Lamine Yamal és l’únic talent diferencial que té la capacitat de donar vides extres al Barça quan es juga les garrofes a la Champions. És normal que voli més alt que la resta perquè ja és el millor futbolista del planeta, però fins i tot Messi va tenir companys de viatge amb qui mirar-se una mica de tu a tu dalt del cim del desequilibri. Neymar o Suárez serien el màxim exponent d’un sac on cabrien Henry, Eto’o o Villa. Després de guanyar la Champions del 2011, Pep Guardiola va demanar que el club fes el possible perquè Messi no s’avorrís envoltant-lo dels jugadors adequats. Un suggeriment aplicable al context actual. Urgeix que el geni de Rocafonda deixi d’estar acompanyat només de guerrers: necessita més socis al capdamunt de la piràmide de responsabilitat. I tant que hi ha la base d’una gran generació de La Masia com aleshores ho eren Xavi, Iniesta, Busquets o Puyol, però no n’hi ha prou.
La personalitat de Lamine Yamal casa molt amb la filosofia exuberant i atrevida de Hansi Flick. Preferim caure mil vegades més com al Metropolitano que assemblar-nos al patetisme del Cholo Simeone ni un minut. Des de l’arribada de l’alemany, el Barça ha fet un salt futbolístic innegable esprement al màxim la plantilla, però la taronja té un límit. El perill de l’estancament és a l’horitzó i el club no pot amagar-se darrere del discurs populista de les injustícies arbitrals. Malgrat aquesta indignació lògica, es troba a faltar més autocrítica per part del president Joan Laporta i companyia. Com s’ha ajudat fins ara Flick? A qui s’ha fitxat per incrementar la qualitat de l’equip, més enllà de Joan Garcia? Se li ha donat tot el poder en la presa de decisions de la Ciutat Esportiva? Per què les lesions s’han amuntegat en moments clau?
Laporta no es pot permetre un altre estiu sense escoltar bé què vol Flick i oferir-li marge real de fair play per treballar el que prioritzi. Mitjanies i saldos del United… no, gràcies. Malbaratarà el president una altra edició de la Champions tenint un entrenador top i el millor jugador del món? Tornarà a fiar a la sort i els astres el recorregut de l’equip a Europa? Amb la Lliga a tocar, la segona als nassos del Madrid de Kylian Mbappé, no hem de restar cap mèrit als 5 títols de 8 assolits en dues temporades. Però si, com diu Flick, “guanyar la Champions és el més important”, cal que als despatxos es posin les piles, no el deixin sol abraçant Lamine Yamal i demostrin que l’“Hem salvat el club” no era només una consigna electoral.
