Mark Carney, el líder canadenc que llança un clam global per "actuar junts" davant Trump

Barcelona“Avui parlaré sobre la ruptura de l’ordre mundial, el final d’una bonica història i el començament d’una realitat brutal en què la geopolítica entre les grans potències no està subjecta a cap límit”. Així arrencava aquest dimarts el seu contundent i aplaudit discurs al Fòrum Econòmic de Davos el primer ministre del Canadà, Mark Carney. Durant gairebé 20 minuts, el liberal que governa el país veí dels Estats Units va fer una crida a les "potències mitjanes" a unir-se i "actuar juntes" davant un món en què "l'ordre basat en normes s'està esvaint". En l'àmbit de les relacions internacionals, el discurs en què Carney assegura que "el vell ordre no tornarà" s'ha llegit com un diagnòstic exemplar de la situació geopolítica actual. Però en el context actual, amb les amenaces de Trump d'annexionar-se Groenlàndia i l'agressió a Veneçuela encara coent, les paraules de Carney també s'han vist, en part, com una crítica al veí del sud. I no és el primer cop que el primer ministre canadenc planta cara a Trump.

Carney, de fet, és al càrrec justament arran de la seva contundència contra Washington. El març passat, després que el fins aleshores primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, es retirés del càrrec per manca de popularitat entre els canadencs, Carney va ser l'escollit pel Partit Liberal com a nou líder de la formació i com a successor de Trudeau al capdavant del govern fins que es van celebrar unes eleccions al mes d'abril. Les enquestes pronosticaven una victòria dels conservadors, però la determinació del liberal a l'hora d'oposar-se a les amenaces aranzelàries de Trump, que acabava de tronar a la Casa Blanca, va jugar a favor seu. La campanya electoral es va centrar essencialment en aquest tema, i el seu partit es va imposar als comicis.

El seu aplom a l'hora de respondre a les amenaces de Washington va fer que molts ciutadans confiessin en ell, però també hi ha un altre factor important, relacionat en aquest cas amb el seu currículum. Va dirigir el banc central del Canadà durant la crisi financera del 2008, i també el d'Anglaterra en l'època del Brexit. En un moment en què l'economia podia trontollar arran dels aranzels estatunidencs, la seva experiència en el sector bancari va ser un punt a favor per a alguns electors.

Sense experiència com a parlamentari, Carney ha arribat a definir Trump com un "gàngster" al qual cal "enfrontar-s'hi". Ha posat sobre la taula, sense embuts, els interessos dels EUA en els recursos naturals del país, i el març passat es va plantar davant els reiterats comentaris de Trump suggerint que el Canadà hauria de ser el 51è estat dels EUA: "De cap manera", va sentenciar Carney.

En matèria d'aranzels, va advertir la Casa Blanca que Ottawa hi respondria "dòlar per dòlar", i des de l'inici del mandat ha intentat diversificar les relacions comercials i les aliances del Canadà. Ha mirat cap a Europa, on va fer el seu primer viatge oficial i a qui ha definit com a "soci i aliat confiable", i cap a la Xina, amb qui fa pocs dies va arribar a un acord per reduir aranzels i fins i tot eliminar-ne alguns. Cal tenir en compte que matèria comercial la dependència d'Ottawa respecte de Washington és aclaparadora: el Canadà exporta als EUA el 75% de les seves mercaderies.

Carney és la cara visible d'un país que, justament arran de les amenaces estatunidenques i tal com passa a molts indrets del món, viu un ressorgiment del sentiment patriòtic, que en l'àmbit econòmic es veu reflectit, per exemple, en iniciatives que posen facilitats per comprar productes fets al Canadà. En aquest sentit, el primer ministre ha apuntat que una intervenció més elevada dels EUA sobre els recursos naturals del país podria "destruir l'estil de vida" de la població canadenca.

L'aplaudit discurs a Davos

A Davos, Carney va anar més enllà de la crítica a Trump i va parlar d'una "ruptura" en la manera com concebem les relacions internacionals, i no pas d'una "transició", va dir. A partir de l'assaig The power of powerless redactat per l'expresident de la República Txeca Václav Havel, el primer ministre canadenc va posar d'exemple a seguir la caiguda del sistema comunista. Havel plantejava al llibre que aquest sistema es mantenia en els seus darrers anys sobre una mentida: segons l'expresident txec, poca gent creia en el sistema, però tothom actuava com si hi cregués. "Quan una sola persona deixa d'actuar així [...], la il·lusió comença a trencar-se", va dir Carney al discurs, en què va fer una crida a "empreses" i "països" a deixar de fer veure que l'ordre mundial actual funciona.

I per què ja no funciona? Segons Carney, països com el Canadà durant dècades han funcionat sota un "ordre internacional basat en normes". "Ens vam unir a les seves institucions, vam elogiar els seus principis i ens vam beneficiar de la seva previsibilitat. Podíem aplicar polítiques exteriors basades en valors sota la seva protecció". Ara, però, s'ha fet evident un fet que els països ja "sabien", diu Carney: "Que els més forts s'eximirien quan els convingués. Que les normes comercials s'aplicaven de forma asimètrica. I que el dret internacional s'aplicava amb més o menys rigor en funció de la identitat de l'acusat o de la víctima".

Per això, i davant el fet que "les institucions multilaterals en què confiaven" els països "s'han vist molt minvades", el canadenc va fer en el seu discurs una crida a les potències mitjanes a deixar de "viure en la mentida" i "desenvolupar més autonomia estratègica": "Si no ets a la taula, ets al menú", va il·lustrar. Aquesta autonomia, a més, també ha de passar, segons Carney, per noves "coalicions" i per la creació d'una "densa xarxa de connexions en comerç, inversió i cultura" més útil que l'actual.