Podia passar i ha acabat passant: els apunts en calent de l'Atlètic de Madrid - Barça (i III)

BarcelonaNo ha pogut ser. El Barça, eliminat de la Champions després de quedar-se a les portes de la remuntada (1-2). Tot i acabar amb deu jugadors, els culers ho van intentar fins al final. A continuació, uns apunts en calent.

Encara que faci mal. És brutal que el Barça intenti escriure història amb sis catalans, un valencià, un canari, un andalús, un francès i un portuguès a l'alineació. Posem-hi el focus. Dels onze jugadors que van sortir a menjar-se la gespa del Metropolitano, cinc van ser formats a La Masia i per només tres es va pagar un traspàs important. Tan sols Cancelo, repescat aquest hivern amb 31 anys a les cames, augmenta l'edat mitjana de l'equip més jove que el Barça ha presentat en una eliminatòria de Champions en tota la història, segons dades del periodista Oriol Jové. Un grup liderat pel més barbamec i desacomplexat: Lamine Yamal. Ja era el millor del món sense discussió abans d'una eliminatòria que el torna a entronitzar tot i que acabés en derrota. El cap ben alt, nois. N'hi haurà més.

Els regals de Lenglet. Present en les duríssimes desfetes europees del Barça contra el Liverpool i el Bayern, el defensa francès va compensar el seu exequip, que l'estiu passat va pagar perquè se n'anés, amb dues accions de demèrit en els dos gols blaugranes, que van ser insuficients. Lamine Yamal va aprofitar una pèssima entrega seva en la sortida per batre Musso en el 0-1 i Ferran el va deixar enrere amb suma facilitat abans d'anotar el 0-2. De la mateixa manera que la vermella de Cubarsí va condicionar l'eliminatòria a l'anada, la groga a Pubill i la lesió de Hancko van restar solidesa a l'escut matalasser. Tela amb el downgrade de Lenglet els últims temps. On ha quedat aquell central fi amb la pilota i contundent en les marques?

Amb tot en contra... Parlant de centrals, és de justícia posar l'accent en el partidàs d'Eric Garcia. Poc importa que veiés la vermella directa en una acció de caixa o faixa semblant a la de Cubarsí a l'anada. Amb el reglament a la mà, l'expulsió és justa. El problema és que arriba en un partit que l'Atlètic de Madrid, que rasca que dona gust, va acabar sense (sí, sense) targetes grogues. A més, en la primera part, Dani Olmo va ser objecte d'un penal xiulable que hauria canviat la història. Per aixecar un 0-2 en contra necessites que tot vagi de cara. I no, en aquesta ocasió tampoc hi va haver el punt de fortuna (o d'influència) que cal amb els arbitratges. Va passar el que podia passar. També és feina de Laporta i el seu equip canviar aquesta dinàmica.

El poder de les banquetes. És també responsabilitat del president electe que Flick pugui afrontar una tornada d'eliminatòria amb més recursos. És emocionant que l'alemany formi un onze tan jove i eixerit contra gegants europeus, però a l'hora de la veritat penalitza moltíssim no tenir banqueta per canviar decorats quan convé. Fixem-nos en els canvis. Si Simeone va acabar de decantar el partit amb Sorloth i Baena, el Barça va acabar de perdre les seves opcions amb les entrades de Lewandowski i Rashford per Ferran i Fermín. També va pesar considerablement que Pedri, visiblement minvat des del primer minut, completés l'enfrontament per falta d'alternatives. Les Champions es guanyen amb plantilla, no amb Araujo jugant de davanter centre.