Les grans potències europees s'alineen amb Trump a l'Iran

Brussel·lesLes tres grans potències europees –Alemanya, el Regne Unit i França– tanquen files amb els Estats Units i Israel sobre l'Iran. Han anunciat en un comunicat que han acordat "treballar conjuntament amb els EUA i els seus aliats a la regió", i adverteixen l'Iran que estan disposats a intervenir en el conflicte. "Prendrem mesures per defensar els nostres interessos i els dels nostres aliats a la regió", avisa l'escrit.

Els tres països denuncien els "indiscriminats i desproporcionats" atacs amb míssils de l'Iran a diversos països de la regió i critiquen que hagi estès el conflicte arreu de la regió. A més, les potències europees, que són aliats clau per a Tel-Aviv, adverteixen que els "atacs temeraris" del règim iranià "s'han dirigit a aliats" seus i amenacen la seguretat del seu personal militar i civil arreu de la zona.

D'aquesta manera, el comunicat acordat entre el canceller alemany, Friedrich Merz; el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president francès, Emmanuel Macron, fa una crida a l'Iran a "frenar" de manera "immediata" aquests atacs. I, si no, les tres grans potències europees adverteixen que estan disposades a intervenir "potencialment amb una acció defensiva necessària i proporcional per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons".

El text acordat per les tres grans potències europees obre clarament la porta a una implicació de forces militars europees davant d'una potencial escalada bèl·lica a la regió. Cal recordar que França i el Regne Unit, que són els països amb més capacitat militar del continent, tenen armes nuclears i formen part del Consell de Seguretat de l'ONU. Pel que fa a Alemanya, és un dels socis europeus que s'estan rearmant a un ritme més elevat, i és l'aliat d'Europa més pròxim a Israel.

La UE s'esquerda

El comunicat del Regne Unit, França i Alemanya contrasta amb la posició acordada entre el global dels estats membres de la Unió Europea el mateix cap de setmana. El text acordat pel bloc comunitari feia més aviat una crida a la cautela per evitar que "els esdeveniments condueixin a una escalada encara més elevada" del conflicte amb "conseqüències impredictibles", fins i tot per a la seguretat d'Europa. De fet, el canceller alemany va criticar públicament que alguns estats membres van presentar reticències a una eventual intervenció, tal com adverteixen en el comunicat a banda Berlín, Londres i París.

Tot i això, el bloc europeu també evita condemnar els atacs –ni els esmena– dels Estats Units i Israel contra territori iranià, i tampoc recorda l'obligació de totes les parts –cosa que podria ser considerada com un toc d'atenció a la Casa Blanca– a complir amb el dret internacional, que cada cop sembla haver quedat més com a paper mullat. "Continuarem contribuint a tots els esforços diplomàtics per reduir les tensions i assolir una solució duradora que impedeixi que l'Iran adquireixi una arma nuclear", es limita a apuntar el comunicat acordat pels estats membres.

El país que s'ha tornat a mostrar més dur contra la intervenció de les administracions de Donald Trump i Benjamin Netanyahu és Espanya. Pedro Sánchez ha sigut l'únic dirigent del bloc europeu que l'ha criticat obertament i ha assegurat que suposa una "escalada en el conflicte" i un altre cop contra la legalitat internacional. "No ens podem permetre una altra guerra prolongada i devastadora a l'Orient Mitjà. Demanem una desescalada immediata i el ple respecte pel dret internacional", va piular el dirigent socialista.

El posicionament de Sánchez, tot i que minoritari dins de la Unió Europea, ha evitat juntament amb altres socis europeus que en la trobada virtual de ministres d'Exteriors de la UE que es va dur a terme aquest diumenge s'acordés un comunicat en el sentit que volien Alemanya, el Regne Unit i França. De fet, malgrat que no ho hagin manifestat amb la mateixa contundència que Espanya, hi ha altres estats membres que tampoc se senten còmodes amb l'advertiment de les tres grans potències europees, que obren la porta a una involucració directa, i advoquen per un posicionament més tebi.