Europa s'allunya de Trump i s’acosta al ‘No a la guerra’ de Sánchez

Brussel·lesFeia temps que Pedro Sánchez no es mostrava tan còmode a Brussel·les. Se sent influent a les institucions europees a l'oposar-se a la guerra a l'Iran, i capaç de desviar l'atenció dels problemes domèstics, com la manca de pressupostos. Sap que la Unió Europea, tot i que en un primer moment semblava que cedia davant Donald Trump, s'ha anat acostant de mica en mica al seu 'No a la guerra' i cada vegada s'allunya més de la involucració en el conflicte que demana la Casa Blanca.

En la mateixa línia que la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, la gran majoria de líders, amb menor o major mesura, han assegurat que "aquesta no és la guerra" d'Europa i acusen cada vegada més obertament Trump d'iniciar el conflicte. El discurs que va entonar tant Sánchez, com el president francès, Emmanuel Macron, o el president del Consell Europeu, António Costa, s'ha anat escampant entre els seus homòlegs. El consens torna a ser –almenys aquesta setmana– que la Unió Europea ha de defensar el dret internacional i el multilateralisme.

De fet, així es recull en les conclusions que aprovades en la trobada de líders d'aquest dijous. "El Consell Europeu fa una crida a la desescalada i a la màxima contenció, i al ple respecte del dret internacional per part de totes les parts, també dels principis de la Carta de les Nacions Unides i del dret internacional humanitari", diu el text.

Fins i tot el canceller alemany, Friedrich Merz, que va tancar files completament amb Trump a l'inici del conflicte, ha demanat aquest dijous que "la guerra s'acabi", i s'ha mostrat optimista amb el "senyal" del president dels Estats Units i ha interpretat que la Casa Blanca està "disposada a posar fi als combats". El "senyal" del dirigent estatunidenc és que aquest dimecres va assegurar que desconeixia l'atac d'Israel contra la infraestructura gasística South Pars i va prometre que, si l'Iran atura les agressions a instal·lacions gasístiques de Qatar, Tel-Aviv també deixarà d'atacar les instal·lacions energètiques iranianes.

Amb tot, Sánchez ha aplaudit el canvi de discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va defensar de manera més contundent l'ordre mundial basat en regles a mesura que passaven els dies, igual que bona part dels socis europeus, que han virat cap a posicions més semblants a les de l'Elisi o la Moncloa. El president del govern espanyol també ha agraït que Merz, tot i que en públic va criticar juntament amb Trump que Espanya eviti incrementar la despesa militar als nivells que marca l'OTAN, li traslladés en privat al president dels Estats Units que l'estat espanyol és un soci fiable.

D'altra banda, el cap de l'executiu espanyol també ha defensat impulsar la transició verda per reduir les dependències energètiques i, a la llarga, evitar crisis energètiques com la derivada de la guerra de l'Iran. Així, s'ha mostrat contrari a la intenció d'un bloc de països, liderat per Itàlia i Alemanya, de reduir les ambicions climàtiques de la UE per pal·liar les conseqüències de l'increment de preus dels combustibles fòssils, que perjudica la competitivitat de la indústria europea.

Pel que fa a mesures temporals, els líders europeus tenen sobre la taula un potencial topall al gas, com el que es va acordar per primer cop en la guerra d'Ucraïna, reduir les taxes que graven les factures de la llum o subvencions estatals per ajudar a pagar rebuts. Tot i això, no s'ha aprovat cap mesura concreta.

Els caps d'estat i de govern s'han encallat especialment en la discussió sobre les mesures energètiques estructurals. Un grup de països, liderats per Itàlia i Alemanya, advoquen per rebaixar les ambicions climàtiques i reduir les compensacions econòmiques de les indústries més contaminants. El seu argument és que les normatives ecologistes com aquestes afecten negativament la competitivitat de la Unió Europea, sobretot davant de potències com la Xina o els Estats Units.

Per contra, un altre bloc d'estats membres, liderats sobretot per Espanya, defensen la transició ecològica i consideren que potenciar les renovables és l'única manera de guanyar autonomia energètica i evitar crisis com l'actual. De fet, Sánchez ha reivindicat que aquests dies Espanya ha pagat a un preu molt més baix l'energia (uns 14 euros per megawatt hora) que, per exemple, Alemanya o Itàlia, on va superar els 100 euros. "La lliçó que pot donar Espanya a la resta de països és l'aposta per les renovables", ha dit el president espanyol, que ha criticat que "alguns països aprofitin" la guerra de l'Iran i l'increment dels preus dels combustibles fòssils per "posar en dubte i debilitar les polítiques climàtiques".

Orbán i la seva precampanya electoral

Com és habitual, un dels principals protagonistes de la cimera ha tornat a ser el primer ministre hongarès, el prorús Viktor Orbán. Es troba en plena precampanya electoral i les enquestes li auguren una derrota. Ha convertit Brussel·les i els ajuts de la UE a Ucraïna en un dels seus principals cavall de batalla i, tot i que ja havia donat el seu vistiplau, veta la ratificació del micropréstec de 90.000 milions d'euros del bloc europeu a Kíiv, clau perquè les tropes ucraïneses es defensin de l'ofensiva russa, i del vintè paquet de sancions del bloc europeu contra Moscou.

La majoria de líders europeus confiaven en convèncer Orbán, si bé fonts diplomàtiques ja es mostraven a l'ARA més aviat pessimistes i ho donaven gairebé per perdut fins que no se celebrin les eleccions hongareses. Recorden que els comicis no són fins al 12 d'abril i veuen complicat que el govern hongarès mogui fitxa abans. De fet, Budapest continua bloquejant el micropréstec malgrat que la UE i Ucraïna ja han acordat arreglar l'oleoducte Druzhba, que era la condició que Orbán havia posat sobre la taula per aixecar el veto. Aquesta infraestructura, que va destruir Rússia i s'arreglarà amb diners europeus, connecta Rússia amb Hongria i Eslovàquia, els dos socis de la UE més propers al règim de Vladímir Putin.

La relació d'Orbán i la resta de líders europeus va de mal en pitjor. El primer ministre hongarès ja va donar el seu vistiplau al micropréstec i, al cap d'unes setmanes, va fer marxa enrere i va vetar-ne la ratificació, cosa que ha indignat a tots els seus homòlegs. Fonts del Consell Europeu asseguren que es tracta d'una situació inèdita i qualifiquen la seva actitud "d'inacceptable".

Orbán, lluny de rebaixar la tensió, ha apujat l'aposta i en l'entrada de la cimera d'aquest dijous s'ha mostrat encara més bel·ligerant que d'habitual. "Si els hongaresos no reben el petroli que ens pertany, no donaré suport a cap decisió a favor d'Ucraïna", ha insistit el primer ministre hongarès. Amb tot, fonts diplomàtiques de diversos estats membres tenen l'esperança que Orbán perdi les eleccions, tal com auguren les enquestes, i sigui el seu últim Consell Europeu. D'aquesta manera, la Unió Europea aconseguiria traure's d'una vegada per totes una de les principals pedres a la sabata, sobretot en un context expansionista del règim de Vladímir Putin.