L'esperit competitiu de Lamine Yamal ve de lluny: "Li havíem de dir prou"

Enviat especial a MadridHi ha un guia veterà a Old Trafford que, quan s'arriba als vestidors de l'imponent estadi del Manchester United, s'atura davant d'un mirall i li agrada fer aquesta broma: "Aquí és on es passava una bona estona Cristiano Ronaldo emmirallant-se abans de cada partit", deixa anar davant el somriure còmplice dels turistes que participen en el tour. L'astre portuguès era el primer a estimar-se a si mateix i a fer-ho saber, amb més d'alguna declaració desafortunada: "Em tenen enveja perquè soc guapo i ric". Representat per Jorge Mendes, va convertir-se en una estrella global al United, primer, i al Reial Madrid, després.

Cristiano, no sempre fàcil de gestionar al vestidor, va arribar als 100 partits com a professional amb vint anys (19 i 348 dies) i amb dos trofeus, una Supercopa amb l'Sporting de Portugal i una FA Cup amb el conjunt de Manchester. Leo Messi ho va fer amb 20 anys i 248 dies i amb cinc títols, entre els quals, dues Lligues i una Champions. Lamine Yamal va assolir aquesta xifra de forma molt més precoç: 17 anys i 292 dies, amb una Lliga i una Eurocopa al sarró. Ara, amb tot just 18 anys, va camí d'assolir la seva tercera Lliga, a més d'haver guanyat una Copa i dues Supercopes més, i ser l'estrella d'Espanya per al Mundial. Abans d'assolir la majoria d'edat, ja s'estava convertit en una estrella. Amb tot el que això comporta.

La Lliga de Campions, títol que se li resisteix al Barça des de fa més d'una dècada, és el gran anhel del vestidor. També de Lamine Yamal, que l'ha definit com la competició "més important juntament amb el Mundial". El club va demanar-li que sortís a parlar en la prèvia i va comptar amb la complicitat del futbolista. "Remuntar no és un miracle. Si no passem, no serà perquè no ho hàgim intentat fins al final. Som un equip jove, amb molts culers".

Després d'estar uns mesos sense foto de perfil Instagram, la seva xarxa social preferida i el seu altaveu més personal, Lamine n'ha pujat ara una plena de significat abans de visitar el Metropolitano. Es tracta de LeBron James, que el 2016 va liderar la remuntada més gran de la història del bàsquet al capgirar un 3-1 a les finals davant dels Golden State Warriors. "És una inspiració", va dir. L'extrem de Rocafonda no tem la pressió, al contrari, ja ho va demostrar la temporada passada a la Champions contra l'Inter. "Des de petit estic acostumat a assumir més responsabilitats de les que havia d'assumir per l'edat que tenia".

La gestió de la frustració en moments de "tensió"

Sent que ha de liderar l'equip i quan les coses no li surten com ell voldria, també apareix la frustració. Com en el partit de Lliga, precisament al Metropolitano, de fa només uns dies. Malgrat acabar guanyant, Lamine va sentir que no havia ajudat prou l'equip i va marxar al vestidor enfadat. "Hi ha moments de molta tensió durant els partits, però ja és passat", va dir aquest dilluns. "Té una personalitat molt forta, té una manera de concebre el futbol extraordinària. Ja ho veies de petit. Sempre volia guanyar, i l’havíem de renyar perquè parés. Li havíem de dir prou. Perquè ell volia fer gols, donar assistències... Si encaixàvem un gol, era el primer a anar a buscar la pilota a la porteria i anar al centre del camp a sacar", recorda a l'ARA Inocente Díez, que va fitxar Lamine pel CF la Torreta, el primer equip on va jugar abans d'entrar a la Masia, amb set anys.

"A vegades en la repetició del partit veus que el que fa és increïble, però només té 18 anys i potser de vegades s’enfada si el canvio o si ha passat per una situació en què ha tingut quatre o cinc jugadors al davant, ha xutat i ha fallat. Pot ser frustrant si no aconsegueix marcar, però li dono suport. Va per molt bon camí i l’estem ajudant a desenvolupar-se en l’espai adequat. No tot el que fa ha de generar soroll. Ja sé que tothom hi té la mirada posada perquè és un jugador fantàstic, però només té 18 anys. Li he dit que pot cometre errors, que jo el protegiré. Serà un dels millors –o el millor– jugadors en el futur", va defensar-lo Flick fa una setmana. "Flick ha deixat clar que entén el moment de Lamine. Mostra fermesa, sense autoritarisme i manté el vincle de confiança mútua tan difícil de generar entre un entrenador i un futbolista del seu nivell", analitza Marcela Herrera, professora de psicologia del rendiment a la UVic i vocal de l'Associació Catalana de Psicologia de l'Esport. Respecte de l'episodi de frustració de Lamine, l'experta considera que "si està ben dirigida, és un motor per transformar-la en motivació".

Lamine Yamal, amb només 18 anys, té aura (i sou) d'estrella en un món altament globalitzat i amb altaveus potents com les xarxes socials, en què també impacten directament a l'ego. Flick és un dels encarregats de tutelar que la progressió del seu futbolista més diferencial no es torci. Flick mima els seus jugadors, però també és sever quan creu que ho ha de ser. Per exemple, li va estirar les orelles internament a Cubarsí després de la derrota a Anoeta del gener. Públicament ha aplicat el pal i la pastanaga amb Lamine amb les seves compareixences. Sovint el protegeix, però quan ha hagut de fer-li un toc d'atenció davant la premsa, també ho ha fet. “Esta jugant molt bé els últims partits. Fa que passin coses bones per a l’equip. En això és el millor del món”, va dir l’entrenador abans d’un partit en què tot el barcelonisme somia amb la remuntada a Madrid.