Von der Leyen vs. Costa: s'agreuja la gran divisió a la UE per la guerra d'Iran

Brussel·lesDonald Trump ha fet saltar pels aires l'ordre mundial basat en regles i la Unió Europea hi està reaccionant de manera dividida. Hi ha líders que ho han acceptat com la nova realitat i advoquen per adaptar-s'hi, però també n'hi ha que planten cara a la Casa Blanca i reivindiquen el dret internacional. L'esquerda s'ha fet evident tant entre les institucions europees com entre els diferents estats membres, i no para d'eixamplar-se.

Després que la setmana passada es constatessin les diferències entre el canceller alemany, Friedrich Merz, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, o el president francès, Emmanuel Macron, sobre l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran; aquesta setmana la discussió s'ha traslladat als dirigents comunitaris. Aquest dilluns, la presidenta de la Comissió Europea, la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, va insinuar que l'ordre mundial basat en regles i el multilateralisme estan tocats de mort i, per tant, a la UE no li queda més remei que adaptar-s'hi. Vint-i-quatre hores després, el president del Consell Europeu, el socialdemòcrata portuguès António Costa, ha sortit a defensar el dret internacional de manera aferrissada i n'ha reivindicat el club europeu com un dels principals garants.

L'exprimer ministre de Portugal, que sol optar per un to moderat i de consens, ha sigut taxatiu. "Hem de defensar l'ordre internacional basat en normes. Hem de defensar els principis consagrats a la Carta de les Nacions Unides, tal com s'exposen als nostres tractats. Les violacions del dret internacional no s'han d'acceptar", ha dit Costa.

A més, el president del Consell Europeu ha assenyalat directament la Casa Blanca en assegurar que el dret internacional s'ha de respectar sempre i a tot arreu. És a dir, a Ucraïna, però també a Groenlàndia, l'Amèrica Llatina, Gaza o l'Orient Mitjà. Un dard directe contra Trump que fins ara no s'havia atrevit a llançar i que dista completament de la posició de Von der Leyen, que en tot moment ha avalat l'ofensiva estatunidenca i israeliana contra el règim dels aiatol·làs.

En canvi, la presidenta de la Comissió Europea va advocar aquest dilluns per un canvi de doctrina a la Unió Europea pel que fa a la política exterior i va assegurar que "ja no pot confiar només" en un ordre mundial basat en regles "com l'única via per defensar els seus interessos". La dirigent alemanya va apostar per fer-se valer al tauler mundial, especialment amb més poder militar, i va insinuar que el dret internacional que ha regnat el món des del final de la Segona Guerra Mundial és ara gairebé paper mullat. "El primer és que Europa ja no pot ser la custòdia de l'antic ordre mundial, d'un món que ja ha passat i no tornarà", va sentenciar Von der Leyen.

Les extralimitacions de Von der Leyen

Més enllà del seu posicionament, que no és el de consens entre els estats membres, Von der Leyen també ha rebut crítiques aquests darrers dies per extralimitar-se en les seves funcions i voler apoderar-se de les competències en matèria de política exterior de la UE. És una funció que no li pertoca i que recau sobre els governs estatals, que estan representats pel president del Consell Europeu i la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas.

No és la primera vegada que Von der Leyen intenta apoderar-se de les funcions d'altres dirigents comunitaris i fent-ho aixeca polseguera. Un dels casos més polèmics va ser quan va viatjar a Tel-Aviv poc després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, justament el dia que Israel reiniciava l'ofensiva contra el poble palestí. A més, la presidenta de la Comissió Europea va evitar recordar al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que havia de complir amb el dret humanitari i internacional, tot i que era la posició de consens dels estats membres de la UE. Una situació similar a la que s'està produint aquests dies.

De fet, tot i que la cap de l'executiu comunitari a hores d'ara té una bona relació amb Costa, ja va acabar de males maneres —i en gran part va ser per aquest motiu, igual que amb Kallas— amb l'expresident del Consell Europeu Charles Michel i l'excap de la diplomàcia europea Josep Borrell. Tots dos han carregat durament contra la conservadora alemanya per voler abastar més funcions de les que li pertoquen i erigir-se en la imatge de la Unió Europea en l'escena internacional, encara que no sigui el seu rol.