Trump aixeca el to contra Dinamarca i Groenlàndia abans de la reunió a la Casa Blanca
El republica pressiona a l'OTAN perquè intercedeixi per ell en la campanya per anneixonar-se l'illa àrtica
WashingtonPoques hores abans de la reunió a la Casa Blanca entre els representants de Groenlàndia i Dinamarca amb el vicepresident J.D Vance i el secretari d'Estat, Marco Rubio, el president Donald Trump ha tornat a reclamar l'illa àrtica per a ell. En dues publicacions a Truth Social el magnat tornava a insistir en la necessitat que siguin els Estats Units qui controlin el territori. Trump ha exigit a l'OTAN que digui a Dinamarca que "foti el camp d'aquí" en referència a l'illa i ha tornat a fer befa de les capacitats daneses per defensar-la: "Dos trineus estirats per gossos no ho faran! Només els EUA pot!". En el segon missatge remarcava que és "inacceptable" per a Groenlàndia estar en mans d'un altre país que no siguin els Estats Units.
Trump aixeca el to contra els danesos mentre a la Casa Blanca tot està a punt perquè el vicepresident J.D Vance i el secretari d'Estat, Marco Rubio, rebin la delegació de Groenlàndia i Dinamarca, encapçalada per la ministra d'Exteriors danesa, Lars Lokke Rasmussen, i la seva homòloga de Groenlàndia, Vivian Motzfeldt. La reunió va ser anunciada la setmana passada per Rubio, després que Copenhaguen i Nuuk demanessin un cara a cara per rebaixar la tensió. Des de la intervenció militar a Veneçuela, que Washington ha estat bombardejant Europa amb declaracions creuades sobre les seves pretensions d'obtenir l'illa: o bé la via diplomàtica i acceptar vendre-la, o si no per la força. En el fons la Casa Blanca ja ha establert el marc en què l'única sortida possible implica renunciar al control del territori.
Els líders europeus ja van condemnar les pretensions imperialistes dels EUA la setmana passada, i ahir, abans que la comitiva arribés a Washington, els governs de Dinamarca i Groenlàndia es plantaven davant Trump: "No busquem el conflicte, però el nostre missatge és clar: Groenlàndia no està en venda". La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, compareixien junts des del palau de Christiansborg per enviar un missatge d'unitat.
Malgrat la intenció dels dos governs, Trump va tornar a contestar amb menyspreu. Quan un periodista va preguntar-li al president què pensava del missatge enviat des de Christiansborg, Trump afirmava que no sabia qui és el primer ministre Groenlàndia i que és el seu problema no voler formar part dels EUA. "És el seu problema. No estic d'acord amb ell. No sé qui és. Però això segurament serà un gran problema per a ell".
Trump pressiona a Rutte
En les dues publicacions d'aquest dimecres, Trump s'ha dirigit l'Aliança Atlàntica dient que hauria de "liderar" la campanya perquè li entreguin l'illa àrtica. "Si no, la Xina o Rússia ho faran i això no passarà". Trump està pressionant l'OTAN després que el seu secretari general, Mark Rutte, es posés de perfil davant les amenaces d'una intervenció militar estatunidenca a Groenlàndia, la qual cosa suposaria una agressió per part d'un aliat a un altre. "Ara no és el moment d'actuar en solitari. I no és el moment de crear entre nosaltres", deia ahir Rutter durant una intervenció en un fòrum a l'Eurocambra.
Rutte no va voler fer enfadar el daddy de Washington i ha decidit optar per una suposada neutralitat davant les amenaces de Trump a un altre país membre de l'Aliança. "Mai faré comentaris quan hi hagi converses entre aliats. No em correspon", va defensar. "Quan hi ha discussions entre aliats, la meva funció és assegurar-me que resolguem els problemes".
A recer del precedent de la intervenció militar de Veneçuela Trump ha engegat una guerra psicològica contra el país i tot Europa per obtenir l'illa. El president, que ja l'any passat va fer públiques les seves aspiracions d'annexionar-se l'illa àrtica, ha estat bombardejant constantment amb declaracions sobre el control del territori. Divendres mateix, durant la trobada amb els representants de les principals petrolieres, Trump va tornar a dir que es faria amb l'illa "a les bones o a les males" i amenaçava als europeus que si els EUA no la controlen, ho faran Rússia o la Xina.