Trump descarta l'ús de "la força" per annexionar Groenlàndia i exigeix "negociacions immediates"

WashingtonD'aspirant al Nobel de la pau, a gairebé salvador mundial. Els aires messiànics de Donald Trump han evolucionat a una mena de discurs imperialista a Davos on el president estatunidenc ha recordat que tots els països estan en deute amb els EUA. Europa? "Vam crear l'OTAN per protegir Europa de l'URSS". El Canadà? "Haurien d'estar agraïts, poden viure gràcies als EUA". "Sense nosaltres, la majoria de països no funcionen". I que demana a canvi de tot aquest sacrifici el president? "Aconseguir Groenlàndia, ser els propietaris".

En un gest que pretén ser magnànim per part d'algú que ha recordat a tots els assistents com fa tres setmanes va segrestar a Nicolás Maduro, Trump ha insistit que "no vull fer servir la força" per obtenir Groenlàndia. "La gent pensava que faria servir la força. No he de fer servir la força. No vull fer servir la força. No faré servir la força. Tot el que demanen els Estats Units és un lloc que es diu Groenlàndia", ha afirmat el republicà que ha exigit "negociacions immediates" per poder comprar l'illa àrtica. O millor dit, "recuperar", tal com ell ha volgut exposar durant una rocambolesca reinterpretació del paper dels EUA a la Segona Guerra Mundial.

Segons el magnat, aquest "Big beautiful piece of ice" resulta que ja havia estat "sota tutela" estatunidenca, però que "respectuosament vam retornar a Dinamarca no fa gaire, després d’haver derrotat els alemanys, els japonesos, els italians i altres a la Segona Guerra Mundial; els la vam tornar. "Després de la guerra, vam retornar Groenlàndia a Dinamarca. Que estúpids vam ser de fer-ho, però ho vam fer, la vam retornar. Però com d’ingrats són ara?". I ha afegit, en un retret general als europeus per la seva poca consideració amb el rol salvador de Washington: "Ara mateix, potser estaríeu parlant alemany o una mica de japonès pot ser".

L'argument aplicat a Groenlàndia és el mateix que l'utilitzat en les reclamacions que ha fet Trump per annexionar-se el canal de Panamà. El republicà s'aferrava que els EUA van participar en la seva construcció per dir que ara se'ls ha de retornar. França va ser qui va iniciar el projecte i París mai ha estat reclamant l'annexió de la infraestructura.

Trump vol viure del rèdit del paper dels EUA en la Segona Guerra Mundial amb una narrativa digna de les pel·lícules de Hollywood on sembla que Washington era el benefactor mundial i va involucrar-se en el conflicte per salvar Europa. El principal motiu pel qual els estatunidencs van entrar a la Segona Guerra Mundial va ser en resposta a l'atac japonès contra Pearl Harbor el 1941 i no per cap mena de deure moral amb Europa.

Més tard, quan el moderador Laurence D. Fink, li ha preguntat quin tipus d'acord s'imagina per a Dinamarca sobre Groenlàndia, Trump ha respost amb la mateixa idea: Europa està en deute amb Washington per l'OTAN i ara també per la guerra d'Ucraïna. "L’OTAN ha tractat els Estats Units d’Amèrica de manera molt injusta. Mai vam demanar res. Mai vam obtenir res. [...] Però crec que ha arribat el moment que l’OTAN faci un pas endavant. Estem ajudant-los amb Ucraïna; sense nosaltres crec que Putin hauria arribat fins al final".

A remolc dels comentaris sobre la guerra d'Ucraïna i el paper dels EUA, Trump ha anunciat que aquesta tarda es reunirà amb el president Volodímir Zelenski. "Crec que ara són en un moment en què poden ajuntar-se i tancar un acord, i si no ho fan, són estúpids. Això val per a tots dos", ha dit el magnat, referint-se també a Vladímir Putin.

Trump ha tret pit de la purga al funcionariat que va realitzar dins l'administració només arribar a la Casa Blanca. El president ha assegurat que gràcies a això "ara van a buscar feines al sector privat guanyant el doble o el triple del que guanyaven". "Així que al principi em van odiar quan els vam acomiadar, i ara m’estimen".

La intervenció de Trump ha generat molta expectació, enmig d'una tensió creixent per la seva insistència per annexionar-se Groenlàndia i per les amenaces comercials a diversos països europeus. Hores abans de viatjar cap a Suïssa, va reiterar la seva intenció d'annexionar-se l'illa de l'Àrtic. En una roda de premsa a la Casa Blanca aquest dimarts, es va mostrar convençut que els groenlandesos acabaran volent integrar-se als Estats Units, malgrat que totes les enquestes indiquen el contrari. "Encara no he parlat amb ells, però estic segur que quan ho faci n'estaran encantats", va dir Trump.

Trump ha viatjat a Suïssa amb un ampli equip d'assessors i membres de la seva administració, inclòs el secretari d'Estat, Marco Rubio. Entre el públic també hi ha l'enviat especial de Trump al Pròxim Orient, Steve Witkoff, i el gendre del president, Jared Kushner, els principals negociadors de la Casa Blanca amb Rússia i Ucraïna.

A més de fer el discurs oficial, Trump també té previst aprofitar la visita a Davos per fer aquest dijous una cerimònia per posar en marxa el que ha denominat Junta de Pau, que tindria com a primera missió supervisar la transició política a la Franja de Gaza. Trump ha convidat a formar-ne part una seixantena de líders mundials, incloent-hi el president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, cosa que ha generat polèmica. La majoria de líders europeus han dit que s'ho estan pensant, però alguns com Emmanuel Macron ja ha rebutjat formar-ne part, cosa que ha fet augmentar la tensió entre els dos líders.

Estem treballant per ampliar aquesta informació