Sánchez es planta davant Trump i rep més suports europeus

Madrid/Brussel·lesLa Unió Europea sol abaixar el cap a cada rampell de Donald Trump i fa equilibris per no fer-lo enfadar encara més i que se li giri en contra. En l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra l'Iran, els dirigents europeus han repetit l'estratègia de la complaença. Amb prou feines van sortir a defensar el respecte pel dret internacional, si bé no es van alinear directament amb el Pentàgon. Pedro Sánchez, però, s'hi ha mostrat obertament contrari des del primer moment, i ha condemnat sense embuts l'ofensiva estatunidenca i israeliana contra el règim dels aiatol·làs. Tot i que inicialment semblava que es quedava sol, cada vegada són més els socis europeus que es mostren crítics amb els EUA per la guerra de l'Iran, i les amenaces comercials de Trump contra Espanya han provocat que diversos líders hagin sortit en defensa de Sánchez.

El cap de l'executiu espanyol ha aprofitat el xoc amb el president dels Estats Units per solemnitzar en una declaració institucional quin és el seu posicionament sobre la guerra amb l'Iran i quins seran els principis que guiaran la política exterior del seu govern. Sánchez ho ha resumit així: "No a la guerra". I ha exigit un cessament de les hostilitats als Estats Units, a Israel i també al règim iranià. "El món no pot resoldre els conflictes a base de bombes i no podem repetir els errors del passat", s'ha reafirmat.

Sánchez s'ha referit directament al precedent de la guerra de l'Iraq, en què Espanya va tenir una posició molt diferent de l'actual. El govern de José María Aznar, del PP, va abraçar l'estratègia de George Bush i va donar suport a la invasió bèl·lica amb el pretext de l'existència d'armes de destrucció massiva. "Fa 23 anys, una altra administració estatunidenca ens va arrossegar a una altra guerra a l'Orient Mitjà per eliminar, en teoria, armes de destrucció massiva i garantir la seguretat global [...], però va generar l'efecte contrari. Va generar un augment dràstic del terrorisme jihadista, una crisi migratòria i un increment dels costos de l'energia. Aquest va ser el regal del trio de les Açores: una vida pitjor", ha sentenciat, fent una referència clara també a la política interna. El "no a la guerra" és un dard directe al PP, ja que va ser el lema que va triomfar socialment l'any 2003 quan Aznar va donar suport als Estats Units. Ara Sánchez recupera l'estratègia per acorralar Alberto Núñez Feijóo, que s'ha alineat amb Trump.

El líder del PP ha discrepat obertament del president espanyol, ja que considera que la seva estratègia aïlla Espanya. L'ha acusat de "contemporitzar amb el règim iranià" com va fer amb Veneçuela i ha demanat preservar la relació amb els Estats Units. Segons Feijóo, Sánchez utilitza les seves necessitats polítiques per anar en contra de la seguretat de l'Estat. "Avui Espanya és menys segura", ha resumit en un esmorzar informatiu des d'Euskadi. De fet, el PP ja ha registrat una petició de compareixença urgent al Congrés perquè Sánchez expliqui la seva política exterior. Santiago Abascal (Vox) ha anat més enllà: "És un carronyer. Celebra cada bomba que li permet amagar la corrupció".

A l'altre extrem, Podem ha demanat al govern espanyol que posi en pràctica el "No a la guerra": la secretària general, Ione Belarra, ha reclamat que es tanquin les bases nord-americanes de Rota i Morón, que tregui Espanya de l'OTAN i que trenqui relacions amb els Estats Units, a més d'intervenir els preus de l'habitatge, l'alimentació i els medicaments. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ja ha rebutjat la idea: "Espanya s'ha de seguir movent en el marc dels aliats de l'OTAN".

Per al govern espanyol, ara la política ja ha abandonat l'eix esquerra-dreta i s'articula entre els "demòcrates" i el "feixisme modern" que consideren que representa Trump; i, en aquest marc, volen erigir Pedro Sánchez en l'antítesi del líder nord-americà, que té com a aliats a l'Estat el PP i Vox. És a dir, des de l'equip de Sánchez pretenen que el marc de les pròximes eleccions no només sigui Sánchez o el tàndem Feijóo-Abascal, sinó Sánchez o un món dominat per Trump i els seus aliats.

Més enllà del relat polític i, tal com ja va fer ahir la Moncloa, Sánchez també ha garantit que Espanya compta amb els recursos necessaris per respondre a una eventual guerra comercial amb els Estats Units. Ha assegurat que el govern de coalició del PSOE i Sumar treballa amb mesures per mitigar els impactes de la guerra si s'allarga, tal com va fer amb la crisi energètica, l'aranzelària o la pandèmia, per ajudar els autònoms, les empreses i les famílies.

La UE surt en defensa d'Espanya

La Unió Europea ha sortit en defensa de Sánchez i ha avisat Trump que si vol atacar comercialment un estat membre s'haurà d'enfrontar amb tot el bloc europeu. El president del govern espanyol ha rebut les trucades i el suport explícit del president del Consell Europeu, António Costa; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president francès, Emmanuel Macron. Per contra, el canceller alemany, Friedrich Merz, que dimarts va restar callat a la Casa Blanca mentre Trump carregava contra Sánchez, s'ha limitat a justificar el seu silenci. "No volia aprofundir en el debat públicament ni, potser, agreujar-lo", ha dit aquest dimecres el dirigent alemany, que ha assegurat que va tractar amb Trump les relacions entre la Casa Blanca i la Moncloa en una "conversa privada".

Brussel·les també ha emès un comunicat en què eleva el to contra Washington i avisa que està "disposada a actuar per salvaguardar els interessos de la UE". En aquest sentit, la Comissió Europea recorda que les competències en política comercial exterior recauen sobre la Unió Europea i, per tant, si Trump ataca comercialment un estat membre, s'ha d'enfrontar a tot el bloc comunitari. "Una amenaça comercial a un estat membre per definició és una amenaça a tota la UE", ha afegit en roda de premsa el comissari europeu d'Estratègia Industrial, Stéphane Séjourné.

Més enllà dels suports a Sánchez per l'amenaça comercial de Trump, també ha crescut el nombre de dirigents europeus que s'acosten al posicionament de la Moncloa respecte a la guerra de l'Iran. Per primera vegada, Macron va assegurar en el discurs televisat d'aquest dimarts a la nit que no aprovava l'atac dels EUA i Israel contra el règim dels aiatol·làs perquè no respecta el dret internacional. També s'han mostrat més contundents en aquest sentit el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president del Consell Europeu, i s'hi ha afegit un dels principals flagells de Trump de l'escena internacional, el primer ministre canadenc, Mark Carney, que ha assegurat que l'ofensiva és "incompatible amb el dret internacional".

Estem treballant per ampliar aquesta informació