Ha arribat el moment de la claudicació d'Ucraïna?
En les ciutats en guerra, quan es tem que l'exèrcit enemic està a punt d'arribar, es col·loquen preventivament bombes enganxades a ponts i carreteres per fer-les explotar quan l'assalt és imminent. És un intent a la desesperada d'aturar l'envestida i mantenir el control de la ciutat. L'estratègia no sol funcionar: quan un exèrcit pren aquesta decisió és perquè la situació és crítica i la pèrdua del territori és pràcticament inevitable.
Penso en aquests ponts a punt de saltar pels aires quan torno a escoltar el discurs a la nació que Volodímir Zelenski, president en guerra, ha fet aquest divendres com a resposta al pla de pau de Donald Trump. Les paraules de Zelenski, un missatge dramàtic, greu i sorprenent als ucraïnesos, semblen la primera claudicació pública del govern de Kíiv, un intent de mentalitzar-se per al que ja sembla inevitable: que el final de la guerra el decidiran Trump i el seu amic Vladímir Putin, i que Zelenski –i els seus aliats europeus– no té més opció que abaixar el cap. ¿Zelenski està preparant els ucraïnesos abans de la claudicació final? Ho semblava quan deia: "[Hem de decidir si acceptar] els 28 punts difícils [de l'acord proposat per Trump] o un hivern extremadament dur, el més dur, amb encara més riscos". Ho semblava encara més quan advertia als seus compatriotes que es troben "en un dels moments més difícils de la seva història".
Zelenski, vestit de fosc i a sobre d'un fons encara més fosc, ha plantejat una disjuntiva majúscula, existencial, desesperada: "Hem d'afrontar una elecció molt difícil: perdre la dignitat o arriscar-nos a perdre un soci clau". Kíiv té una setmana per donar una resposta a Trump, el temps que la Casa Blanca ha concedit. Els aliats europeus pressionaran Trump perquè allargui el compte enrere.
Però la realitat s'imposa i, més que davant d'"una decisió històrica", els ucraïnesos es troben enmig d'una emboscada, limitats de moviment, acorralats i amb només una sortida viable, que implica obviar "la dignitat" i sucumbir a la voluntat de Washington. Perdre l'aliança amb els Estats Units sona a ciència-ficció estratègica: bàsicament perquè Kíiv no té, ara per ara, alternatives reals de protecció més enllà de la Casa Blanca, i Europa ha demostrat que, tot i ser qui més suport ha lliurat a les tropes ucraïneses, no té força política per tenir una cadira a les taules on s'ha decidit el futur de la guerra. Encara que soni estrany, sense el favor de Trump, el futur d'Ucraïna seria directament catastròfic, decisivament molt més vulnerable davant Putin, que sap que la inèrcia de la guerra fa mesos que afavoreix els seus soldats.
Hi ha una altra pràctica militar que fan els exèrcits quan temen que una ciutat està a punt de caure en mans de l'enemic: cavar trinxeres quilòmetres enllà, per establir una nova línia defensiva de contacte i protegir la següent localitat.
La majoria d'ucraïnesos segueixen en contra de cedir territoris als veïns russos. Diuen que, si això passa, Putin aprofitarà aquests territoris per llançar una futura nova invasió contra tot Ucraïna. En el pla de Trump, que accepta la cessió a Rússia d'almenys tot el Donbàs i Crimea, el punt 7 diu: "Ucraïna accepta incloure en la seva Constitució que no ingressarà a l'OTAN, i l'OTAN accepta incloure en els seus estatuts una disposició que impedeixi la futura adhesió d'Ucraïna". Cop dur per a Kíiv. Definitivament sense l'OTAN, Zelenski intentarà fins al final aconseguir alguna concessió per assegurar la protecció del país: les futures garanties de seguretat que surtin del pla de Trump són tant o més importants que la cessió de territori. Putin exigeix una Ucraïna pràcticament desmilitaritzada.
Si la guerra s'atura aviat i ho fa adaptant-se a les normes de Trump i de Putin, Ucraïna haurà de començar a cavar trinxeres. També haurà de cavar trinxeres polítiques Europa, que, desorientada en la irrellevància estratègica, capitula de la mateixa manera davant dels 28 punts dictats des de Washington i Moscou.
Si la guerra s'allarga, la fatiga de l'exèrcit de Kíiv, amb menys recursos i amb menys homes, s'intensificarà amb l'arribada de l'hivern rus i l'enquistament del front ple de drons assassins. El temps juga a favor del Kremlin, que no necessita donar explicacions pels centenars de milers de soldats morts i que, aquesta setmana, cantava victòria sobre Kúpiansk i es preparava per fer-ho sobre Pokrovsk. Si Putin mira el rellotge veurà que falten menys de dos mesos perquè la seva operació militar especial -que havia de durar uns dies- superi en temps la Gran Guerra Pàtria soviètica contra el Tercer Reich.
