De Manxúria a Groenlàndia: la instrumentalització de les minories
En un altre gir que sembla que ens faci tornar al darwinisme internacional del segle XIX, Trump està exercint cada cop més pressió per annexionar-se Groenlàndia. L’argumentari del president ha estat poc subtil: vol forçar Dinamarca a vendre-li el territori i la primera amenaça és augmentar aranzels. Però, més enllà de Trump, hi ha una constel·lació de veus protrumpistes que han estat presentant l’annexió de Groenlàndia com una batalla en defensa d’una minoria oprimida (els inuits) contra el seu opressor colonial (Dinamarca). Fets històricament certs, com la campanya d’anticoncepció forçada contra dones inuits o les polítiques d’assimilació danesa de fa dècades, s’utilitzen per crear una imatge de Dinamarca com a colonitzador brutal. Els Estats Units i el president Trump, sota aquesta retòrica, serien els salvadors que el poble inuit necessita.
Instrumentalitzar l’opressió o el patiment d’una minoria per legitimar expansions imperials no és cap novetat. Potser el cas més conegut a Occident són els russos, que tant han justificat l’actual invasió d’Ucraïna per “protegir” la comunitat russòfona, com ja ho van fer en el passat argumentant que havien de protegir els cristians ortodoxos dels Balcans contra el “barbàric” Imperi Otomà, o conquerir els khanats d’Àsia Central per “alliberar” els eslaus venuts com a esclaus a la regió. França també va estendre el seu imperi a l'Orient Mitjà argumentant la protecció de la població cristiana local; el Regne Unit o Bèlgica, l'expansió a Àfrica per “protegir” les comunitats africanes dels esclavistes.
A l'Àsia Oriental les dinàmiques van ser similars. A finals del segle XIX, els imperis occidentals van instrumentalitzar els atacs contra missioners occidentals o cristians conversos per semicolonitzar ciutats de la Xina. Dècades després, els japonesos es van annexionar de facto el nord-est de la Xina argumentant que la minoria ètnica manxú era qui havia de governar aquell territori. L’últim emperador de la dinastia Qing, d’ètnia manxú, va ser posat com a governant titella de l’estat de Manxúria, controlat pels japonesos.
"Dret a protegir"
Als anys noranta, una nova modalitat d’intervenció estrangera es va començar a promoure des dels Estats Units. L’anomenat “dret a protegir” defensava que davant de situacions de genocidi o neteges ètniques, la “comunitat internacional” —en la pràctica, els EUA en coalició amb altres— tenia dret a intervenir militarment. Eren els anys de Bòsnia o Ruanda. Les intencions eren bones, però la porta s’obria molt fàcilment a utilitzar cínicament el concepte. Desastres d’intervencions com l’Iraq o l’Afganistan es van justificar, en part, apel·lant a la protecció de la minoria kurda o les dones afganeses.
El més impactant de Groenlàndia no és la instrumentalització de les minories, sinó que els Estats Units hagin travessat la línia d’utilitzar-les com a arma contra Europa. El món protrumpista ha absorbit les justificacions cíniques, de manipulació d’idees liberals per legitimar accions autoritàries, que amb tant èxit ha perfeccionat Putin. Com passava fa un segle, el més dèbil i oprimit es converteix en l’arma del depredador i poderós.
