Dinamarca continuarà parlant amb els EUA tot i el "desacord fonamental" sobre Groenlàndia

WashingtonAcabada la reunió a la Casa Blanca, el ministre d'Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, ha subratllat juntament amb la representant d'Exteriors de Groenlàndia, Vivian Motzfeldt, el "desacord fonamental" que hi continua havent amb els Estats Units sobre l'illa àrtica. Rasmussen ha qualificat de "constructiva" la trobada d'uns 65 minuts amb el vicepresident J.D. Vance i el secretari d'Estat, Marco Rubio, i ha assegurat que, malgrat les diferències sobre com reforçar la seguretat del territori, Copenhaguen continuarà parlant amb Washington per trobar una solució que acomodi les exigències estatunidenques i respecti l'autodeterminació de l'illa, que és una "línia vermella per al Regne de Dinamarca".

"Les idees que no respectin la integritat territorial del Regne de Dinamarca i el dret d’autodeterminació del poble groenlandès són, esclar, totalment inacceptables i, per tant, encara tenim un desacord fonamental, però també acceptem discrepar. Tot i això, continuarem parlant: hem decidit formar un grup de treball d’alt nivell per explorar si podem trobar un camí comú cap al futur", ha exposat el danès en la roda de premsa posterior des de l'ambaixada danesa a Washington. Motzfeldt, al seu torn, ha remarcat: "És molt important per part nostra reforçar la cooperació amb els Estats Units, però això no vol dir que vulguem ser propietat dels Estats Units. Com a aliats, el que ens interessa és com podem enfortir la nostra cooperació".

En aquest sentit, el ministre danès ha insistit que creu que "la seguretat a llarg termini de Groenlàndia també es pot garantir dins del marc actual, l’acord del 1951 sobre la defensa de Groenlàndia, així com el Tractat de l’OTAN". És gràcies a aquest acord del 51 que els estatunidencs tenen la seva base a Pituffik. "Sens dubte hi ha una nova situació de seguretat a l’Àrtic", ha assenyalat el danès, que ha insistit que "durant els anys de pau" hi va haver "la voluntat de mantenir l’Àrtic com una regió de baixa tensió". "Probablement per això mateix els Estats Units van decidir tenir una presència molt més lleugera a Groenlàndia durant la Guerra Freda. En algun moment, hi tenien 17 instal·lacions i bases militars diferents. Ara només n'hi tenen una. Havien arribat a tenir uns 10.000 efectius a Groenlàndia, i ara en tenen al voltant de 200. Aquesta no és una decisió nostra; és una decisió dels Estats Units", ha puntualitzat Rasmussen, com a resposta als retrets de Washington, que assegura que els danesos no seran capaços de protegir l'illa.

Al matí, hores abans de la trobada, el president estatunidenc, Donald Trump, havia aixecat el to contra Dinamarca i Groenlàndia dient que considera "inacceptable" que l'illa estigui en altres mans que no siguin les estatunidenques. Poc després, el compte oficial del govern estatunidenc afegia més llenya al foc. "Quin camí triaràs, Groenlàndia?", qüestionava un post a X acompanyat d'una imatge on es veuen dos trineus estirats per gossos que poden triar entre dues opcions: un futur lluminós amb la Casa Blanca de fons i la bandera dels EUA, o un de fosc amb les banderes de Rússia i la Xina i la plaça Roja de Moscou i la Gran Muralla xinesa.

No és el primer cop que Trump fa befa de la suposada feblesa dels danesos per protegir l'illa dient que només tenen trineus estirats per gossos. Rasmussen també ha contestat aquests atacs: "Tot i que ha abordat la qüestió [de la seguretat] d'una manera diferent de com jo ho hauria fet, també hi ha una part de veritat en el que diu. No pas pel que fa al tema dels trineus de gossos, que nosaltres també utilitzem en les nostres forces especials perquè altrament, com ja se sap, no seria possible desplaçar-se pel nord de Groenlàndia". El ministre d'Exteriors danès ha recordat que com a ex primer ministre de Dinamarca coneix "bastant bé el president" Trump.

Rasmussen ha criticat que durant més d'un any tota la qüestió de la situació de Groenlàndia i les seves capacitats militars ha estat un debat constant a les xarxes socials. "Aquesta ha estat la primera vegada que hem pogut asseure’ns a un nivell polític per parlar-ne. I també ha estat una gran oportunitat perquè la Vivian i jo poguéssim plantar cara al relat, perquè no és un relat cert el que es difon. Ja ho sabeu, segons aquest relat hi hauria vaixells de guerra xinesos per tot arreu, però d’acord amb la nostra intel·ligència no hi ha hagut cap vaixell de guerra xinès a Groenlàndia des de fa una dècada aproximadament", ha dit.

La reunió, a petició de la part danesa i groenlandesa, ha estat un espai on "poder desafiar la narrativa presentada" per Trump, ha remarcat Motzfeldt, que també ha posat l'accent en el fet que ha resultat una conversa molt més "constructiva" que tot el que s'ha estat dient a través de declaracions a les xarxes socials. Així i tot, també ha reconegut que, tot i intentar persuadir i pressionar els nord-americans perquè renunciïn a les seves ambicions imperialistes, "és evident que el president [Trump] té aquest desig d’apoderar-se de Groenlàndia".

"Ho vam deixar molt i molt clar, que això no interessa al Regne. Hi ha un govern a Groenlàndia amb el suport de tres quartes parts de la població groenlandesa. El primer ministre va deixar molt clar ahir que Groenlàndia, ara com ara i en el futur previsible, continuarà formant part del Regne de Dinamarca. I, per tant, aquesta és una posició comuna: volem treballar amb els nostres amics i aliats nord-americans, però ha de ser una cooperació respectuosa amb les línies vermelles", ha insistit Motzfeldt.

Trump: "Veurem que passa"

Com ha passat amb la resta de negatives anteriors per part de Dinamarca i els aliats europeus, Trump ha fet com si sentir ploure. Durant la firma d'una nova ordre executiva per tornar la llet sense desnatar a les escoles, el mandatari ha dit que "ja veurem que passa amb Groenlàndia". Aquesta era la resposta que donava als periodistes després que li preguntessin si pensava respectar els límits que ha assenyalat Dinamarca.

"Necessitem Groenlàndia per a la seguretat nacional. Així que veurem què passa. Em faran un resum de la reunió just després d’aquesta conferència de premsa. Com més aviat m’informin, més ràpid ho sabré. Però tenim una molt bona relació amb Dinamarca, com sabeu. Ja veurem" ha dit el president, que sembla que ni tan sols s'ha molestat en seguir les declaracions fetes per les delegacions danesa i groenlandesa. I ha insistit que "no podem confiar que Dinamarca sigui capaç de defensar-se ella mateixa".

Des de la intervenció militar a Veneçuela, Washington ha estat bombardejant Europa amb declaracions creuades sobre les seves pretensions d'obtenir l'illa: o bé la via diplomàtica i acceptar vendre-la, o si no per la força. En el fons, la Casa Blanca ja ha establert el marc en què l'única sortida possible implica renunciar al control del territori.

Els líders europeus ja van condemnar les pretensions imperialistes dels EUA la setmana passada, i ahir, abans que la comitiva arribés a Washington, els governs de Dinamarca i Groenlàndia es plantaven davant Trump: "No busquem el conflicte, però el nostre missatge és clar: Groenlàndia no està en venda". La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, compareixien junts des del Palau de Christiansborg per enviar un missatge d'unitat.

Malgrat la intenció dels dos governs, Trump va tornar a contestar amb menyspreu. Quan un periodista va preguntar al president què pensava del missatge enviat des de Christiansborg, Trump afirmava que no sabia qui és el primer ministre de Groenlàndia: "És el seu problema. No estic d'acord amb ell. No sé qui és. Però això segurament serà un gran problema per a ell".

Trump pressiona Rutte

En les dues publicacions d'aquest dimecres, Trump s'ha dirigit a l'Aliança Atlàntica dient que hauria de "liderar" la campanya perquè li entreguin l'illa àrtica. "Si no, la Xina o Rússia ho faran, i això no passarà". Trump està pressionant l'OTAN després que el seu secretari general, Mark Rutte, es posés de perfil davant les amenaces d'una intervenció militar estatunidenca a Groenlàndia, la qual cosa suposaria una agressió per part d'un aliat a un altre. "Ara no és el moment d'actuar en solitari. I no és el moment de crear problemes entre nosaltres", deia ahir Rutte durant una intervenció en un fòrum a l'Eurocambra.

Rutte no va voler fer enfadar el daddy de Washington i ha decidit optar per una suposada neutralitat davant les amenaces de Trump a un altre país membre de l'Aliança. "Mai faré comentaris quan hi hagi converses entre aliats. No em correspon", va defensar. "Quan hi ha discussions entre aliats, la meva funció és assegurar-me que resolguem els problemes", va afegir.

Davant dels nous atacs de Trump, els líders del Parlament Europeu han demanat a l'executiu europeu i als estats membres un "suport concret i tangible" a Groenlàndia. En un comunicat conjunt, els líders dels diferents grups de l'Eurocambra han condemnat un cop més els fets. "Les declaracions fetes per l’administració de Trump sobre Groenlàndia constitueixen un desafiament flagrant al dret internacional, als principis de la Carta de les Nacions Unides i a la sobirania i integritat territorial d’un aliat de l’OTAN", diu el text. I afegeix: “La seguretat de l’Àrtic és una prioritat estratègica per a la Unió Europea, i estem fermament compromesos a salvaguardar-la”.