els iranians es cobressin el seu "ull per ull", però vol aturar-ho aquí. És per això que, malgrat negar la coordinació amb Netanyahu en l'atac, el republicà assegurava que a partir d'ara "Israel no atacarà més South Pars, llevat que l'Iran ataqui Qatar". L'escalada ha impactat en els preus de l'energia, que s'han disparat aquest dijous.

El xoc d'interessos entre Washington i Tel-Aviv s'ha anat fent més notori a mesura que anaven passant les hores. Mentre que el secretari de Defensa, Pete Hegseth, recalcava que Washington no sabia res de l'atac, funcionaris israelians deien a l'agència Reuters que l'acció sí que havia estat coordinada amb els Estats Units. Netanyahu els contradeia després: "Diré dues coses. Primer, Israel va actuar sol contra el complex de gas. Segon, el president Trump ens va demanar que suspenguéssim futurs atacs i ho estem fent", ha afirmat. Les contradiccions són evidents.

A la roda de premsa del Pentàgon de dijous, Hegseth no volia concretar quan acabarà la guerra. Un petit gir en la narrativa de l'administració, que quan va arrancar la campanya militar a l'Orient Mitjà estimava que duraria unes "quatre o cinc setmanes". Els EUA estan a punt d'entrar en la quarta setmana de guerra i semblen voler esborrar ara l'horitzó que ells mateixos es van imposar. Al Despatx Oval, Trump també recalibrava un altre missatge que ha estat enviant fins ara: l'opció de desplegar tropes terrestres. Per primer cop, el president semblava que tancava la porta a una possibilitat que ell mateix havia posat sobre la taula a l'inici de l'operació. "No desplegarem tropes enlloc. Ara bé, si ho anéssim a fer, no us ho diríem. Però no desplegaré tropes", deia el magnat, emparant-se en la recurrent ambivalència amb la qual ha estat parlant sobre el conflicte.

Poc després que Trump comencés a tancar la porta a aquesta idea, Netanyahu la tornava a posar sobre la taula. En un discurs enregistrat, el primer ministre israelià deia que cal una operació terrestre per fer caure el règim iranià: "No es pot fer una revolució només des de l'aire, es necessita una operació terrestre, també". Bibi tornava a posar pressió sobre el seu soci, igual que va fer el passat mes de febrer en el seu viatge d'urgència a Washington per acabar de convèncer-lo que calia atacar Teheran. Ara, Netanyahu no vol que Trump s'arronsi davant la possibilitat d'enviar tropes. La dinàmica és com la d'una parella de ball en la qual Tel-Aviv marca el pas –sap quins són els seus objectius– mentre els EUA fluctuen entre deixar-se portar i bregar per marcar el seu propi compàs, que sembla que no tenen clar. Entre les files republicanes creixen les veus crítiques que lamenten que Trump continua sent arrossegat per Tel-Aviv en aquesta guerra.

Confessió de Gabbard

Però mentre Trump i Netanyahu intenten equilibris per mantenir a la superfície una imatge d'alineació total, la directora d'Intel·ligència Nacional dels EUA, Tulsi Gabbard, ha estat molt més rotunda. En la segona jornada compareixent davant el Congrés, Gabbard reconeixia que els objectius de Washington i Tel-Aviv "són diferents". Segons la directora d'intel·ligència, "el govern israelià s'ha centrat a incapacitar el lideratge iranià i eliminar diversos membres", mentre que els objectius estatunidencs "són destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils balístics". Repreguntada pels congressistes, Gabbard assegurava que no tenia una resposta sobre per què Israel va decidir atacar la infraestructura energètica iraniana malgrat la demanda de Trump que aquestes instal·lacions no fossin atacades.

Les fissures entre Washington i Tel-Aviv apareixen en un moment en què la pressió econòmica sobre Trump no fa més que escalar. El president sap que si l'impacte econòmic de la guerra s'allarga, podria repercutir greument en les eleccions de mig mandat. De fet, una de les raons per les quals era convenient atacar ara l'Iran era per la distància que encara hi ha amb les urnes. La discrepància de la Casa Blanca també es produeix en un moment que la resta d'aliats dels EUA comencen a arronsar-se davant del conflicte i a agafar distància. De moment, ni els europeus ni les monarquies del Golf, ni els asiàtics s'han compromès amb el president a escortar els petroliers per Ormuz.