Espanya rebutja prestar ajuda als EUA per la guerra contra l'Iran: no usarà les bases de Rota i Morón

MadridPedro Sánchez s'ha proposat ser l'antítesi de Donald Trump, també en el cas de l'atac dels Estats Units a l'Iran. Tot i que la Moncloa rebutja de ple el règim iranià, se situa també a la mateixa distància respecte a l'ofensiva iniciada pels nord-americans a l'Orient Mitjà, ja que considera que no es pot avalar que l'administració Trump se salti el dret internacional. Una posició que dista del criteri del conjunt de la Unió Europea, més tebi, i sobretot d'Alemanya, el Regne Unit i França, que s'han alineat directament amb els nord-americans en contra de l'Iran. Aquest dilluns el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha volgut ser taxatiu i ha rebutjat qualsevol suport militar als Estats Units: "No s'usen ni s'usaran les bases nord-americanes de Rota i Morón de la Frontera per res que no tingui encaix a la Carta de les Nacions Unides", ha dit a Telecinco.

S'hi ha reafirmat també la ministra de Defensa, Margarita Robles. El conveni de cooperació entre els dos països exigeix l'autorització d'Espanya perquè els Estats Units pugui operar a les bases andaluses quan es tracta d'operacions que transcendeixen el pacte signat per tots dos estats. La titular de Defensa ha argumentat que rebutgen qualsevol operativa en el conflicte actual perquè consideren fora de l'empara del dret internacional l'atac dels Estats Units a l'Iran. Després d'aquest rebuig, Robles ha confirmat que els nord-americans han retirat fins a 15 avions cisterna de les bases: "L'exèrcit dels Estats Units decideix el que fa amb els seus avions cisterna, que no han realitzat ni realitzaran cap actuació de manteniment ni suport. Probablement per això han pres la decisió d'anar-se'n a altres bases". "No estem en un règim com el que hi ha a Teheran, però la fórmula no pot ser mai l'exercici de la violència, sigui quina sigui la persona sobre la qual s'exerceix la violència", ha afegit Robles, que ha assegurat que està en contacte permanent amb els militars espanyols desplegats en missions a l'Iraq, Turquia i el Líban.

El PP no ha desaprofitat el to discordant de Sánchez amb les potències europees per furgar en la ferida. "Espanya ha d'estar sense matisos al costat de les democràcies liberals –ha replicat la vicesecretària de sanitat i política social del PP, Carmen Fúnez–. Alguna cosa falla quan els enemics de la llibertat aplaudeixen el govern de Pedro Sánchez". En aquest sentit, s'ha reafirmat en el posicionament del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i de diversos dirigents a X: "Maduro, Bildu, Hamàs, houthis, talibans i ara els aiatol·làs", ha piulat la portaveu adjunta al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo. "Això és estar al costat correcte de la història?", també ha replicat el ministre d'Afers Exteriors d'Israel, Gideon Sa'ar, amb qui Espanya ja va protagonitzar xocs en plena guerra de Gaza.

Albares s'ha mostrat contundent davant els que l'acusen d'alinear-se amb l'Iran: "Nosaltres volem democràcia, llibertat i drets fonamentals per als iranians, però vull ser molt clar: aquesta operació militar no va de democràcia a l'Iran, va d'altres coses", ha declarat el ministre. La posició d'Espanya passa per la "moderació" i per intentar una "desescalada", ja que el govern espanyol interpreta que una extensió de conflicte bèl·lic en la regió pot comportar conseqüències "que ningú pot preveure".

Espanya està sola?

No és el primer episodi en què Sánchez marca perfil propi en un conflicte internacional. De fet, des de la guerra de Gaza, que el president espanyol ha utilitzat aquesta postura per situar-se en el tauler europeu, en un intent d'intentar incidir en el posicionament de la UE, i també posicionar-se en política interior per mobilitzar l'esquerra. Ja va ser molt contundent en contra de l'administració Trump en relació amb Veneçuela i Groenlàndia, i també és punta de llança en el reconeixement de l'estat palestí. Ara bé, en el cas de l'Iran és probablement el cop en què ha sortit més del guió dels socis europeus, tenint en compte que les principals potències, Alemanya i França, s'han mostrat disposades a implicar-se directament en el conflicte.

En aquest sentit, el director del CIDOB, Pol Morillas, considera que Espanya està en una posició "complicada": "Els socis de la UE han mostrat la predisposició a donar suport a la intervenció per defensar els interessos de la regió. [...] Mantenir aquesta posició nacional significa anar en contra de la posició que estan adoptant els principals països europeus". I en aquest punt posa èmfasi sobretot al que passi a Xipre, en què el Regne Unit ha interceptat drons iranians: "Això pot ser un fet que faci alterar la posició espanyola". Espanya, de fet, ja ha convocat l'ambaixador iranià a Espanya, Reza Zabib, per traslladar-li la "condemna" que fan d'aquests fets, també dels atacs contra els països del Golf. Sánchez ha expressat el suport a Xipre de forma contundent a X: "Tot el nostre suport i solidaritat".

Morillas avisa que per a Espanya és important el precedent de l'Iraq el 2003, quan José María Aznar amb la coalició de voluntaris va sortir del consens europeu –França i Alemanya s'hi oposaven–, i alhora afegeix que Sánchez no només està mirant a Europa sinó més enllà: "Si s'amplia la foto, Espanya està més alineada amb el consens internacional" en contra de la intervenció il·legal contra l'Iran, remarca.

Sobre com pot afectar aquest posicionament a Espanya, el catedràtic emèrit d'història contemporània Antoni Segura –també expresident del CIDOB–, opina que, malgrat tot, no l'afectarà excessivament dins la Unió Europea. "Considero correcte el posicionament", diu. Remarca la "desunió" que actualment regna dins el club comunitari en qüestions clau i afegeix que, tot i que les potències amb més pes s'han alineat amb Trump, Espanya tampoc està sola: comparteix posicions similars amb Dinamarca, Eslovènia o, ja fora de la UE, amb Noruega. A parer seu, estem davant un conflicte de conseqüències molt incertes per a Europa i Àsia –part del petroli que importen passa per l'estret d'Ormuz controlat per l'Iran– i veu "l'obsessió" de Trump per la Xina darrere l'operació. Recorda que el "80%" de l'exportació iraniana va al gegant asiàtic: "Després de Veneçuela, és un cop dur" per a Pequín.