Europa decidirà l'èxit de l''all in' de Sánchez amb Trump

Per context i per necessitat, la política internacional ha passat a ser prioritària per al govern de Pedro Sánchez. La Moncloa, que disposa d'un equip amplíssim d’assessors en política exterior, no pot dissimular que, des de fa mesos, s’està perseguint un objectiu nítid: erigir Sánchez en el líder progressista de referència a Europa. La vocació no és només europea, també busca tenir incidència més enllà de les fronteres comunitàries, sobretot a l’Amèrica Llatina, regió cosina i de futur que pròximament pot millorar la cotització estratègica de Sánchez a Brussel·les. 

La política és sovint paradoxa, i Donald Trump s’ha convertit en el millor aliat de Sánchez per impulsar la seva estratègia global: el president espanyol sap que la confrontació amb el trumpisme el beneficia, i per això la busca habitualment. És simple aritmètica electoral: un enemic exterior cohesiona, el propulsa en l’aparador mundial i ajuda a diluir problemàtiques i polèmiques internes. També és aritmètica que les simpaties amb el trumpisme de PP-Vox poden mobilitzar el vot d'esquerres. Probablement, des del gabinet de presidència de Sánchez, s’emmirallen en el miracle Mark Carney. L’actual primer ministre del Canadà va guanyar les eleccions del 2025 després d’una remuntada majúscula gràcies a una campanya centrada en plantar cara a les amenaces imperialistes de Trump. Madrid no és Ottawa, però les enquestes insisteixen que Trump és persona non grata per a la immensa majoria d’europeus. 

L’executiu espanyol insisteix en marcar perfil propi, i en els últims mesos –amb més èxit o menys– s’ha desmarcat sovint del consens europeu. En el cas de Gaza, ha estat el govern de la Unió Europea més combatiu contra Israel. Madrid també s’ha allunyat de la lògica comunitària a l’hora de relacionar-se amb Pequín; de posicionar-se sobre l’agenda migratòria; de condemnar l’atac a Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro; o de pronunciar-se sobre els tech bros amics de la Casa Blanca. “Deixa que els tecnooligarques lladrin, Sancho, és senyal que cavalquem”, va piular Sánchez, evocant el Quixot, després de ser insultat per Elon Musk. Als ulls de Washington, de tota la llista de greuges, el que probablement havia molestat més fins ara havia estat la negativa de Sánchez de comprometre’s a destinar el 5% del PIB en defensa, tal com Trump exigeix als socis de l’OTAN. La postura del socialista, que també respon a una lògica interna, l’ha allunyat del club reduït de líders de la UE que intenten negociar la veu europea sobre la guerra d’Ucraïna. 

Però la jugada més arriscada l’hem vist aquesta setmana. Sánchez va reaccionar de nou amb molta més contundència que la resta de socis europeus davant les bombes ianquis i israelianes sobre Teheran. Mentre que Alemanya, França i també el Regne Unit s’alineaven completament amb Washington i ensenyaven les dents a l’Iran, el govern socialista denunciava que l’acció dels Estats Units i Israel –tot i tenir com a objectiu “un règim terrible”, en paraules de Sánchez– incomplia el dret internacional i abocava l’Orient Mitjà i, de rebot, el món a un paisatge encara més inestable i perillós. Fins aquí, el guió era previsible. El que no s’esperaven a la Casa Blanca era que Madrid negaria a les forces nord-americanes l’ús de les bases militars de Rota i Morón de la Frontera si l’objectiu de les accions era fer la guerra contra l’Iran. All in des de la Moncloa contra el país més poderós del món.

Fonts del gabinet de presidència de Sánchez subratllen que la seva política exterior intenta basar-se en la coherència. L’acció de les bases militars és, certament, coherent amb el discurs del president espanyol, però l’impacte i el preu polític en què pot derivar és ara una incògnita. Des de la sala on va ser humiliat Volodímir Zelenski, Trump declarava dimarts la guerra diplomàtica a Madrid: en directe, deia que tallaria tot el comerç amb Espanya i que Sánchez era un “soci terrible”. Foc i fúria trumpista. Trump explota quan els que el rodegen abandonen l’estratègia de la genuflexió, tan popular a Europa i dominada a la perfecció per Mark Rutte. Els experts vaticinen que l’amenaça dels Estats Units de tallar amb Espanya és pràcticament impossible de complir, un farol, i que la relació comercial –més beneficiosa per a Washington, per cert– depèn d’acords signats amb la Unió Europea. A Brussel·les, treien ferro a l’explosió de Trump i es limitaven a recordar que vetllaran per protegir plenament els interessos de la Unió Europea. A la Moncloa, planten cara i s’emparen en la protecció europea davant el que hagi de venir.

I la clau política de la jugada de Sánchez es troba aquí i transcendeix les fronteres espanyoles: Europa decidirà si l’all in del govern socialista amb Trump funciona. L’incident diplomàtic greu, sense precedents, entre Washington i Madrid és una nova oportunitat per invocar la unitat europea davant un líder –ja no se li pot dir soci, ni aliat– que menysprea constantment la UE i els seus significats. El canceller alemany Merz, dimarts al costat de Trump mentre el republicà atacava Espanya, va perdre una oportunitat d’or i el seu silenci passarà a la història de les vergonyes comunitàries. L’esperança de Sánchez passa pel moviment d’altres socis europeus, que en les últimes hores han fet passos cap a la direcció que ha marcat Madrid: França, el Regne Unit, Bèlgica o Noruega han mostrat dubtes sobre les accions dels EUA a l’Orient Mitjà.

Les bombes estatunidenques –a petició expressa de Netanyahu, convé recordar-ho– són un enèsim missatge per als governs europeus, estratègicament irrellevants un cop més: els Estats Units de Trump, més imprevisibles i avesats a l’ús de la força, han fet de la geopolítica i les relacions internacionals la llei de la selva. A Brussel·les, massa dependents de la protecció de Washington i condicionats pel futur d’Ucraïna –una guerra existencial–, sembla que s’ha conclòs que, després d’un any d’humiliacions, l’estratègia de genuflexió davant la Casa Blanca no funciona. El problema és que l’alternativa no està prou madurada i posa els pèls de punta de moltes cancelleries europees. L'abast de la resposta de Trump contra Sánchez, que encara s'ha de materialitzar, donarà pistes sobre la viabilitat de l'alternativa.